"Aragonès és al centre del tauler, si juga bé les cartes el seu marge de maniobra és infinit". Així es referia a l'actual president de la Generalitat un destacat exdirigent d'Esquerra Republicana la nit electoral del 14 de febrer, després que els republicans empatessin amb el PSC a 33 escons encara que uns milers de vots darrere dels socialistes. Potser això d'infinit és una exageració però no es pot negar que Pere Aragonès ha demostrat la seva gran capacitat d'arribar a acords amb actors polítics de diversa mena. En només set mesos de presidència ha aconseguit tancar acords estratègics amb pràcticament tot l'arc parlamentari amb excepció del PP, Vox i Cs, és a dir la dreta espanyolista, que per altra banda tenen un pes residual al Parlament –amb 20 diputats en total dels 135 escons- i no són decisius en cap equació. Uns acords que a més d'un analista polític li ha fet exclamar que "Aragonès ha vingut per quedar-se" aclarint les incògnites sobre la fragilitat de la seva presidència que va començar amb turbulències aviat provocades per tensions amb els seus socis tant de Govern com parlamentaris, és a dir Junts i la Cup.

Aragonès encara doncs el 2022 amb la geometria variable a ple rendiment. Va iniciar la singladura com a primer president de la Generalitat d'ERC des de la República amb un primer pacte, el d'investidura amb la CUP. Al que va seguir un segon amb Junts per formar Govern. Les discrepàncies entre independentistes van portar Aragonès a aprovar els pressupostos a les portes del Nadal amb En Comú Podem. I fins i tot amb el principal partit de l'oposició, el PSC, s'ha aconseguit l'acord per desbloquejar organismes i institucions fonamentals del país. A la capacitat negociadora d'ERC fins i tot es podria sumar un cinquè acord fora del Parlament com seria l'establert amb el Govern espanyol del PSOE i UP per als pressupostos o per a la incorporació del català a les plataformes audiovisuals.

Alguns dels pactes es van fer sense dilació com el de la CUP. Altres es van fer esperar in extremis com el de Govern amb Junts. Fins i tot s'han produït canvis de parella a l'últim moment com l'acord de pressupostos amb els comuns a poques hores de la tramitació després de fracassar una llarga negociació amb els cupaires. Però en tots els casos Aragonès ha aconseguit tirar endavant mantenint les característiques que indicàvem al seu perfil com a president fa set mesos: "tenacitat i temprança, o el que és el mateix, nervis d'acer". Tot això no vol dir que els pactes amb uns no compliquin els pactes amb els altres i viceversa. Fins i tot comporta dures crítiques de sectors radicals independentistes que acusen ERC d'abandonar el bloc de l'independentisme amb la geometria variable. La qual cosa neguen rotundament des d'Esquerra assegurant que "treure endavant projectes importants per al país amb forces no independentistes no vol dir que hàgim renunciat gens ni mica al nostre objectiu d'aconseguir la independència per a Catalunya". Uns efectes secundaris que -segons expliquen fonts properes al president- Aragonès vol neutralitzar revitalitzant la majoria independentista per mitjà d'estabilitzar la relació amb els socis de Junts i recuperar l'entesa amb la CUP.

Reconciliació amb la CUP, la prioritat actual

L'acord amb la CUP per a la investidura de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat va ser el primer i més ràpid que van tancar els negociadors d'Esquerra immediatament després de les eleccions del 14 de febrer. Però també el que ha comportat més soroll. Dirigents de la CUP van ensenyar les ungles immediatament després de la investidura quan Aragonès encara no havia ni pres possessió del càrrec participant en una protesta contra un desnonament a Barcelona i amb dures crítiques al Govern. La seu nacional d'Esquerra va ser ocupada fins i tot per Arran, les joventuts dels anticapitalistes. En un ambient cada vegada més enrarit el distanciament va arribar al punt culminant amb la decisió de la CUP de votar en contra dels pressupostos de la Generalitat que finalment van tirar endavant amb el suport d'En Comú Podem. Tot i això, Esquerra mai no ha volgut donar per trencades les relacions amb la CUP amb l'objectiu, asseguren des de la direcció dels republicans, "de preservar la majoria independentista" que consideren imprescindible per afrontar "el repte d'aconseguir forçar l'Estat per poder exercir el dret a l'autodeterminació i acabar amb la repressió".

