Público
Público
ENTREVISTA

“El pla real d'Educació és que ens quedem a casa a la mínima”

L'inici del curs escolar a Catalunya s'acosta amb encara molts dubtes sense resoldre després d'un any agitat pels efectes de la pandèmia. La directora de la FaPaC, Lidon Gasull, i el portaveu nacional del sindicat USTEC-STEs (IAC), Ramon Font, parlen sobre les principals preocupacions de la comunitat educativa.

Lidon Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) i Ramon Font, portaveu nacional de la USTEC-STEs (IAC). Miguel Velasco Almendral.
Lidon Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) i Ramon Font, portaveu nacional de la USTEC-STEs (IAC). Miguel Velasco Almendral.

Un terç de l'alumnat a Catalunya està en risc d'exclusió social. Lidon Gasull i Ramon Font tenen por a perdre aquests alumnes amb les classes a distància, ja que no té els recursos socials, econòmics i educatius per seguir-les. Tots dos retreuen a Educació que no hagi plantejat solucions contundents per assegurar la formació presencial d'una forma segura i es mostren convençuts que una part significativa del curs es farà telemàticament.

Després d'un estiu amb indicacions tan contradictòries, com preveuen l'inici del curs?

Lidon Gasull (L. G.): Nosaltres vam tenir una reunió amb el conseller Josep Bargalló i van sortir algunes promeses que, si es compleixen, podríem estar assegurant una tornada a l'escola més o menys segura. Ara bé, fa falta que això es compleixi.

Quines promeses?

L. G.: Ens van assegurar que acceptaven l'ús de les màscares obligatòries a partir dels sis anys, que els grups serien com a màxim de 20 persones i l'aforament dependria dels metres quadrats disponibles del centre. Aquests grups s'havien fet amb una ràtio de 25 en infantil i primària i de 30 en secundària. Per tant, si ens trobàvem amb una nova ràtio, això significava que faltava més professorat. Ens van confirmar que els professionals que es contractaran abans del 14 de setembre seran professors, no treballadors d'altres especialitats. Vam fer la pregunta molt clara, així que si no es compleix el compromís només hi ha dues opcions: o es va explicar molt malament o ens va mentir a la cara i està intentant tranquil·litzar a les famílies per sortir-ne victoriós.

I què van dir sobre els espais?

L. G.: No van ser tan contundents. Diuen que tenen un llistat d'espais a tots els municipis de Catalunya però en la majoria dels casos, a excepció d'algun municipi com Mataró, no tenen edificis que els ajuntaments destinin 100% a l'educació.

Torra va dir que les ràtios serien de 20, el conseller Bargalló va matisar que això seria una norma general, però que podia haver-hi excepcions... com queden les ràtios finalment?

L. G.: L'acord del Govern diu que serà una ràtio de màxim 20, i com tenim el document podem exigir amb més força allò amb el que s'han compromès. [Els ministres] Ceelá i Illa deien que uns dels criteris que volien seguir era el de la distància de metre i mig entre l'alumnat. Vam insistir en aquest tema i Bargalló va assegurar que aquesta distància la contemplen entre grups estables, no entre l'alumnat. Aquesta és la part que jo no vaig acabar de veure gens clara, però estem a l'espera de llegir les instruccions per veure què acaba imperant.

Ramon Font (R. F.): Amb el tema de les ràtios juguen a la confusió premeditadament: no es pot confondre que facin grups de 20 a les escoles amb què hi hagi ràtios de 20. Si fan grups de 20 pot implicar que els especialistes d'anglès, d'educació física, de música i d'educació especial que hi ha a primària els nomenin tutors i, per tant, no puguin anar a altres grups. Això seria repartir-se els alumnes, no baixar ràtios. Tot això suposa una pèrdua de qualitat en l'educació brutal. Estem jugant a una ràtio 25 que la volen distribuir d'una altra manera, saltant-se les especialitats. A secundària ni fent aquestes trampes es poden arribar a grups de 20.

Amb aquestes ràtios a secundària es podran fer classes amb normalitat si hi ha rebrots?

