L'apagada fantasma de Red Eléctrica: la veritat darrere dels advertiments a la CNMC

Som a les portes d'un nova gran apagada? Aquesta és la pregunta que ha planat aquests dies entre els cercles vinculats a l'operador, Red Eléctrica de España (REE), i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La resposta científica mai no pot ser un sí o un no rotund, però no hi ha raons per creure que hi hagi un risc imminent d'un zero elèctric. El sistema tampoc es troba en les mateixes condicions que el passat 28 d'abril. Tot i així, aquests dies s'han creuat diversos comunicats que han encès l'alarma i han tornat a posar les renovables al punt de mira. Què és el que realment està passant al sistema elèctric espanyol?  

El passat 28 d'abril, tota la península Ibèrica va quedar sense llum durant diverses hores a causa d'un fenomen multifactorial que va provocar una escalada de sobretensions. Això va ser, en última instància, el que va causar la desconnexió de tots els generadors elèctrics, deixant a les fosques Espanya i Portugal. Segons l'informe del Govern sobre aquella apagada, part del problema va ser que REE comptava aquell dia amb la menor quantitat de recursos de tot l'any per al control dinàmic de la tensió. Una de les centrals tèrmiques programades s'havia declarat "no disponible" a les vuit del vespre del dia anterior. L'informe també assenyala que les centrals en funcionament no van controlar de manera efectiva aquesta tensió, contribuint a augmentar-la en lloc d'absorbir-la. Des d'aleshores, l'operador aplica un procediment reforçat per evitar sobretensions.

El detonant de l'alarma  

Un document publicat dimecres per la CNMC indica que REE ha detectat les darreres setmanes "variacions brusques de tensió" que podrien suposar un "impacte en la seguretat del subministrament". Aquest és el text de la discòrdia que ha fet saltar les alarmes. Aquest dijous, Red Eléctrica ha llançat un "missatge de tranquil·litat" a les xarxes socials i ha subratllat que en cap moment ha mencionat cap "risc d'apagada ni imminent ni generalitzat".

El director general de l'Associació Valenciana del Sector de l'Energia i divulgador científic, Pedro Fresco, explica a Público que "cal ser prudents. Si REE diu que no hi ha hagut un risc comparable al dels moments previs de l'apagada, d'entrada hem de confiar-hi". Fonts de l'operador del sistema reiteren a aquest diari que "no hi ha hagut cap risc de subministrament els darrers dies, sinó que s'han observat algunes situacions de variacions brusques de tensió dins dels marges establerts". Tot i així, admeten que "les sobretensions no haurien d'estar passant, tenint en compte el procediment reforçat que REE aplica des del moment de l'apagada i que, en teoria, hauria de controlar-les".

"En realitat, més que sobretensions, el document parla de variacions ràpides de tensió", matisa Raquel Martínez, professora del Departament d'Enginyeria Elèctrica i Energètica de la Universitat de Cantàbria. "La desconnexió d'un generador pot ser per una sobretensió –com va passar a l'apagada–, però també perquè la variació, encara que no superi els valors límit, pot canviar molt de pressa", explica. "Els inversors –els dispositius que permeten injectar el corrent a la xarxa– perceben aquesta variació com si hi hagués hagut un problema, i per això la seva programació normal és desconnectar-se".

 Què ha demanat Red Eléctrica a la CNMC?  

"Red Eléctrica proposa mesures que considera necessàries per continuar millorant la robustesa del sistema elèctric", asseguren fonts de l'operador. "L'objectiu final d'aquests canvis és reduir les dinàmiques que han començat a aparèixer al sistema per la pròpia evolució que està experimentant i que donen lloc a variacions ràpides de tensió", afegeixen. De fet, REE va sol·licitar l'1 d'octubre implementar "rampes" a la generació elèctrica procedent de l'electrònica de potència, és a dir, a les plantes eòliques i fotovoltaiques.

L'electrònica de potència té la capacitat de passar de zero a cent en dos minuts. Les rampes demanades, en funcionament des d'aquest dimecres, n'alenteixen la velocitat fins als 15 minuts. "L'electrònica de potència és molt instantània", indica Martínez. "Per posar un exemple, una planta fotovoltaica pot passar de generar 100 megawatts (MW) a 150 MW gairebé al moment. El que vol REE és que això es faci de manera més suau". Això serveix perquè "si passa alguna cosa, si hi ha variacions de tensió, hi hagi temps de reaccionar, perquè en dos minuts no hi ha temps de fer res", afegeix l'experta.

Juntament amb aquesta modificació, el document que la CNMC va publicar dimecres inclou "canvis en els procediments d'operació" que pretenen ser "complementaris", segons fonts de REE. Aquests procediments d'operació (P.O.) són la normativa tècnica que regula el funcionament del sistema elèctric espanyol. En concret, es demana modificar temporalment els procediments 3.1, 3.2, 7.2 i 7.4. David Ribó, membre de l'Institut Universitari d'Investigació d'Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (UPV), explica a Público que aquests canvis busquen donar "una major capacitat de gestió i control a REE. Es basen en restringir els errors que les empreses poden cometre en les seves mesures i, d'altra banda, garantir més capacitat de resposta davant alteracions".

Relacionado con este tema

El Govern espanyol evita donar noms sobre els responsables de l'apagada i al·ludeix a un fenomen multifactorial

Adhik Arrilucea

Els dos primers procediments fan referència a "tenir més temps per fer adaptacions", explica Martínez. La professora apunta que en una central es fan moltes modificacions al llarg de la jornada, sovint en temps real. La reforma temporal d'aquests P.O. busca "flexibilitzar les modificacions perquè es puguin fer abans". El procediment 7.2 tracta de les rampes i, amb el canvi, obliga tots els proveïdors a fer-ne seguiment. Finalment, la reforma del 7.4 implica "ser més exhaustius en la vigilància que els generadors compleixin les exigències de control de tensió".

És culpa de les renovables?  

El document de la CNMC també menciona com a factors implicats en aquestes dinàmiques el "creixement significatiu d'instal·lacions connectades mitjançant electrònica de potència" i "l'augment de l'autoconsum". Vol dir això que la penetració de les renovables és responsable del risc d'apagada? No. REE rebutja l'existència d'aquest risc, i Raquel Martínez remarca que un zero elèctric com el del 28 d'abril no es produeix per una única causa, sinó que és molt més complex. Tant l'informe del Govern com el de la Comissió Europea reiteren que les renovables no van tenir res a veure amb aquella crisi elèctrica.

L'electrònica de potència, que fa referència a les plantes fotovoltaiques i eòliques, sí que està darrere de les variacions ràpides que han preocupat REE i que han motivat la seva petició de modificar alguns procediments d'operació. Tot i això, els experts insisteixen que això no vol dir que les renovables siguin perjudicials per a la garantia de subministrament, sinó que el sistema elèctric ha d'adaptar-se a la nova realitat. "Si vols fer servir renovables, t'has d'adaptar al seu comportament", sentencia Martínez.

Per la seva banda, Ribó apunta que "el sistema està canviant" i lamenta que "anem tard" pel que fa a l'adaptació a la penetració de renovables. "Falten bateries, falta que les renovables controlin la tensió i falta electrificar la demanda perquè el sistema pugui integrar més renovables mentre reduïm emissions". L'investigador insisteix que "la solució no és frenar les renovables i l'autoconsum", sinó "permetre que les renovables controlin la tensió i afavorir processos d'electrificació de la demanda". Per fer-ho possible, "cal un desplegament normatiu i un canvi en la manera de gestionar i controlar el sistema", conclou.