Público
Público
curs escolar

Inici de curs amb malabarismes als centres escolars per escapar de la Covid-19

El curs escolar s’ha iniciat i les escoles i instituts han reobert amb una certa 'normalitat' però marcats per les mesures contra la pandèmia. Les direccions dels centres adverteixen de la necessitat de cobrir les futures baixes de docents. Els sindicats denuncien que els grups bombolla no aconseguiran aturar la pandèmia i demanen la incorporació de 20.000 professors per reduir les ràtios.

Una clase amb alumnes d’ESO a l’institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Jordi Marsal | ACN
Una clase amb alumnes d’ESO a l’institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Jordi Marsal | ACN

El curs escolar ha començat arreu de Catalunya amb tots els focus a sobre. A les veus que clamaven pel retorn a l’escola presencial, ara també se sumen aquelles que temen que els centres es converteixin en amplificadors de la pandèmia. El Departament d’Educació fa mesos que ha treballat un pla de tornada fins a arribar a una fórmula basada en els grups bombolla, l’ús de la mascareta i una logística d’entrades i sortides que alleugerin el màxim possible les aglomeracions. Ara bé, la materialització de les mesures les ha hagut d’assumir cada centre fent malabarismes amb els recursos disponibles i traçant uns autèntics plans d’accessos, patis i menjadors més propis d’un guió cinematogràfic d’atracaments que d’un institut.

“Ens hem passat tot l’estiu muntant el pla. Hem intentat fer vacances, tant la cap d’estudis com jo vam dir-nos de parar una mica... Però no podíem arribar l’1 de setembre sense tenir organitzat tot això”, explica la directora de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, Maria Bardia. Aquest institut de més de 500 alumnes ha hagut de fer mans i mànigues per esquivar les aglomeracions a les portes, fer tres horaris d’entrada i posar personal mesurant la temperatura. L’ingent esforç de l’equip directiu i dos professors i mig de reforç han permès rebaixar les ràtios i augmentar els grups de cada curs.

El que més li fa patir són les substitucions més que probables que hi haurà al llarg del curs, quan comencin a aflorar els positius i els contactes: “Quan hi hagi una baixa, s’ha de cobrir immediatament. Ara mateix cada professor té moltes responsabilitats, com ara vigilar que al pati no es mesclin alumnes de diferents grups”. Aquesta directora destaca l’enorme compromís docent durant els primers dies de classe: “Tots tenien moltes ganes de tornar a l’aula, de comunicar-se, de veure les cares, de poder escriure a la pissarra. De normalitzar la tasca docent, vaja”.

També destaca la importància de cobrir les baixes laborals el director de l’Institut Francesc Macià de Cornellà de Llobregat, Leandre Mondrià, així com la seva preocupació perquè així sigui: “Crec que no és fàcil trobar professors. No hem d’oblidar que molts han marxat del país per trobar millors condicions. I les llistes d’espera estan inflades, n’hi ha que ja tenen feina”. Els 730 alumnes del Francesc Macià compten amb quatre accessos diferents i cinc minuts per anar a les aules, i també han aconseguit reduir les ràtios estirant recursos propis i amb un professor covid més: “Hem simplificat al màxim la divisió de grups per aconseguir grups estables d’entre 22 i 25 alumnes”.

Tot i estar satisfet amb els primers dies de funcionament, reconeix que no serà possible blindar els grups de convivència estables totalment: “Un grup bombolla com s’entén és impossible. Els nens marxen a casa junts, es barregen, però almenys aquesta mesura pot permetre’ns minimitzar al màxim el contacte. Si tothom manté el comportament, aguantarem molt de temps”.

Maria Bardia, directora de l’IES Santa Eulàlia: “Quan hi hagi una baixa, s’ha de cobrir immediatament. Ara mateix cada professor té moltes responsabilitats”

EPI per als docents i 20.000 contractacions

“Els grups bombolla són una entelèquia”. Amb aquesta contundència es refereix el portaveu nacional de la USTEC·STEs IAC, Ramon Font, el sindicat majoritari en el sector de l’educació. Font creu que els contactes entre els joves són inevitables després que soni el timbre. La proposta d’aquest sindicalista és clara: “Volem ràtios de 15 alumnes per mantenir la distància de seguretat entre ells. I per això es necessiten espais, 20.000 docents i una inversió de 750 milions d’euros”.

Font, a més, denuncia que els docents no estan tenint accés a equips de protecció individual que escaurien: “Quan no pots mantenir les distàncies necessàries, has de tenir mascaretes FFP2 i una pantalla especial”. El sindicalista afegeix que alguns docents de reforç covid han patit represàlies greus per haver complert el confinament, i fins i tot, han perdut la feina: “Una cinquantena de reforços covid que van haver de fer quarantena des del primer dia de feina la van perdre perquè no van poder prendre possessió del nomenament. Com que són gent amb responsabilitat cívica i complien el que demanava Salut, han perdut una feina de 1.800 € al mes fins l’agost”.

Ramon Font (USTEC): “Volem ràtios de 15 alumnes, i per això ess necessiten espais

Sobre la gran responsabilitat que estan assumint les direccions dels centres, Font assenyala la possibilitat que les conseqüències dels futurs brots recaiguin sobre ells: “Pot haver-hi gent afectada que busqui responsables. I quan això passi, la responsabilitat dels directors la podrien acabar valorant els jutges”.

Un jovent estigmatitzat durant la pandèmia

Amb la tornada a les classes el focus també torna a estar sobre la gent jove en relació amb la Covid-19, després de mesos on se’ls ha atribuït part de l’augment de la transmissió del virus. “L’assenyalament que hem viscut ha estat una evident criminalització cap al jovent. Una campanya mediàtica per desviar l’atenció”, denuncia l’Alba Gual, estudiant de 2n de Batxillerat de l’Institut Cal Gravat de Manresa i militant de l’organització estudiantil SEPC. Gual considera que el tractament informatiu que es fa d’alguns factors de risc, com ara les festes, i del paper que hi juguen els joves, és desproporcionat: “Sempre veiem la imatge dels botellons a la tele, però no expliquen que no es fan inspeccions a les empreses per garantir que es compleixen les mesures de seguretat a la feina o no ensenyen com va el Metro en hores punta”.

Hi coincideix la investigadora Maria Rodó, autora del Manifest juvenil contra el poder adult (Tigre de Paper), qui assenyala que l’estigmatització del jovent és previ a la pandèmia: “En general, quan es parla d’aquest col·lectiu, només s’ensenyen homes, blancs o se’ls atribueix actituds incíviques. I altre cop, se’ls està utilitzant de cap de turc”. A més, Rodó afegeix que moltes de les mesures restrictives per la Covid-19 van anar adreçats a ells: “Estan desprotegits, perquè no tenen representació política. Això porta al fet que passin coses com que quan els infants podien sortir a passejar, ells encara no ho va poder fer”.