"L'especulació immobiliària lligada al turisme és el principal factor d'inseguretat de la Barceloneta"

Ja fa uns quants anys que durant l'estiu la Barceloneta acapara part de l'atenció mediàtica per qüestions vinculades a problemàtiques derivades del turisme de masses que pateix el barri. Sense anar més lluny, aquest mateix dimecres al voltant de 300 persones van mobilitzar-s'hi per reclamar una major presència policial i mesures a l'Ajuntament que permetin frenar l'incivisme i la inseguretat que, segons denuncia la plataforma La Barceloneta en Lluita, han augmentat el barri. La plataforma, que compta amb el suport explícit de l'Associació de Veïns de la Barceloneta -considerada tradicionalment propera al PSC-, va començar a mobilitzar-se a mitjans d'agost per alertar de la degradació del barri i l'increment de la delinqüència, materialitzada en qüestions com ara la venda i consum de drogues o la proliferació de robatoris.

Per a Antebi, que també és membre de xarxa de turisme i processos urbans Turismegrafies, el que passa aquestes setmanes demostra que "la turistització de Barcelona, que té moltes dimensions i repercuteix molt negativament en molts àmbits de la vida quotidiana de molts ciutadans, es pot convertir en una mena d'arma llancívola potent per desgastar un enemic polític". De fet, només cal retrocedir quatre anys enrere per trobar les primeres grans mobilitzacions a la Barceloneta contra el turisme de masses, amb un veïnat molt crític amb la gestió que en feia aleshores el govern de CiU encapçalat per Xavier Trias. Des d'aleshores, cada estiu hi ha hagut malestar veïnal al barri. En aquella ocasió, però, el focus no es posava tant en qüestions vinculades a la seguretat i l'incivisme, sinó en la proliferació de pisos i apartaments turístics il·legals i les conseqüències que l'activitat tenia per a gran part del veïnat: gentrificació i expulsió de persones que no podien assumir la pujada de preu de lloguers, proliferació de casos d'assetjament immobiliari, desaparició del comerç tradicional,...

Dinàmiques negatives lligades al model de ciutat

Tot i la repercussió mediàtica de les protestes d'aquests dies no es pot dir que hi participi tot el teixit veïnal. A diferència del 2014 no s'hi ha sumat en massa la plataforma la Barceloneta diu Prou, que aleshores va tenir-hi un paper clau, i la tradicionalment combativa Associació de Veïns de l'Ostia, molt crítica amb les conseqüències del turisme de masses, tampoc hi és visible. Per a Antebi, la proximitat de la cita electoral és un element clau en la mobilització d'aquest estiu i, a més a més, afegeix que "aquest és un punt dèbil de l'actual govern. Va entrar amb un discurs dur [sobre el turisme] i s'ha demostrat fins a quin punt és difícil aturar una indústria d'aquestes dimensions, quan ja Barcelona ha estat una ciutat posada en venda al millor postor turístic". Més enllà de la Barceloneta, però, les alarmes mediàtiques al voltant de situacions d'incivisme o inseguretat són tot un clàssic de l'estiu barceloní, sobretot en zones de Ciutat Vella, com el Raval, el Gòtic o el mateix barri mariner, amb La Vanguardia com a mitjà que fa més d'una dècada va obrir la veda sobre la qüestió i cada estiu hi torna, això sí seguit per d'altres rotatius.