Público
Público
educació especial

Alumnes amb necessitats especials, al límit pel coronavirus

El virus posa en perill els avenços que s’havien fet a Catalunya per aconseguir l’educació inclusiva en els darrers 10 anys. Familiars reclamen mesures perquè els seus fills no perdin el dret a l’educació

Una trentena de famílies demanen un nou centre d’educació especial a la Selva. ALEIX FREIXAS/ACN
Una trentena de famílies demanen un nou centre d’educació especial a la Selva. ALEIX FREIXAS/ACN

La tornada a l’escola ha estat difícil per a tots els alumnes, però ha presentat més entrebancs per a aquells que ja en tenien abans que la pandèmia arribés: els alumnes amb necessitats educatives especials i amb necessitats específiques amb suport educatiu. El primer grup està constituït per menors amb discapacitats físiques o intel·lectuals, malalties greus, trastorns de conducta greu o amb problemes de salut mental. Al segon s’inclouen alumnes amb risc d’abandonament escolar, amb dificultats socioeconòmiques o d’aprenentatge.

Tot i que el Decret 150/2017, aprovat pel Parlament de Catalunya, assegura que la Generalitat ha de treballar per garantir una escola inclusiva, famílies i pedagogs no veuen els efectes d’aquesta llei al dia a dia, i menys durant els cursos escolars marcats per la pandèmia. El doctor en psicologia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, David Duran, assegura que "la covid-19 ha fet emergir les situacions de vulnerabilitat que ja existien", una realitat que també ha denunciat la Unesco.

Cruz insisteix que molt alumnat abandona els centres ordinaris a la secundària perquè els hi és molt difícil seguir el ritme

Un dels problemes que arrossega l’educació catalana, adverteix el psicòleg, és que "hi ha una inversió escassa en educació", el que de retruc afecta els col·lectius més vulnerables. "En els alumnes amb discapacitat és on es veu més clar", apunta. Actualment hi ha un 14,52% d’alumnes amb necessitats especials a Catalunya i d’aquests un 0,66% estan en centres d'educació especial i un 13,86% en centres ordinaris, segons xifres que ha proporcionat Educació després del tancament d'El Quinze.  En aquest sentit, dels 10.396 alumnes amb necessitats educatives, 9.080 dels quals tenen necessitats educatives especials, 4.280 van a centres de titularitat pública i 6.116 van a centres privats o concertats. "Als centres d’educació especial hi ha una aula amb vuit alumnes, dos mestres, fisioterapeutes... Això encareix molt el preu. La gran majoria són concertats, no públics", apunta Marta Cruz, fundadora del Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva de Catalunya (Gamin).  Tot i les xifres proporcionades per Educació, Cruz insisteix que molt alumnat abandona els centres ordinaris a la secundària i van a centres d'educació especial perquè els hi és molt difícil seguir el ritme dels seus companys.

Les peticions, reduirles ràtios, més personal, fer grups multinivelli adaptar el currículum

L’educació inclusiva vetlla per la integració dels alumnes amb necessitats diferents, i això implicaria que la majoria d’aquest alumnat –exceptuant els casos més crítics– hauria d’anar a l’escola ordinària. Segons Duran, el percentatge dels que van a centres d’educació especial a Catalunya ha augmentat respecte als que assisteixen a centres ordinaris. Aquest fenomen augmenta la segregació dels alumnes, ja que la Declaració de Salamanca de la Unesco, signada el 1994, entén que els centres d’educació especial haurien de ser centres de suport dels ordinaris, que és on s’han d’escolaritzar. Davant d’això, tant pedagogs com familiars plantegen diverses solucions: reduir les ràtios, augmentar el personal que ajudi a aquests infants i adolescents, fer que els grups siguin multinivell i adaptar el currículum perquè els alumnes amb necessitats especials se sentin inclosos en l’aprenentatge de la classe.

Marta Cruz (Gamin): “Amb la covid-19 hem tornat enrere 10 o 15 anys”

Amb l’arribada de la covid-19 a les escoles, dues de les opcions són possibles: reduir les ràtios i barrejar grups. Però tot i que ha estat possible, no ha donat els resultats desitjats. Tal com adverteix el portaveu d’Ustec- STEs-IAC, Ramon Font, si es fan grups estables de 20, pot implicar que els especialistes d’anglès, d’educació física, de música i d’educació especial que hi ha a primària els nomenin tutors i, per tant, no puguin anar a altres grups. Això ha passat a diverses escoles, el que ha provocat una desatenció de l’alumnat més vulnerable. "Amb la covid-19 hem tornat enrere 10 o 15 anys. Sense suport, sense res dins de les aules, els nens van perduts, per molt que n’hi hagi 15. Si no hi ha una persona que l’ajudi a relacionar-se, un autista no en sabrà", denuncia Cruz.

