Público
Público
assetjament masclista

L’assetjament masclista sacseja les formacions d’esquerra

Diverses figures polítiques han dimitit davant de les denúncies d’assetjament sexual, encara que ERC i la CUP tenen protocols per afrontar aquests fets. "Hi ha molts casos d’encobriment, perquè hi ha gent que no vol reconèixer que el seu millor amic és un porc", denuncia una militant de l’Esquerra Independentista.

L'exalcalde d'Argentonia, Eudald Calvo, acusat d'assetjament sexual a diverses dones/ Jordi Pujolar ACN.
L'exalcalde d'Argentonia, Eudald Calvo, acusat d'assetjament sexual a diverses dones/ Jordi Pujolar ACN.

Amb l’etiqueta #MatxisEI s’han destapat diversos casos d’assetjament masclista a l’Esquerra Independentista (EI). Un dels testimonis més destacats va ser un de relacionat amb l’exalcalde d’Argentona Eudald Calvo, expulsat com a militant de la CUP el mes de desembre passat per una denúncia d’assetjament sexual. Tot i això, Calvo no va deixar l’alcaldia, desobeint les indicacions del partit, fins que el cas es va saber a Twitter. La investigació - que encara no s'havia denunciat- estava en curs quan la víctima va decidir exposar el seu testimoni -públicament. Amb ella, més dones van explicar episodis de violència masclista vinculats a Calvo i altres homes de l’EI. Una d’elles és la Neus, que va denunciar el 2 de març en un tuit l’assetjament sexual que va partir per part d’en Roger, un militant de molta influència, sobretot a Endavant, entre el 2005 i el 2008.

"Era un líder, amb molt poder simbòlic. Recolzat per homes i dones de l’assemblea"

Ella tenia 17 anys i ell 25, i tots dos militaven a la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista -(CAJEI). "Vaig patir assetjament físic i verbal una nit a casa seva per mantenir relacions sexuals. Ens vam embolicar, però ho vaig aturar amb excuses quan vaig veure que la situació m’estava provocant por i fàstic", lamenta en declaracions a Públic. A partir d’un tuit on va assenyalar en Roger, qui va formar part de l’anterior executiva nacional d’Endavant, dues noies més van contactar amb ella i totes tres van denunciar en un comunicat les violències que van patir. Una d’elles es va veure forçada a tenir relacions sexuals amb ell. "Era un líder, amb molt poder simbòlic. Recolzat per homes i dones de l’assemblea", explica. "L’assalt a les xarxes de diferents temes ens ha donat espai i força per treure-ho", puntualitza. La denúncia ha arribat a Endavant nacional, que s’ha compromès a gestionar el cas i s’ha posat en contacte amb ella.

"Ara hi ha més denúncies perquè hi ha més consciència i un clima més afavoridor. El masclisme a les dinàmiques de poder hi ha estat sempre", assenyala l’advocada Júlia Humet. Ara bé, el masclisme no només habita a l’EI. El 9 de març, el diari Ara va destapar que Carles Garcias, excap de gabinet de l’aleshores conseller d’Exteriors Alfred Bosch, va ser destituït el 24 de gener per diverses denúncies d’assetjament sexual a treballadores de la conselleria. Bosch, que va encobrir i va intentar recol·locar Garcias, va dimitir el dia de la revelació del cas. El mateix dilluns, la Joventut Nacional de Catalunya (JNC) –vinculada al PDeCAT– va anunciar l’expulsió del militant Pau Esquerre, acusat d’abusos sexuals a menors i detingut des de finals de febrer. Així doncs, els casos d’assetjament sexual van més enllà de les esquerres, encara que només ERC i la CUP tenen mesures específiques per enfrontar-los.

Protocols contra el masclisme

Davant d’aquesta allau de denúncies, ERC i la CUP expliquen com fan front a les agressions masclistes, i reconeixen les febleses que tenen tot i els avanços que han fet en els darrers anys. La responsable de l’àrea de feminisme dins de la CUP, Clara Sànchez, assenyala que fins al juny del 2019, després d’una gestió de nou mesos, la formació anticapitalista no tenia protocol propi, sinó que agafaven com a referència el del Moviment Popular de Sabadell. Per la seva part, ERC va enllestir el seu el mateix mes i any que els anticapitalistes, puntualitza la vicesecretària de dones d’Esquerra i diputada Raquel Sans. Tot i això, en el cas de Garcias, Bosch no va utilitzar ni el protocol del partit ni el de la Generalitat –que, des del 2015, s’ha impulsat més d’una vintena de vegades–. L’expedient intern a ERC es va iniciar formalment al gener, arran de la denúncia que trasllada Sans, i el de la Generalitat no s’ha aplicat fins a l’exposició mediàtica dels fets.

ERC ha rebut menys de 10 casos des de l’aplicació del protocol, mentre que la CUP n’ha rebut 18

Les dones que pateixin agressions dins d’ERC o la CUP s’adrecen al partit a l’àmbit nacional. ERC ha rebut menys de 10 casos des de l’aplicació del protocol, mentre que la CUP n’ha rebut 18. Les comissions que atenen casos d’assetjament estan formades per persones llunyanes al cercle proper de l’agressor, per garantir la protecció de la víctima durant el procés, afirmen els partits. Sans detalla que els republicans fixen un màxim de dos mesos per dur a terme la investigació. "Si no et fixes un terminis, no s’arriba a reparar mai el mal fet a la víctima", ressalta Sans. Mentre que en el cas de Garcias no es va aplicar el protocol d’Esquerra en un inici, sí que es va -activar amb els comentaris masclistes de l’anterior secretari general adjunt, Lluís Salvadó, que es van fer públics el març del 2018. Es va obrir un expedient, però aquest "està en standby per la repressió de l’Estat". "Són uns comentaris totalment reprovables que condemnem, però ho emmarquem en un context de repressió, fruit d’una intencionalitat repressora de l’Estat", es justifica la vicesecretaria.