"Amb 40.000 docents més en la pública podríem anar a ràtios de 10 alumnes en infantil i de 15 en primària i secundària"

R. F.: El Departament d'Educació està comprant 300.000 equipaments informàtics, però s'està donant sobretot a l'alumnat a partir de tercer de l'ESO. Tenint en compte això, tenim la sospita que el pla real del Departament és que l'educació sigui a casa com a mínim la meitat dels dies. Han tirat la tovallola amb la secundària. Això que deia Torra d'obrir les escoles sí o sí i amb el dèficit que faci falta nosaltres no el veiem. Sí o sí, amb el dèficit que faci falta, implicaria gastar-se 1.500 milions d'euros per contractar uns 40.000 docents -parlo només de la pública, que anirien 20.000 a primària i 20.000 a secundària-, que permetrien tenir ràtios de 10 en infantil, 15 de primària i secundària i altres ensenyaments.

Mentre que la Generalitat proposa anar a escola amb “grups de convivència estables”, Oriol Mitjà defensa anar en dies alterns. Quina opció els sembla millor?

R. F.: Mitjà és molt pragmàtic, però nosaltres volem que hi hagi la capacitat suficient com perquè en grups es puguin fer classes cada dia. Per fer-ho necessites 40.000 professors i espais estables. 

L. G.: Nosaltres demanàvem per a la tornada a l'escola tres mesures bàsiques: que els grups classe anessin amb la distància de metre i mig i en relació al nombre de metres quadrats que tenia l'aula o el centre educatiu; destinar espais estables per poder fer un repartiment normal de l'alumnat; i modificacions en la programació educativa per fomentar les activitats a l'aire lliure. I això ho demanàvem des de maig. Ara ens diuen "no hi ha temps per fer això", però al maig sí que hi havia temps de repensar com podia ser aquesta educació de cara a aquest curs.

Lidon Gasull, directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) i Ramon Font, portaveu nacional de la USTEC-STEs (IAC) durant l'entrevista. Miguel Velasco Almendral.

És fàcil per al professorat fer classes a l'aire lliure?

R. F.: No.

L. G.: A la FaPaC no som professionals de l'educació, però el que demanem és adaptar la programació educativa per no centrar-nos només a l'aula quan en molts llocs no tens l'espai suficient, sobretot en els centres educatius amb pocs metres quadrats.

Però amb el que hi ha ara què es pot fer?

R. F.: R. F.: Amb el que hi ha ara, i m'agradaria molt equivocar-me, el curs que ve serà molt pitjor que l'anterior: es van fer dos terços presencials i en aquest curs com a molt seria mig curs presencial. Des de la USTEC-STEs (IAC)vam proposar que no hi hagués activitat lectiva a la tarda, així es buidaria l'escola i només quedarien els que no poden fer una altra cosa. D'aquesta manera s'eliminarien les estones d'oci que són de risc o de desplaçaments innecessaris.

Però no ho han acceptat.

R. F.: No. Si s'han de quedar a casa, les empreses de menjador portaran el menjar a casa. Estan intentant mantenir el negoci dels menjadors escolars tal qual. 

Creuen que aquesta situació pot ser motor de canvi en el sector de l'educació o es poden reforçar les dinàmiques anteriors?

"Teníem el sistema saturat abans de la pandèmia"

L. G.: Nosaltres ja teníem el sistema saturat abans de la pandèmia. Hi ha sobreratio en P3 i en educació secundària, i la contractació de 8.000 professionals que va anunciar Bargalló aquest juliol no és de docents, sinó de professionals de tota mena, i també per al sistema concertat, no solament el públic.

R. F.: En els centres públics es van contractar 3.200 només per evitar una sobreratio en els centres educatius.

L. G.: I a Catalunya hi ha 5.455 centres. Això no ens porta ni a un professional per centre educatiu.

Educació va detectar 55.000 famílies afectades greument per la bretxa digital. S'han actualitzat solucions perquè no passi el mateix que el passat curs, quan molts dispositius o instal·lacions van arribar tard?

