La Generalitat de Catalunya preveu implantar en tres anys i en tota l'educació obligatòria el programa Coeduca’t d'educació afectiva i sexual, que es comença a desplegar aquest curs a P3. La directora general de Currículum del Departament d’Educació, Maite Aymerich, explica que el currículum obliga a afavorir la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones sense discriminació i a rebutjar estereotips, a més d'instar a desenvolupar capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat. "Els centres educatius, com a motor de canvi social, han de preparar noies i nois per a la vida afectiva i sexual basada en la igualtat de gènere", recorda. El nou programa formarà de manera gradual als docents perquè puguin implementar-lo en els centres "de manera progressiva però rigorosa": a l'inici del curs, els centres han rebut la documentació i, posteriorment, una inspecció els acompanyarà i els assessorarà.

La Generalitat entén que el model educatiu ha de contemplar aspectes com els drets sexuals i reproductius, la diversitat sexual i un "enfocament positiu" de la sexualitat, allunyat de la idea de risc potencial, tot això adaptat a l'edat dels infants. Els materials estan elaborats per experts acadèmics i socials dels diferents temes i aborden la coeducació, la construcció social de gènere, l'educació afectiva-sexual, la socialització dels menors trans i la prevenció de la violència masclista. Les inscripcions formatives per als professors s'estan ultimant aquest mes i la formació serà, de moment, virtual.

L'accés a la informació

"Què saps de sexualitat?". Els infants responen a aquesta pregunta en funció del que hagin sentit prèviament, perquè no tenen experiències pròpies i la seva concepció del tema prové del món dels adults. Així ho explica Bruna Álvarez, professora del departament d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del Grup AFIN, que afegeix que, "quan tenen a l'abast llibres i informació" igualitària i respectuosa, plasmen aquest sentir en les seves respostes i dibuixos, traçant relacions normalment heterosexuals, consentides i plantejades com "una cosa plaent per als dos". En canvi, si els nens extreuen la informació de sèries i internet, el que solen dibuixar són parelles heterosexuals al llit on ell sol dir "Que a gust que m'he quedat!", assegura Álvarez, que desenvolupa una investigació amb alumnes de quart a sisè de Primària.

Al seu parer, l'accés a la informació construeix una manera diferenciada d'entendre les relacions, per la qual cosa és important acompanyar els joves en l'anàlisi i el qüestionament de la informació que reben. Quan veuen vídeos de reguetón o pornografia, per exemple, dedueixen que el sexe és així, perquè no tenen experiències prèvies per a entendre que "el porno és una ciència-ficció". Álvarez reconeix que avui els joves tenen accés a molta informació, però manté que aquesta sol estar distorsionada i basada només en relacions heterosexuals i "possiblement desiguals". Per això "cal acompanyar-los perquè l'entenguin i la mirin de manera crítica i evitar que hagin de provar per a aprendre", afegeix.

De fet, un estudi de Save the Children acaba de revelar que el 54% dels adolescents creuen que la pornografia dóna idees per a les seves pròpies experiències sexuals i que a un 54% li agradaria posar en pràctica el que ha vist. L'informe, titulat (Des)informació sexual: pornografia i adolescència també posa sobre la taula que el 53% dels infants tenen el primer contacte amb continguts explícits entre els 6 i els 12 anys. L'enquesta crida l'atenció sobre el fet que set de cada deu adolescents consumeixin pornografia de manera freqüent, i que per al 30% sigui la seva principal font d'aprenentatge. Davant d'això, l'entitat reivindica l'educació afectivo-sexual obligatòria als col·legis i avisa que la pornografia gratuïta a les xarxes influeix de manera negativa en el desenvolupament personal dels joves, reforçant conductes de risc que es basen, sobretot, en la submissió de la dona davant de l'home.

En aquest buit educatiu també s'explica l'èxit fa uns mesos de la sèrie Sex Education, de la plataforma Netflix, en la qual els adolescents protagonistes proposen crear una clínica de teràpia sexual a l'escola. Bruna Álvarez –que la veu amb els seus fills– considera que la sèrie ha aconseguit parlar obertament sobre sexualitat, si bé reconeix que hi ha qui pugui sentir-se "incòmode". No obstant això, la investigadora defensa que la producció no només proporciona educació sexual als adolescents, sinó també als adults en un món en canvi constant.

Álvarez reivindica que l'educació sexual és una "assignatura pendent" de l'ensenyament, si s'ha de jutjar pels casos de violència de gènere i les violacions grupals, i considera que, si aquesta educació és un dret que prepara a les persones per a tenir unes certes habilitats, "cal universalitzar-lo" i no es pot deixar només en mans de les famílies, "perquè algunes ho faran molt bé, però altres, no". En la seva opinió, no oferir-la pot constituir una vulneració de drets que impedeixi als joves decidir de manera conscient sobre la base d'una informació "veraç i sana". En aquesta línia, la Generalitat sosté que la col·laboració, la confiança i el compromís de les famílies seran necessaris per a aplicar el programa. "La comunitat educativa ha d'avançar conjuntament", defensa Maite Aymerich, malgrat que la sintonia no és la mateixa amb totes les famílies.

Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), considera la mesura "molt pertinent", especialment per a orientar uns certs comportaments a les aules i en la societat. Defensa que l'educació sexual i afectiva ha de ser un assumpte transversal, que permeti als nens "espais de llibertat per a ells mateixos" i desenvolupar la seva sexualitat "fora d'estereotips i amb totes les opcions possibles", perquè adoptin una mirada crítica davant les imatges i comportaments sexistes. Tascón també considera necessària la mirada cap a les tasques de cura dels altres –"que és cosa de tots"–, el treball reproductiu i la mirada de gènere cap a un model "menys sexista" i amb noves masculinitats.

Famílies crítiques amb el model

Josep Manuel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (Fapel), lamenta no conèixer el programa en tota la seva extensió i avisa: "L'educació afectiva i sexual està ara de moda i pot generar un debat complex que no es pot respondre de manera simple". Davant d'això, exigeix reconèixer que les famílies "són els primers educadors" i que "tenen el dret a fer-lo segons els seus principis filosòfics, morals i religiosos". "Correspon als pares decidir com transmeten tot el que fa referència a la formació afectivo-sexual dels nens", manté Prats, i afegeix que caldria donar la informació del programa a les famílies perquè aquestes la facin arribar als seus fills. "Són ells [les famílies] els que saben quin és el moment i la millor manera per a ells", afegeix. Prats manté que no és bo treure aquesta funció a les famílies i explica que, si bé aquestes poden decidir delegar aquesta formació a l'escola, les que no ho facin haurien de tenir dret a conservar la seva "prerrogativa de primers educadors". Segons el president de la Fapel, el programa de la Generalitat respon a un interès ideològic, no sols polític, que parteix de la consideració, per a ell errònia, que les famílies "no tenen la capacitat d'educar als seus fills en aquesta matèria i que és l'Estat qui ha de fer-ho".

Julio Andreu, de la Federació Escola Cristiana de Catalunya, considera que es tracta d'una iniciativa interessant, ja que la informació que tenen els joves a la xarxa, "gairebé tota pornografia", és "moltíssima" i "distorsionada". Creu que tant famílies com escoles han d'intervenir i adverteix que un programa així no es pot dur a terme sense el seu suport. Andreu també sospita que la mesura té motivacions polítiques, ja que versa sobre la coeducació "enmig de la polèmica sobre els concerts per a les famílies que han triat el model d'educació diferenciada". I assenyala que la millor manera de tractar la sexualitat és des de l'afectivitat: "És la manera més intensa i bonica de viure-la i pensem que cal abordar-la així".