Així doncs, Esquerra ha iniciat l'aproximació a la CUP per refer la malmesa relació tal com ja va avançar Públic que faria. L'encarregat de dirigir aquesta tasca és el portaveu parlamentari Josep Maria Jové que gaudeix de bona relació amb els parlamentaris cupaires. Jové té pedigrí entre els anticapitalistes per ser detingut al seu dia i estar encausat avui mateix pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Se'l considera un dels negociadors d'Esquerra –va estar també a les negociacions per formar Govern i a la primera ronda de la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez-. I té fama de tenir ADN independentista i d'esquerres inqüestionable. Amb això connecta bé amb els anticapitalistes. Jové defensa l'aliança amb la CUP a capa i espasa malgrat el revés que va suposar el no als pressupostos. I ho fa fins i tot entre els sectors crítics de l'entorn republicà molestos per la posició de la CUP que defineixen d'"infantilisme polític i poc lleial". "Per avançar (i guanyar) les aportacions, accents, crítiques, propostes i matisos de la CUP són necessaris. Irrenunciables. Imprescindibles", assegura Jové.

La veritat és que el posicionament favorable d'Esquerra respecte al projecte Hard Rock Cafè de macrocentre d'oci proper a Port Aventura, la posició també favorable als Jocs d'Hivern de 2030 o la negociació amb el Govern espanyol ha tensat la corda aquests mesos entre Esquerra i la CUP. Però més enllà de la controvèrsia i els retrets entre els dos partits de l'esquerra independentista respecte si l'acord d'investidura s'ha complert o no, Aragonès ha donat ordres de recuperar la sintonia: "La meva voluntat és que els compromisos programàtics que vaig adquirir amb la CUP a la investidura s'apliquin. Vam establir un marge de dos anys per a l'aplicació de tots aquests compromisos sectorials i per avançar en el procés de negociació", assegurava en una entrevista recent per a l'agència Efe. Això sí, adverteix que la qüestió de confiança al Parlament que conté l'acord d'investidura "no té gaire sentit" després del rebuig als pressupostos. "La confiança cal recuperar-la ara immediatament i no d'aquí a un any i mig" assegura el president.

Una estratègia de reagrupament independentista que no queda clar si es consolidarà però que ja ha obert alguna bretxa a la CUP amb discrepàncies de la mateix cap de llista parlamentària, Dolors Sabater, que no comparteix la posició actual de setge i enderroc cap al Govern per part de la formació anticapitalista. "El que cal desestabilitzar és el Govern de l'Estat" assegura, advocant per recuperar per a la CUP el paper que ara ocupen els comuns per poder condicionar l'acció del Govern.

El Govern i Junts, malgrat tot la nau va

L'acord de Govern es va fer esperar fins al límit de la repetició electoral que es va evitar després que Pere Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, es tanquessin en una masia tot un cap de setmana d'on va sortir el pacte in extremis . La relació entre ERC i Junts ja venia tensionada de la legislatura anterior sota presidència de Quim Torra. I les tensions s'han mantingut amb Aragonès al Palau de la Generalitat. Però la veritat és que el republicà ha aconseguit blindar el Consell Executiu de les turbulències.

És cert que hi ha hagut topades diverses, però habitualment amb la direcció del partit que presideix Carles Puigdemont o entre els grups parlamentaris. Les tensions van arribar al punt àlgid amb el rebuig de la delegació proposada per Junts per a la taula de negociació sobre el conflicte polític amb el Govern espanyol. La maniobra d'incloure-hi dirigents expresos polítics que no formen part del Govern va forçar el cop de puny sobre la taula d'Aragonès tot i ser un polític gens donat als cops d'autoritat. Però cap tensió ha suposat un enfrontament públic entre consellers i conselleres o amb el president com sí que passava en l'anterior legislatura. Es podria dir que com apunta la dita, malgrat tot, la nau va.

Les fonts del Consell Executiu consultades parlen d'un treball coordinat i que la cordialitat supera les rivalitats inherents que, tot i no desaparèixer, es mantenen en un perfil baix. Aragonès manté una relació cordial amb el vicepresident Jordi Puigneró i una gran sintonia amb membres estratègics del Govern per part de Junts com el conseller d'Economia, Jaume Giró. En general, des dels dos partits es dóna per bo el desenvolupament de l'acord de Govern amb l'única crítica per part de Junts pel que fa a l'aprovació dels pressupostos amb els comuns. Una crítica que es va escenificar durament al Parlament però en la qual una vegada més no hi va entrar cap membre del Govern i que va quedar neutralitzada pel fet que els pressupostos corresponen a Giró, que no deixa de ser un conseller de Junts.

