El desè aniversari de la Conferència de Pau d'Aiete i de l'immediat cessament definitiu de la violència per part d'ETA -pròleg del que seria la seva desaparició oficial el 2018- ha suposat un gest sense precedents per part de l'esquerra abertzale. Arnaldo Otegi, coordinador d'EH Bildu, i Arkaitz Rodríguez, màxim responsable de Sortu, han donat a conèixer una declaració solemne en què mostren el seu reconeixement a les víctimes pel patiment causat.

Al costat de les escalinates del Palau d'Aiete, en el mateix lloc i amb el mateix fons que el 2011 va servir d'avantsala a l'anunci d'ETA, Otegi i Rodríguez han posat veu i rostre a una declaració d'alt contingut simbòlic. 

Després d'algunes fotografies i imatges per als mitjans de comunicació, segons després tots dos han baixat per l'escala de pedra d'aquest vell palau i s'han plantat davant dels micròfons. A sobre dels seus respectius faristols ja estava la declaració en euskera i castellà que han llegit, en aquest ordre, Rodríguez i Otegi.

En aquest comunicat, l'esquerra abertzale fa una especial menció "a les víctimes causades per la violència d'ETA", cosa que considera necessari per "transitar cap a una pau justa i duradora". "Volem traslladar-los el nostre pesar i dolor pel patiment sofert. Sentim el seu dolor, i des d'aquest sentiment sincer afirmem que mai s'hauria d'haver produït, a ningú li pot satisfer que tot allò succeís, ni que s'hagués prolongat tant en el temps ", assenyala el comunicat.

"Hauríem d'haver arribat abans a Aiete", afirma el text llegit per Otegi i Rodríguez. En aquesta línia, l'esquerra independentista mostra la seva disposició a "alleujar" el dolor de les víctimes d'ETA. "Desgraciadament, el passat no té remei, res del que diguem pot desfer el dany causat, però estem convençuts que és possible, si més no, alleugerir-lo des del respecte, la consideració i la memòria".

"Volem dir-los de cor que sentim enormement el seu sofriment i ens comprometem a tractar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens trobaran disposats a això", afegeix.

"Vies exclusivament pacífiques"

De la mateixa manera, la declaració constata que el final d'ETA "ha estat total i
complert". "A més ha procedit de manera satisfactòria, tal com estipulen els estàndards internacionals, al seu desarmament i posterior desaparició -remarca-. Aquests processos són sempre complexos, hem de posar en valor la unanimitat amb què ETA va prendre les seves decisions, cosa que ha evitat a posteriori problemes greus com els que s'han produït en altres processos de similars característiques ".

L'esquerra abertzale subratlla que "aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han collit un èxit rotund i incontestable" al temps que "van demostrar un sòlid lideratge".

Apunta en aquest sentit que "el compromís amb les vies exclusivament pacífiques i democràtiques per part de l'independentisme d'esquerres responia i respon a profundes conviccions ètiques i polítiques. És una decisió inamovible i per sempre".

La declaració recull també la situació dels presos d'ETA. "És un repte
ineludible per a tots, que passa necessàriament per posar fi a la política penitenciària d'excepció i per donar-li una solució integral", indica, alhora que reivindica "el paper actiu, decidit i decisiu dels presos a la superació de l'estratègia armada i el seu definitiu compromís amb les vies pacífiques i democràtiques ".

"Som un poble"

En aquest context, l'esquerra independentista basca es reafirma "en el compromís amb la defensa del diàleg, la negociació i l'acord com a mètode més eficaç i democràtic per dirimir i solucionar les diferències polítiques". En aquest capítol de les diferències polítiques situa "la resolució democràtica d'aquest problema nacional".

"Som un poble, una nació, que com a tal ha de ser respectada i reconeguda. El respecte a la nostra identitat nacional és el primer i necessari pas per construir un futur diferent en què les decisions corresponguin a la ciutadania del nostre poble", afegeix .