Professors d’educació especial han estat nomenats tutors i no poden anar a altres grups

Aquest és el cas del Carles – nom fictici–, alumne de tercer de primària en un centre ordinari i fill de la Carme – nom fictici–. La Carme, membre de Gamin, explica que en Carles té autisme i va una escola amb SIEI (Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva), el que implica que té professionals que donen suport als infants amb necessitats educatives a l’escola. Amb la necessitat actual de desdoblar els grups, la mestra del SIEI ara és tutora d’un grup bombolla i no pot entrar a l’aula. "En Carles ha perdut un recurs que ell necessitava per la inclusió a l’escola", lamenta.

La portaveu de CCOO d’Educació, Teresa Esperabé, recorda que des del sindicat havien reclamat la incorporació de 16.000 docents més per evitar aquesta situació, demanda que no s’ha complert. "Amb això es podien fer els grups bombolla i cuidar laresta de professionals", insisteix. Per la seva part, la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, afegeix que en la nova contractació de professorat s’han inclòs 729 professionals dedicats a l’atenció a l’educació d’aquest alumnat. Tot i això, ha reconegut que la solució de les unitats de suport intensiu dins les escoles no són la millor pràctica per aconseguir una escola inclusiva, ja que l’educació hauria de ser dissenyada per a tots els alumnes.

Respecte a les xifres del 2019, en el què Catalunya rebia un 1,9% de suport educatiu, un dels percentatges més baixos de l’Estat, Aymerich ho relaciona amb la pròrroga dels pressupostos. Ara, el curs 2020-2021 vindrà marcat no només pel que passi a les aules, ja que hi haurà alumnes que no podran assistir a classe, sigui de forma puntual o fins que la situació epidemiològica trobi un equilibri. Aymerich explica que els que hagin d’estar més de trenta dies a casa rebran atenció domiciliària, la qual "és temporal i individual".

I què passarà amb alumnes com en Carles, un noi autista que no pot seguir les classes virtualment si passa la quarantena a casa? Aymerich assegura que s’incentivaran les tutories i atencions individuals, que és el que reclama la Carme. De fet, durant el confinament aquesta mare assenyala que la comunicació amb la tutora va ser molt fluida, ja que responia tots els correus treballant des de casa, però ara el seu fill no rep la mateixa atenció i la Carme no obté la mateixa informació, el que l’ha portat a tenir problemes de conducta. "Ell és incapaç d’explicar els neguits, no t’ho sap expressar", lamenta.

Ha arribat l’hora de l’ensenyament universal?

En una situació on el professorat arriba a poc a poc i es reparteix com pot, diversos experts defensen la implementació del disseny universal per l’aprenentatge (DUA) als centres ordinaris. "Utilitza el màxim de mecanismes per implicar l’alumnat per al seu aprenentatge, diversificar al màxim la manera que els docents donen la informació als alumnes i oferir possibilitats perquè puguin mostrar el que han après de diferents maneres", explica el psicòleg David Duran.

Aquest mètode, que fa 10 anys que va començar a caminar molt a poc a poc a Catalunya, és el gran reclam de diverses associacions. Una d’elles és Gamin, on la seva fundadora, Marta Cruz, denuncia que molts alumnes amb diversitat funcional surten sense cap títol, ja que durant els anys d’escolarització han anat reduint el seu currículum escolar, el que fa que no adquireixin el coneixement suficient per obtenir l’escolarització. Això els lliga a feines que depenen de subvencions i que no puguin fer la seva vida com els altres nens que han anat a escola.

Educació: "L’alumne no s’ha d’adaptar a l’escola: l’escola s’ha d’adaptar a l’alumne"

Maite Aymerich nega que en tots els casos sigui així, però reconeix que la covid-19 pot ser una oportunitat per implementar el DUA a les escoles i millorar les deficiències del sistema educatiu. "L’alumne no s’ha d’adaptar a l’escola: l’escola s’ha d’adaptar a l’alumne", assegura. I afirma que des d’Educació estan preparant formacions perquè el professorat apliqui aquest mètode. "Cal una Administració que valori al seu professorat i que li doni recursos addicionals i autonomia. Hi ha molt camí per recórrer, però la covid-19 pot ser una oportunitat", opina Duran.

David Duran: "Cal veure si la crisi pot servir per millorar l’educació inclusiva"

En aquest sentit, la Carme –nom fictici–, membre de Gamin i mare del Carles –nom fictici–, un nen amb autisme, remarca que quan el professorat dissenyi l’aprenentatge ho ha de fer utilitzant variants perquè tothom pugui fer els deures. Si no es fa així, als alumnes que no es vegin capaços de fer l’exercici "se’ls matxaca l’autoestima cada dia", puntualitza. El seu fill s’escapava de la classe perquè era la seva manera de reclamar l’atenció d’un professorat que no s’adaptava a les seves necessitats. La Carme és escèptica respecte a la implementació del DUA, però Duran manté l’esperança: "Cal veure si la crisi pot ser vista com una oportunitat per millorar l’educació inclusiva, que és un dels objectius de l’agenda 2030 de l’ONU, i de retruc també de l’Estat i Catalunya".