Els comuns, els nous socis que entren al joc

La impossibilitat d'aprovar els pressupostos amb la CUP va obrir el que alguns a Esquerra anomenen "necessitat" i altres "oportunitat" d'incloure En Comú Podem a l'equació governamental. A més, les reticències de Junts a arribar a acords amb els comuns van obligar Aragonès a liderar personalment les negociacions que van arribar a incloure la contrapartida de retirar el vot negatiu d'ERC als pressupostos d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. No sense tensions internes al partit. A Esquerra assenyalen que per als republicans l'acord amb En Comú Podem no és gens extemporani: "ens vam presentar a les eleccions amb una proposta de Govern ampli, un quadripartit de les forces autodeterministes –ERC, Junts, En Comú Podem i CUP-, i així ho vam explicitar a posteriori", asseguren fonts de la direcció. "Els vetos interposats entre alguns van impedir un Govern de gran espectre per afrontar els grans reptes que tenim socialment i nacionalment però ja vam advertir que això no seria un impediment per traslladar aquesta fórmula a nivell parlamentari. I això és el que plantegem".

Per part seva En Comú Podem justifica l'acord per la necessitat d'aprovar uns pressupostos expansius que ajudin a una recuperació econòmica i justa socialment del país, en paraules de la seva líder parlamentària Jéssica Albiach. Però el cert és que ara mateix l'aliança dels comuns amb Aragonès -així ho expressa Albiach per referir-se a l'acord amb el Govern- va més enllà i ja inclou projectes estratègics com el pla d'energies renovables aprovat amb el seu concurs i que els republicans consideren un tema central. I probablement no serà el darrer dels acords que subscriguin.

El PSC també opera, però amb límits

El quart acord important que ha tancat la presidència d'Aragonès ha estat el de la renovació dels principals organismes i les institucions del país amb la participació del PSC i de Junts, a més d'ERC. Entre ells parlem del Síndic de Greuges, el CAC o del Consell d'Administració de la totpoderosa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que dirigeix ​​TV3 i Catalunya Ràdio, entre d'altres. Si bé és cert que en aquest cas els socialistes eren imprescindibles perquè la renovació requereix de la majoria qualificada de dos terços del Parlament, l'acord és summament important atès el bloqueig existent que havia provocat que els càrrecs portessin anys caducats i de forma interina amb la consegüent degradació dels ens.

Esquerra continua tancada a acords que es puguin visualitzar com una aliança amb uns socialistes que consideren el seu principal adversari electoral. I per la imatge de renúncia al bloc independentista que això podria donar visualitzant la hipotètica tornada a un desprestigiat tripartit com el de Pasqual Maragall o José Montilla. Cosa que podria suposar un càstig electoral per a Esquerra. És per això que Aragonès va tancar des del primer moment qualsevol possibilitat d'acceptar les ofertes insistents del cap de files socialista, Salvador Illa, per aprovar els pressupostos. ERC no està disposada a incorporar el PSC al tauler de joc principal de relació política. Exigeix ​​als socialistes que faci passos al endavant en el reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya i l'amnistia per als independentistes processats. Però sap que pot comptar-hi. Més encara quan el PSC es veu condicionat per l'imprescindible suport que el Govern del PSOE i UP necessita dels republicans.

En tot cas, l'acord de les institucions després d'anys de bloqueig, i les ofertes socialistes és un indicatiu clar que la geometria variable amb què compta Aragonès set mesos després de la seva investidura és àmplia, des dels límits de la CUP als confins del PSC, i funciona a tota màquina. Un escenari que malgrat les complicacions i els nervis que provoca per l'impredictible de les votacions al Parlament, des de la direcció d'Esquerra es qualifica d'"òptim". "Sempre és millor tenir una majoria parlamentària estable i en això treballem, però el Govern ha tirat endavant tots els seus projectes fins ara i fer-ho amb forces diferents és un signe de centralitat i pluralitat que són qualitats que casen bé amb els nostres valors republicans", conclouen .