Público
Público
coronavirus

"L'Estat hauria de garantir allotjament segur per a dones agredides durant el confinament"

Parlem amb la directora general de la Fundació SURT, Sira Vilardell, sobre la importància de les feines que permeten el sosteniment de la vida i el biaix de gènere del confinament.

Sira Vilardell, presidenta de la Fundació SURT. Entitats Catalanes d'Acció Social
Sira Vilardell, directora general  de la Fundació SURT. Entitats Catalanes d'Acció Social

L’stand by que el coronavirus ha provocat a la vida tal com la coneixem ha fet que parem atenció a aquelles activitats que són essencials per a la supervivència: aconseguir menjar i cuinar-lo, cuidar una bona salut física i mental, mantenir la casa neta per poder viure en pau... Totes elles són feines que requereixen temps i esforços, de vegades reconegudes minsament pel mercat laboral, com en el cas de les caixeres dels supermercats o les treballadores de la llar. D’altres vegades, simplement, queden invisibilitzades, assumides per dones. Treball reproductiu i de cures assignat "per naturalesa". Parlem amb la directora general de la Fundació SURT, Sira Vilardell, sobre les desigualtats que ja existien i a les quals aquesta crisi ens està obligant a atendre.

"Les cures no tenen reconeixement social ni econòmic i sempre són vistes com a tasques que ja assumeixen les dones. Tot el que té a veure amb l’atenció a les persones dependents, els infants, totes aquestes xarxes de suport mutu que s’estan generant... Són tot un conjunt d’activitats que ara veiem més que mai que sense elles res se sosté", reivindica Vilardell. Per a aquesta treballadora social, la crisi del coronavirus està destacant que aquelles que han de sortir al carrer a treballar cada dia, tot i l’excepcionalitat d’aquest moment, són les més excloses: "El model econòmic productiu, aquell que genera una riquesa que sempre cau en mans de pocs, dona per fet que les tasques que queden fora del treball formal les assumeixen les dones, i punt".

"Les dones que ja estaven en situació de precarietat, que ja estaven desprotegides, vulnerables i precaritzades són les que ara estan patint més amb tot això", explica Vilardell. Li resulta paradoxal que les feines que es mantenen en plena època de confinament en resultar essencials siguin les pitjor valorades: "A la nostra entitat treballem amb dones que són caixeres de supermercat, que són treballadores de la llar, i que, a més, de seguir treballant en condicions indignes també es carreguen els seus fills i les persones dependents de les seves famílies". Sense mesures que les ajudin, les dones no tenen una altra que seguir cuidant dels seus, encara que això comporti trencar les recomanacions contra el covid-19: "Hi ha mares que s’emporten els seus fills a comprar, però perquè no tenen una altra".
 
Per altra banda, l’allau d’ERTO sobreexposa encara més les treballadores i els treballadors més precaris, i la pèrdua d’ingressos preocupa, sobretot, en un dels àmbits que més maldecaps genera a la ciutadania d’aquest país, l’habitatge. Per a la directora general de SURT resulta contradictori que la ciutadania hagi de pagar per tenir un sostre on confinar-se obligatòriament: "El primer focus a abordar haurien de ser els lloguers. L’impacte d’aquesta pandèmia està fent que moltes famílies vegin els seus ingressos reduïts, que molts perdin la feina, que visquin ERTOs, i això genera una pressió afegida a les famílies. Les mesures que s’estan aplicant no arriben a qui realment ho necessita". Vilardell considera que hauria d’haver-hi un "període d’excepció" del cost de l’habitatge, però no només: "S’hauria d’abordar de manera integral. S’hauria d’aplicar una renda garantida global i reduir la pressió de totes aquestes persones".

Confinar-se amb el masclisme a casa

En alguns punts de l'Estat, la policia ha assenyalat per ser al carrer a alguns acompanyants de dones que sortien a denunciar agressions masclistes

El confinament ens fa una crida a refugiar-nos allà on hauríem de poder guarir-nos, protegir-nos. Però casa pot ser l’indret més hostil per a les dones quan aquesta es comparteix amb els agressors que fan de la seva vida una tortura. Aquesta està sent la principal ocupació de la fundació SURT, que treballen amb dones maltractades: "Que de moment no estiguem detectant un repunt de casos, no vol dir que no hi siguin. Estem intentant fer un seguiment molt exhaustiu de les persones perquè aquestes situacions no quedin invisibilitzades". Vilardell denuncia que, en alguns punts de l’Estat, la policia ha assenyalat per ser al carrer a alguns acompanyants de dones que sortien a denunciar agressions: "La policia ha aixecat acta cap a algunes professionals desconfiant que realment estiguessin acompanyant una persona. Hem de reconèixer el paper de les entitats ja".

Per aquest motiu, Vilardell demana la màxima atenció de l’entorn d’aquelles dones que es troben en perill: "Cal fer molt seguiment, estar molt pendents. Fer trucades, fer visites. Aquestes dones han perdut els seus punts de suport, i tantes hores de convivència suposen molt risc. Per això, s’ha de posar tots els sentits en protegir-les, ni que sigui telemàticament". I pel que fa a elles, les dones, Vilardell fa una crida a no deixar de denunciar: "No pel fet d’estar confinades han tancat els recursos. Està tot obert, seguim treballant telemàticament". Tot i això, li agradaria que l’Estat posés a disposició recursos excepcionals per atendre aquesta situació: "Haurien d’estar garantint places a allotjaments segurs per a dones agredides durant el confinament".