L'educació financera, apadrinada per bancs i entitats

Gestionar les finances personals, l'endeutament i la inversió són alguns dels continguts que treballadors i jubilats dels bancs porten a les escoles de la mà del programa Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), liderat per l'Institut d'Estudis Financers (IEF) i apadrinat pels grans bancs, a més de l'Institut Català de Finances (ICF), l'Agència Tributària de Catalunya, EFPA Espanya, i els col·legis d'Economistes, Censors Jurats, Actuaris de Catalunya i de Mediadors, entre d'altres. Segons recorda el director d'educació financera de l'IEF, Jordi Martínez, el programa va sorgir del projecte europeu de 2011 EFEP després d'una "bona pràctica" similar a Escòcia, i s'emmarca en les assignatures optatives d'economia a l'ESO.

Currículum manté que s'ha incorporat "una visió més àmplia i social de l'economia"

Tot i ser un any "estrany" per la Covid, que obliga a realitzar sessions en línia i presencials, el programa ensenya finances personals i inversió, i aprofundeix en aspectes sobre "com fer un pressupost, els perills de l'endeutament, la importància de pagar impostos i dels serveis públics i de no caure en el frau fiscal ". Martínez detalla que van a les escoles que ho sol·liciten i que imparteixen aquests tallers "una minoria" de jubilats de les entitats i sobretot treballadors actius de les entitats i organismes i associacions financeres col·laboradores.

Segons recorda la directora general de Currículum i Personalització de la conselleria d'Educació de la Generalitat, Maite Aymerich, la iniciativa va començar en el curs 2011-2012 com a programa pilot a partir d'un acord entre el seu departament, el d'Economia i l'IEF, i s'ha mantingut fins a l'actualitat amb algunes modificacions, "per exemple la incorporació d'una visió més àmplia i social de l'economia", en el sentit que la gestió de diners no ha de ser "exclusivament amb finalitat lucrativa", sinó que hi ha iniciatives que busquen un retorn social dels beneficis, com el treball cooperatiu. En aquest curs 2020-2021 hi ha 218 centres inscrits, amb uns 350 tallers i 10.680 alumnes, i des de la seva implantació han participat 2.500 escoles, amb un total de 22.000 tallers i 132.000 estudiants.

Aymerich defensa que el paper de departament és "facilitar la difusió del programa, fer seguiment i supervisar la revisió, elaboració i aplicació de les propostes de millora resultants de l'avaluació anual". Sobre el futur d'aquest programa no hi ha dubte, ja que Aymerich fa pinya: "És una pràctica educativa reeixida i contribueix a la millora de la competència bàsica" dels ciutadans del futur, i de fet afirma que "s'està tramitant la renovació del conveni de col·laboració". Davant les crítiques de part de la comunitat educativa, recorda que la participació és voluntària i que el centres que ho proven el "valoren positivament". "El programa es pot complementar amb propostes d'economia social i solidària per part del professorat", afegeix.

No opina el mateix part de la comunitat educativa, constituïda a la Plataforma per una Educació Crítica, inactiva nascuda amb l'inici de la Covid. Des del sindicat promotor Ustec -STEs, Marina Pérez explica que van passar de 15 a 90 entitats adherides, entre elles l'Observatori DESC, la PAH, Fiare Banca Ètica, Coop57, Fapac, UGT, CGT, el Sindicat d'Estudiants i CCOO. Entre altres accions, es va fer una campanya per demanar a les direccions dels centres que no sol·licitessin aquest programa promocionat des de la Generalitat, ja que "moltes diuen que sí perquè és una activitat extra que no cal preparar". A més, Pérez lamenta que aquest programa parteixi de les directrius europees després de la crisi immobiliària, "quan el sistema bancari es va veure molt desprestigiat després estafar molta gent", i llavors l'OCDE s'ho "va treure de la màniga" com a línia prioritària perquè la gent cregués de nou en el sistema financer, i va pagar programes com el EFEC en molts països europeus.

"Tenir més del que pots"

Pel que fa a el contingut, Pérez lamenta que legitima un sistema que cada vegada està més basat justament en l'economia financera, que és la produïda pels bancs, el sistema del deute i del crèdit. Per a ella, el perill de l'EFEC és "ideologitzar als alumnes", molt joves i influenciables, i als quals se'ls ensenya com "l'únic i normal" un sistema que funciona a força de "tenir més del que pots, endeutar , demanar crèdits i fer assegurances privades, el que abunda en un sistema basat en uns diners que no es té ". "I el banc va vivint d'això, però això no s'explica", critica Pérez.

Marina Pérez (Ustec): "Estan adoctrinant i fent propaganda del que ells viuen"

Un altre perill és que qui dona les classes és "gent interessada en justificar aquest sistema", perquè són els mateixos bancs els que han dissenyat aquest programa i els seus continguts, i són els que els expliquen a classe: "Lògicament estan adoctrinant i fent propaganda del que ells viuen, amb un clar interès que aquests alumnes de grans tinguin la seva targeta de crèdit i pensin que hauran de demanar una hipoteca com si aquest fos l'únic sistema, en lloc de parlar d'altres tipus d'economia ", argumenta la sindicalista.

En resum, considera que l'entrada dels bancs a l'escola és "terrible i una aberració", ja que cap empresa privada hauria d'entrar a fer continguts a les escoles. En canvi, defensa que són els professors d'economia dels que haurien d'impartir aquests continguts, ja que no estan afectats per interessos empresarials. "Un 'lobby' de la banca" Així opina també el professor d'economia i secretari d'acció sindical de Aspepc- sps, Joan Alís, que creu que els professors d'economia són les persones capacitades per impartir aquests continguts amb la pluralitat que dóna la llibertat de càtedra, mentre que els empleats de banca tenen tots el "mateix perfil".

Joan Alís (Aspepc·sps) assegura que el programa "ensenya a pagar al banc abans que a menjar"

A més, destaca que la seva presència resulta "insultant" per als docents d'economia, i és una forma de "intrusisme". Alís veu el programa com "un lobby de la banca" que porta a les escoles el seu enfocament "neoliberal" i que els porta a explicar que "el primer és pagar al banc abans de menjar i coses d'aquest tipus", així com també anticipar la necessitat d'un pla de pensions davant d'un futur que es preveu "sense pensions" públiques.