L'independentisme i UP reclamen una investigació de la fortuna de l'emèrit a través de la venda d'armes

Mateix objectiu però diferents formes. Els partits independentistes i Unidas Podemos, així com EH Bildu, Més País, Compromís i BNG han tornat a demanar que el Congrés investigui la fortuna que el rei emèrit va forjar amb la venda d'armes a països àrabs, tal com va revelar Públic en exclusiva. Els partits exigeixen una comissió d'investigació "relativa a l'opacitat en la venda d'armes a països no democràtics i les comissions il·legals vinculades", així com per a determinar, si escau, les consegüents responsabilitats ètiques i polítiques.

El títol de la petició, en la qual no s'esmenta ni a Joan Carles I ni a cap membre de la família reial, no és casual. Tampoc els fets als quals al·ludeix el text de la proposta, que van més enllà de la fortuna de l'emèrit: l'opacitat en la venda d'armes d'Espanya, "especialment en totes aquelles transaccions comercials armamentístiques realitzades amb estats no democràtics".

Una opacitat que "no únicament limita el coneixement i el seguiment del destí final de les exportacions, sinó que també oculta malversacions de fons públics i alts percentatges en comissions, derivats de les transferències comercials, de dubtosa legalitat", relata la iniciativa en virtut de les informacions publicades per aquest mitjà.

Amb aquest nou contingut i redacció del text, els grups busquen sortejar un altre nou informe desfavorable dels lletrats de la Cambra Baixa. I és que, excepte en una ocasió durant aquesta legislatura, l'equip jurídic ha rebutjat les múltiples propostes d'aquests grups perquè el Congrés indagui sobre l'emèrit en al·legar que és "inviolable".

Així, PSOE, PP i Vox han unit els seus vots a la Mesa de la Cambra Baixa fins a 14 ocasions per a impedir una comissió en aquest sentit. L'última vegada va ser la setmana passada, quan no van avalar que el Congrés creés una comissió sobre la fortuna de l'emèrit després que Públic revelés en exclusiva que Joan Carles I va cobrar comissions amb la venda d'armes a països àrabs.

En aquesta ocasió, aquestes formacions exigeixen que el Congrés "aporti llum sobre qualsevol ombra de corrupció que afecti les institucions públiques" respecte el tràfic d'armes a través de l'empresa Alkantara Iberian Exports i el seu vincle amb la fortuna de l'emèrit, i argumenten, a més, la necessitat de crear aquest òrgan parlamentari per l'"indubtable interès públic" que té la decisió de Joan Carles I de sol·licitar, per segona vegada en pocs mesos, una regularització tributària milionària.

Per això, la iniciativa posa el focus en dos exemples de transaccions comercials que podrien "promoure l'exigència de responsabilitats legals als actors implicats". En primer lloc, se cita una operació de venda de material armamentístic al Marroc per valor de 7.700 milions de les antigues pessetes, dels quals 2.750 es van abonar amb préstecs del Fons d'Ajuda al Desenvolupament i la resta amb "crèdits tous" a un interès "irrisori".

En aquesta transacció es van derivar "quantioses" comissions del 20% del total de l'operació (1.500 milions) de diners públics a actors implicats. Aquests són: Abderraman el Assir, traficant d'armes d'origen libanès i successor d'Adnan Khashoggi des de la seva imputació fins a la dissolució definitiva d'Alkantara Iberian Exports a Xipre el 1990. I Manuel Prado i Colón de Carvajal, administrador solidari al 50% de tots els negocis de Joan Carles I.

La segona transacció al·ludeix a una venda de vaixells de guerra i vehicles militars a Egipte el 1984 per import de 22.000 milions de pessetes, de nou amb crèdits tous encara que el país després va fer suspensió de pagaments. Tot i això, aquesta societat va cobrar "comissions milionàries".

A través d'aquests dos exemples, els grups entenen que la informació revelada per Públic en exclusiva "no deixa dubte de l'existència d'irregularitats legals i de malversació de fons públics" que s'han desenvolupat des de, com a mínim, l'inici de la Transició. En aquest sentit, posen sobre la taula la reconsideració de la llei de secrets oficials, ja que hi ha "indicis d'impunitat" per a "el tràfic d'armes amb països no democràtics i evasions fiscals".

Demanden per tant investigar la legalitat de les comissions associades a Alkantara Iberian Exports, la presumpta malversació de fons públics en aquestes vendes d'armes i avaluar les presumptes implicacions de Joan Carles I en les actuacions comercials realitzades per Manuel Prado i Colón de Carvajal.

Corinna Larsen denuncia vigilància il·lícita de l'emèrit

D'altra banda, l’ex-amant de Joan Carles I, Corinna Larsen, ha denunciat el rei emèrit al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les (amb seu a Londres) per vigilància il·legal al Regne Unit, segons ha avançat The Financial Times. L'ex-amant també descriu amenaces, difamacions i vigilància il·lícita encoberta per part dels serveis d’intel·ligència espanyols i d’agents vinculats al rei emèrit.