"L'educació telemàtica, per molts dispositius electrònics que comprem, no elimina la bretxa social que existeix"

L. G.: Si continuem sense posar les mesures adequades per poder mantenir els centres educatius oberts i minimitzar el risc de contagi acabarem amb l'educació telemàtica. I l'educació telemàtica, per molts dispositius electrònics que comprem, no elimina la bretxa social que existeix. Només l'augmenta perquè no es pot garantir de cap manera la igualtat d'oportunitats, ja que l'educació depèn del context. I llavors sí que fas que l'educació depengui totalment del context social de l'alumne, cosa que l'educació presencial trenca.

R. F.: Nosaltres ja dèiem que els 55.000 que van dir l'any passat no sabíem d'on els treien. Si tenim un terç de l'alumnat en risc d'exclusió social (300.000) m'estranya que alumnes d'aquestes característiques tinguin ordenadors i bones connexions a internet.

La consellera Vergés ha assegurat que està previst realitzar 500.000 proves PCR en els centres educatius. Pot ser clau per evitar contagis?

"El pla real del Departament és que l'educació sigui a casa com a mínim la meitat dels dies"

R. F.: Tot és cosmètica i el pla real és que ens quedem a casa a la mínima. No hi ha un intent de resistència forta del coronavirus. El problema principal de l'educació a casa és que a un terç de l'alumnat el perdem segur per la seva falta de recursos econòmics, socials i educatius.

L. G.: L'únic protocol en el qual tenen clar què fer és en cas de detectar un contagi i es basa en el confinament. Si hi ha un contagi, es confina al grup durant dues setmanes. Si hi ha dos contagis, es confina tot el centre educatiu. I no estem preparats perquè hi hagi un altre confinament. Catalunya és de les comunitats autònomes amb un major percentatge d'abandonament escolar però també és juntament amb Madrid la comunitat autònoma amb més segregació escolar.

Cada centre podrà formar els grups segons el seu propi criteri. Això pot fomentar encara més la segregació escolar i anar en detriment la inclusió social?

"Estem en l'era de l'educació inclusiva i no podem arruïnar el treball que hem fet"

R. F.: Pot passar i el que no es podrà fer són grups flexibles per ajudar-los. A vegades hi ha persones que necessiten reforç i tot això serà complicat de fer. Les instruccions a partir de setembre és que en primària només hi hagi un especialista quan en realitat hi ha quatre i que en secundària només hi hagi cinc, però encara no ho han deixat del tot tancat. Si no et deixen fer grups més grans de 20 com va dir Torra i no baixen les ràtios de 25... això implicarà que els especialistes aniran fora.

L. G.: Esperem que no s'aprofiti aquesta reorganització de grups per separar segons capacitat intel·lectual o dificultats perquè és il·legal. Tenim un decret d'inclusiva que està vigent i que determina que és il·legal organitzar als nens d'aquesta manera. Si des de la FaPaC veiem que els grups s'estan organitzant d'aquesta forma ens posarem molt seriosos perquè a part d'estar prohibit té grans conseqüències per a l'alumnat. Estem en l'era de l'educació inclusiva i no podem arruïnar el treball que hem fet. En el moment que trenquem amb això ja no estem parlant del dret a l'educació sinó de privilegi a l'educació.

El Govern demana algun tipus d'ajuda econòmica per als pares que s'hagin de quedar a càrrec dels seus fills si hi ha un positiu, mentre que el Govern espanyol ha dit que estudia algun tipus de mitjana. Quina informació tenen?

L. G.: Catalunya no aposta per res que pugui tenir algun tipus de conseqüència per a les empreses. L'única cosa que sabem és que no tenen tampoc un pla B sobre com es pot fer l'acompanyament a l'alumnat que s'hagi de quedar a casa. Nosaltres demanem que sigui un permís retribuït i que hi hagi un control per part de l'administració que garanteixi que aquest permís serà compartit en el cas que hi hagi dos progenitors. Ja tenim l'experiència que qui es demana la reducció de jornada laboral i les baixes laborals són les dones. Volem que amb aquesta pandèmia, si es posen mesures sobre la taula, es tingui en compte que els permisos siguin transferibles i compartits entre els dos progenitors.