A la CUP, en canvi, no hi ha un límit de temps estricte, encara que recomanen de dos a tres mesos. "Hi ha processos que poden arribar a durar dos anys", raona Sànchez. Assegura que "el tempo el marca la dona assetjada". Tot i això, tant ella com la diputada Natàlia Sànchez, reconeixen que hi ha denúncies que s’haurien d’haver tramitat amb més celeritat, i que el cas de Calvo els serveix "d’aprenentatge".

"El cas d’Argentona s’hauria d’haver fet públic. Passa a tots els partits, però haver-ho amagat tant fa sospitar""


En aquest sentit, Humet puntualitza que "el cas d’Argentona s’hauria d’haver fet públic". "És evident que passa a tots els partits, però haver-ho amagat tant fa sospitar", argumenta l’advocada, que assessora diversos partits sobre els seus casos d’assetjament sexual. Per la Sílvia, una militant de l’EI que ha preferit donar un nom fictici, en casos on un assetjador pugui posar en perill altres dones que militin en els mateixos espais, com seria el cas del Roger, s’hauria de denunciar en nom de la víctima si aquesta no es veu amb cor de fer-ho. Respecte a les dones que han denunciat, Humet té la sensació que "els fets no s’han reparat perquè la majoria [dels casos] no s’han gestionat gaire". "Això ha provocat que moltes dones hagin deixat la militància per no coincidir amb agressors o encobridors", remarca.

Límits i impunitat

Tot i les millores i l’autocrítica, encara hi ha molta feina per fer. Des de la CUP i ERC reconeixen que els protocols tenen les seves limitacions i que els homes encara no accepten la responsabilitat dels seus actes. De fet, a Calvo se li va demanar que deixés el càrrec d’alcalde d’Argentona i no ho va fer, ja que la CUP no tenia competències per fer-ho perquè era un càrrec electe. Aquesta falta de voluntat d’assumir responsabilitats, voluntat que també manca en els homes d’ERC, segons Sans, "no augmentaria la sensació d’impunitat", afirma Natàlia Sànchez, però podria generar un "risc de burocratització". "Pot ser que hi hagi homes que no vulguin tenir la voluntat de transformar, que passin pel tràmit i continuïn fent el mateix", adverteix.

"Els protocols sovint menystenen l’agredida i acaben sent una eina més de protecció per a l’agressor"

Calvo gaudia del recolzament de diversos sectors de l’EI, com l’agressor de la Neus. La denunciant explica que no va rebre el suport de les seves companyes quan va voler exposar l’assetjament del Roger. "No sentir-te acompanyada implica dubtar de tot, apartar-te i empetitir-te. Exagero? Potser és millor per al moviment que jo calli? Deu ser que no és el meu espai de militància?", es pregunta. Encara que la Neus celebra l’aplicació dels protocols, denuncia que "la burocratització dilata moltíssim la gestió, i en dificulta l’eficàcia". "Sovint menystenen l’agredida i acaben sent una eina més de protecció per a l’agressor que de suport real", reclama.

Implicacions emocionals

"Hi ha molts casos d’encobriments perquè hi ha gent que no vol reconèixer que el seu millor amic és un porc"

Davant d’aquesta indefensió, Humet destaca que denunciar un cas d’assetjament sexual en un entorn de militància té unes implicacions emocionals molt dures. "Els companys de militància són el teu cercle més proper, i els efectes de la denúncia són molt més grans, ja que el partit és la teva vida", opina. Per la Sílvia, que confirma que en Roger és una persona amb actituds "molt masclistes" i que fa més de 25 anys que milita a l’EI, "la gent no està disposada a perdre els seus amics". "Hi ha molts casos d’encobriments per part de dones i homes perquè hi ha gent que no vol reconèixer que el seu millor amic és un porc", sentencia. Per la seva banda, Sans lamenta que "segur que hi ha més casos d’assetjament". "Tant de bo totes les dones denunciessin!", exclama.

ARRAN I la JERC, les dues joventuts amb protocol

L’assetjament sexual també afecta les joventuts polítiques. Arran i la JERC són les úniques formacions que tenen un protocol propi contra les agressions masclistes. "«És important que comencin a militar sense masclisme", opina la Sílvia, de l’EI. D’altra banda, la Joventut Socialista de Catalunya i la Confluència Jove –de Catalunya en Comú Podem– estan redactant els seus. La JNC s’ha adherit aquest any al Protocol Contra les Violències Sexuals en Entorns d’Oci. Les formacions que no disposen de protocol són Joves Ciutadans (Cs) i Noves Generacions (PP). De fet, els joves s’emmirallen en els partits. Mentre que Cs, PP i PDeCAT no en tenen un de propi, En Comú Podem i PSC asseguren que l’estan redactant. "És la primera tasca que té encarregada la nova executiva, que es va formar fa un mes", justifica el portaveu dels comuns, Joan Mena. Assegura que fins ara no han rebut cap denúncia, i que, si n’hi hagués hagut, s’hauria derivat a la secretaria de feminisme del partit.