L’esperit del temps de Vicenç Pagès

La mort prematura de l'escriptor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963-Torroella de Montgrí, 2022) aquest dissabte a causa d'un càncer ha escampat una tristor sincera entre companys d'ofici, gent de lletres i també entre una comunitat lectora fidel als llibres de l'autor d'Els jugadors de Whist. Un escriptor que sabia que el seu ofici era solitari i que es va saber construir una parcel·la des d'on va esprémer al màxim la llibertat d'escriure de què volia i com volia.

De posat seriós, Pagès gastava una ironia fina que els que el tractaven trobaran molt a faltar. Entre els seus amics hi havia el llibreter i activista cultural Guillem Terribas. "Fa més de dos mesos em va enviar un whats per informar-me del que tenia, encara ahir al matí li vaig enviar una foto. En Vicenç era una persona totalment diferent, era la rehòstia, et desmarcava, tenia un sentit de l'humor irònic molt empordanès que depèn de com t'ho podies agafar malament. Era imprevisible, atramuntanat. En Vicenç era superintel·ligent i un gran lector. De mi va dir 'en Guillem és d'aquells que diu i fa'. Era un amic", recorda Terribas, que lamenta que en la pròxima edició del Premi Casero haurà d'incorporar un record per a Pagès, que va ser membre del jurat guardó durant molts anys.

"La seva obra no només era sòlida, obria camins, era innovadora"

"Ha marxat un dels autors més significatius. La seva obra no només era sòlida, obria camins, era innovadora, era un autor autoexigent, no pretenia anar escrivint per escriure, la seva primera novel·la era d'una ambició total, des de bon principi tenia la voluntat de fer literatura de qualitat. En algun moment va sentir que no tenia prou públic... però amb Els jugadors de Whist i Dies de frontera va arribar al gran públic. I no s'adonava que per a escriptors més joves era un referent", argumenta l'editor de Proa, Josep Lluch, que a banda de publicar-lo, van compartir moltes complicitats.

Un altre dels grans còmplices de Vicenç Pagès és l'assagista, escriptor i professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga. Pagès i Berga estaven enllestint una antologia de contes d'E.M. Forster que es publicarà al gener a Edicions 62. "Com aquell qui diu vam tancar el llibe abans-d'ahir. El llibre inclourà quatre contes de Forster traduïts per mi i amb una introducció d'ell, i 24 hores abans de morir encara parlàvem d'un parell de canvis que volia fer. La seva mort la visc com una tragèdia personal però també com una tragèdia per a la literatura catalana", exposa Berga.

Miquel Berga que ha publicat diversos llibres sobre George Orwell i d'altres escriptors anglosaxons relacionats amb la Guerra Civil, a banda de recomanar l'obra literària de Vicenç Pagès vol posar l'èmfasi en la seva feina com a crític literari: "s'ha mort el nostre primer crític. Crec que és un home que ha afrontat la seva fulminant malaltia amb una lucidesa clínica i endreçada, que és exactament l'actitud o la manera com en Vicenç escrivia les seves crítiques literàries que són exemplars, i que potser algun dia es recolliran en una antologia".

Una sòlida trajectòria literària

Vicenç Pagès va debutar l'any 1990 amb Cercles d'infinites combinacions, unes narracions que no va dubtar a publicar a Empúries Xavier Folch. El 1995 va arribar la seva primera novel·la, El temps d'Horaci, seguida per Carta a la reina d'Anglaterra (Empúries, 1997), i més tard pels Els jugadors de Whist (premi Crexells, Empúries, 2009), Dies de frontera (premi Sant Jordi, Proa, 2013), Robinson (2017). També va publicar els contes En companyia de l'altre (premi Documenta, Edicions 62, 1999) i El poeta i altres contes (premi Mercè Rodoreda, Proa, 2005). Pel que fa a l'assaig destaca Un tramvia anomenat text (Empúries, 1998), que es segueix reeditant.

Realitat, ficció i deliri eren territoris transitats per aquest empordanès admirador del mètode paranoic crític de Dalí i Fages de Climent, no en va el pròleg a la segona edició de Vila-Sacra capital del món el va signar Vicenç Pagès.

Entre les novetats literàries d'aquesta tardor hi ha un títol de Vicenç Pagès Jordà

"No blanquejarem la cendra" va ser la darrera piulada de l'escriptor que ambicionava a reunir (i qui sap si a reescriure) totes les seves novel·les en un sol volum titulat La novel·la de Figueres. Aquesta temptativa ja no serà factible, però entre les novetats literàries d'aquesta tardor hi ha un títol de Vicenç Pagès Jordà, es titula Kennedyana, i és un assaig sobre la família Kennedy que publicarà l'editor Ernest Folch en un nou segell. I mentre Kennedyana no arribi a les llibreries, llegir i rellegir a Vicenç Pagès és una bona manera de connectar amb l'esperit del seu temps.