Com porten els alumnes el tornar a un col·legi o institut amb totes les mesures sanitàries?

R. F.: Haurem de fer pedagogia. Cal mentalitzar als nois que han de guardar distància, portar màscara, rentar-se les mans... això l'hem d'inculcar per protegir la seva salut i la dels altres. El més normal que un nen o jove passi la malaltia sense símptomes, per sort, però han de ser conscients que estan guardant la salut de tots.

Hi ha pares que tenen por de portar als seus fills a l'escola’? Això pot provocar absentisme escolar?

L. G.: Hi ha famílies que sí que tenen por de tornar a les escoles, però cal diferenciar aquelles famílies que tenen la percepció de risc i els nens en els quals si que hi ha un risc. Educació ens demanava a la FaPaC perquè féssim de mediadors, ja que s'ha arribat a l'acord que l'escolarització serà obligatòria. Però nosaltres no som responsables d'explicar a aquestes famílies el que hi ha, perquè en primer lloc des de la Generalitat no han sortit a explicar quan consideraran que realment hi ha un risc, i com aplicaran aquest risc i com estipularan el protocol a seguir per a aquests nens i nenes perquè realment tinguin un risc potencial.

Hi ha professors que tinguin por d'anar a les aules?

R. F.: Els trastorns psicològics han augmentat molt amb la Covid-19 i si algú té una por que no el deixa treballar lògicament no podrà treballar, però hi ha gent que té por de sortir al carrer. Hi ha una por que no és patològica, sinó que és objectiva. Si veiem que ens faran entrar en sales de 30 persones en les quals ningú voldria entrar és normal tenir por. Gran part del professorat no l'enviaran fins al 7 de setembre, així que ja veurem.

La USTEC-STEs (IAC) va reclamar la celebració d'un concurs de mèrits per al personal interí docent i l'ajornament de les oposicions a juny, però no ha estat així.

R. F.: L'article 61.6 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (EBEP) diu que en situacions extraordinàries es pot fer un concurs de mèrits. No sé què seria una situació extraordinària, però s'assembla bastant a la que estem vivint. A més, hi ha un 40% de professors en interins, quan els tribunals europeus estan dient que això és un abús de llei, ja que hauria d'haver-hi un 8%. USTEC-STEs (IAC) i CCOO vam dir que no volíem oposicions al setembre, sinó al juny, i que es fes el concurs. Encara que Educació va afirmar que faria el que decidíssim els sindicats això no ha passat. En les oposicions s'han inscrit 15.000 persones per a 5.000 places. Jo no hauria pogut posar-li-ho més difícil als professors enguany.

Han notat un cert malestar social amb el treball dels professors en els últims mesos?

"El treball del professorat ha estat invisibilitzat sobretot per qui no té fills"

R. F.: El treball del professorat ha estat invisibilitzat sobretot per qui no té fills. No s'entén el nostre treball, que és llançar una llavor i esperar que creixi. No és una intervenció d'urgència. Els sanitaris s'han jugat la vida perquè és el seu treball. El que sabem nosaltres no és apagar focs i salvar vides, és plantar llavors perquè vagin florint en algun moment de la vida, i el dret a l'educació que es materialitza amb els anys. 

L. G.: Des de FaPAC podem dir que els professors han estat una figura molt important per a les famílies. En el moment que el professorat es posava en contacte amb l'alumne era el moment en el qual se sentia segur, es tranquil·litzava. El professorat és molt necessari cada dia, però un metge no pot operar sense les eines necessàries. La falta de prestigi dels professors ve de la precarietat i del mal funcionament del sistema educatiu i moltes vegades qui acaba pagant el plat d'aquest mal funcionament és qui dona la cara, qui s'ha de connectar amb l'alumne o qui ha d'anar cada dia fer classe amb totes les circumstàncies que l'envolten.