Público
Público
ESPORTS

L'esport infantil post Covid-19: més incògnites que concrecions

Clubs, escoles i campus esperen concrecions per saber com podran reprendre l'activitat durant els mesos d'estiu

Una competició de bàsquet infantil. UCEC.
Una competició de bàsquet infantil. UCEC.

De retruc de l'aturada per la Covid-19 s'ha parlat molt de la problemàtica dels esportistes i els seus clubs, tancats per l'estat d'alarma, així com de l'alteració en la rutina escolar de milers d'infants, amb formació a distància i noves fórmules de segregació. S'ha parlat dels menuts i de l'esport, però quasi no s'ha prestat atenció a l'esport infantil: una altra de les víctimes silencioses de la situació actual.

La pràctica esportiva per part dels escolars és molt més que una assignatura més en el seu horari lectiu. L'activitat forma part del programa de bons hàbits, fomenta la salut i prevé problemes com l'obesitat infantil, a més de ser una disciplina que fomenta valors únics, que no es poden treballar a través de cap plataforma d'streaming ni en altres classes. "L'escola és el lloc on podem garantir l'accés universal a l'esport i s'ha de seguir treballant amb aquesta perspectiva", explica el president de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), Jaume Domingo.

UCEC: "Volem mesures específiques que garanteixin l'esport escolar en el context de nova crisi"

La UCEC és l'entitat que agrupa les seccions territorials en les que s'organitzen bona part dels esdeveniments i competicions de l'esport no federat del país: des dels jocs escolars a nombrosos programes d'esport popular com la dinamització de casals d'estiu, piscines i altres equipaments.

Amb la perspectiva dels propers mesos, incloent l'inici del proper curs, el dirigent assegura que "volem mesures específiques que garanteixin l'esport escolar en el context de nova crisi que es generarà quan es pugui reprendre l'activitat, volem que tots els escolars tinguin accés al dret social de fer esport i volem que aquest accés es doni als propis centres escolars. Creiem que ha de ser a l'escola: és on són tots".

Un estiu del tot diferent

Amb menys d'un mes de curs per endavant, és evident que no es podrà reprendre però just després entrarem en un estiu que tots els actors asseguren que serà diferent, condicionat per les fases de desconfinament o la prevalença del distanciament social. En aquest context els responsables de centenars de campus i casals esportius del país es preparen per una oferta d'oci esportiu adaptada a la nova realitat imposada per la pandèmia. "Sabem que serà diferent però treballem per adaptar-nos a la nova realitat. Els nens portes molts mesos tancats i necessiten esport i un horitzó pel que serà la propera temporada", assegura Domingo.

Les inscripcions a molts d'aquests campus i casals ja està oberta i empreses del sector treballen en base a documents de recomanacions sobre com readaptar la seva normalitat. Joan Borrell, responsable d'una empresa que gestiona tres casals diferents a Mataró amb més de 300 criatures, explica que "del cert no se sap com serà, però anem treballant per no perdre l'estiu. De campus n'hi haurà".

Distància, ràtios i responsabilitats

El com no està tan clar. En una de les circulars sobre com orientar els campus post-Covid s'esmenta una sèrie de recomanacions, condicionada a la fase en la qual es trobi el territori en cada moment. Perquè hi hagi campus i casals cal estar en fase 3. La proposta recull dividir la canalla en "grups de convivència" de 10 nens amb un monitor, una ràtio de la qual no es pot baixar. S'estableix dos metres de distància com a mesura permanent i quatre metres quadrats com a espai estàndard per cada noi o noia. Es recomanen activitats a l'aire lliure que evitin el contacte, fins i tot entre membres del mateix grup.

"Els nens porten molts mesos tancats i necessiten esport i un horitzó pel que serà la propera temporada"

Cada campus haurà de disposar de protocols propis avalats per la Generalitat i cada dia es revisarà l'estat físic de monitors i mainada, repassant que no hi hagi casos de símptomes i comprovant la temperatura. L'avaluació mèdica haurà de ser documentada de manera permanent i a l'abast de qualsevol instància que vulgui comprovar-la. El mateix document estableix que les entrades i sortides de les instal·lacions siguin escalonades, que els infants no comparteixin material o que les instal·lacions tancades es ventilin tres cops als dia. La desinfecció diària també és obligada. Cada iniciativa haurà de tenir el seu propi "responsable de Seguretat i Higiene" i el rentat de mans i l'ús de mascaretes serà comú. És factible fer casals d'estiu complint tot això?

Si aquest decàleg de recomanacions s'acaba oficialitzant, al que es procedirà de facto és a barrar el pas a algunes disciplines esportives de més contacte, per les que caldrà esperar més mesos perquè tornin. Sigui com sigui, la incògnita és evident: quan es reprenguin classes o jocs escolars quin mecanisme es trobarà perquè cap infant es quedi sense fer esport?