Público
Público

L'Estatut de Municipis Rurals de Catalunya, a les portes de la seva aprovació

El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, ha reclamat a la vicepresidenta Vilagrà la creació d'una entitat que vetlli pel compliment de la futura llei

Laura Vilagrà presideix l'assemblea general de l'Associació de Micropobles de Catalunya.
Laura Vilagrà presideix l'assemblea general de l'Associació de Micropobles de Catalunya. Laura Busquets / ACN

La vicepresidenta Laura Vilagrà ha explicat aquest dissabte que l'Estatut de Municipis Rurals de Catalunya serà aprovat a Govern a finals de març i que després passarà al Parlament ara que ja ha finalitzat el període de presentar al·legacions i només queda resoldre-les. Ho ha comunicat en el marc de l'assemblea general de l'Associació de Micropobles de Catalunya que s'ha dut a terme aquest matí a Lluçà (Lluçanès). Es tracta d'una entitat que engloba tots aquells pobles que no superen els mil habitants.

Vilagrà ha assegurat que es tracta d'un "punt d'inflexió" per donar la volta al despoblament i fer una aposta pel reequilibri territorial. Per la seva banda, el president dels Micropobles, Joan Solà, ha expressat que "és un Estatut" del qual s'han de "sentir molt orgullosos". Malgrat això, ha reclamat a la consellera la creació del Consell Català dels Municipis Rurals, una entitat que vetlli pel compliment de la llei.

Les crítiques a l'Estatut

L'Estatut ha rebut les crítiques d'alguns col·lectius del món rural. Per exemple, des de la pagesia es reclama que les seves necessitats reals passen per "potenciar i empatitzar amb els pagesos i ramaders del territori" més enllà de "convertir els municipis rurals en petites ciutats desconnectades del seu entorn". "Cal connectar el món rural i l'urbà, però abans cal fer un pas previ i és que els municipis també han de conèixer què fan els pagesos del seu voltant", asseguren.

Els pagesos expliquen que si l'Estatut de municipis rural té per objectiu fixar gent al territori i donar-los qualitat de vida, "cal tenir en compte el sector agrari i ramader" i "facilitar-los la supervivència". De fet, critiquen que en les 42 pàgines de preàmbul de l'avantprojecte de llei de l'Estatut "no es fa referència a paraules com pagès, agrícola o ramader".

Per tot plegat, han elaborat una sèrie de punts on demanen, entre d'altres, que s'estableixin normatives municipals que facilitin el desenvolupament de l'activitat agrària i ramadera; plans d'ordenació municipals que protegeixin els camps i pastures; agilitzar els tràmits; que els municipis rurals afavoreixin la creació de botigues de proximitat i no de grans superfícies; que s'ampliïn es ajuts LEADER a més municipis; i que es s'expliqui a les escoles dels entorns rurals el funcionament del món pagès.

A més, també critiquen que entre els redactors de l'avantprojecte de llei no hi hagi cap representant o "coneixedor" de la realitat del món agrari i ramader. Creuen que cal "passar a l'acció" i no gastar recursos en "reunions de 100 persones, presentacions i estudis". "El temps s'acaba pel sector primari", lamenten, tot afegint que "novament sembla que us heu oblidat de nosaltres i, per tant, sou partícips de la nostra extinció".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?