Público
Público
atemptat a les rambles

L'informe final del sumari del 17-A sobre el testimoni del cap de l'imam de Ripoll a Bèlgica omet les seves referències al CNI

La declaració del president de la mesquita Youssef de Diegem només és esmentada, any i mig després, en l'"Informe d'implicació de Said ben Iazza", que resumeix en un curt paràgraf un testimoni de 5 pàgines i òbvia que És Satty afirmava el 2016 mantenir un contacte directe amb els serveis secrets espanyols.

Fragmento del testimonio del presidente de la mezquita Youssef de Diegem, citando las afirmaciones de Es Satty sobre sus contactos con el CNI, y resumen de la Guardia Civil sobre esa declaración a la Fiscalía Belga.
Fragmento del testimonio del presidente de la mezquita Youssef de Diegem, citando las afirmaciones de Es Satty sobre sus contactos con el CNI, y resumen de la Guardia Civil sobre esa declaración a la Fiscalía Belga.

L'examen dels 13.000 folis de la peça principal del sumari sobre els atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona revela com la Guàrdia Civil i la Fiscalia van mantenir amagada durant any i mig la declaració del testimoni clau sobre les activitats a Bèlgica de l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats, just abans de tornar a l'Estat espanyol per formar la cèl·lula terrorista que va assassinar a 16 persones, inclosos dos nens.

Tal com expliquem en l'anterior exclusiva d'aquesta recerca de Público, el president de la mesquita Youssef de Diegem (Bèlgica), Soliman Akaychouh, va declarar a la Fiscalia Federal belga –el 20 d'agost de 2017, només tres dies abans de l'atemptat de les Rambles– que Abdelbaky És Satty li va assegurar que parlava per telèfon des d'aquest país amb "els serveis secrets espanyols" el 2016. Però aquest testimoni no va ser remès a l'Audiència Nacional fins al maig de 2018 i el magistrat va rebre un informe de 300 pàgines en neerlandès –la traducció del qual estava en un CD Rom sense índex– i resums del contingut que ni tan sols citaven al testimoni Soliman ni la seva declaració.

La traducció al castellà, impresa en paper, d'aquest testimoni –sol·licitat urgentment a Bèlgica el 29 d'agost de 2017 mitjançant una comissió rogatòria internacional de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior–, no va ser lliurada fins al 19 de febrer de 2019 al jutge del Central Nº4 de l'Audiència que ha instruït la macro-causa del 17-A. Però no com a conclusió d'aquella comissió rogatòria –que mai s'ha tancat processalment–, sinó com a annex de l'"informe final" de la Guàrdia Civil sobre Said ben Iazza, imputat en la causa i presumpte còmplice secundari dels atemptats.

L'informe de la Guàrdia Civil amb el testimoni sobre el CNI

Foli 11.410 del sumari de la causa dels atemptats comesos a Barcelona el 17-A.

Tal com s'aprecia en el corresponent ofici de la Unitat Central Especial (UCE-2) Nº2 de la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil –al qual ha tingut accés Públic i que reproduïm aquí– el magistrat va rebre aquest informe un any i mig després que Soliman atestés que les trucades d'Es Satty "amb els serveis secrets espanyols" van fer que sospités d'ell. I el tinent coronel de l'UCE-2 no va esmentar, en el seu ofici al jutge sobre el contingut de l'enviament, que en un dels annexos figurava (completa i traduïda) la declaració testifical sol·licitada a Bèlgica amb urgència una setmana després de l'atemptat:

Adjunt es remet informe final amb annexos, del detingut per aquesta Unitat Said BEN IAZZA (NIE X2151679C) el qual es troba actualment a la presó provisional, en relació amb el procediment de referència.

Acompanya a l'informe, les evidències confiscades durant el registre del domicili del detingut situat al carrer Xxxxx, XX, X, X de Xxxxxxx (CS) i que són objecte d'estudi en l'informe número 1763 de data 04 de gener de 2019, elaborat pel Grup d'Informàtica Forense de l'Àrea Tècnica de la Prefectura d'Informació, que es remet igualment en l'annex corresponent del present informe.

Foli 11.411 del sumari de la causa dels atemptats comesos a Barcelona el 17-A.

En el foli següent comença l'"Informe d'implicació de Said ben Iazza", la portada de la qual reproduïm aquí, que està datat el 20 de febrer de 2019 i dedica gairebé cent pàgines (incloent annexos) a detallar –amb fotografies, taules, gràfics i testimonis– la participació de Ben Iazza a la cèl·lula terrorista, que fonamentalment va consistir a proporcionar documentació i una furgoneta en la qual transportar les substàncies precursores per fabricar explosius que els va ajudar a adquirir i que van esclatar a Alcanar.

També descriu la situació personal i activitat laboral d'aquest còmplice, qui va facilitar a dos dels terroristes "que accedissin a la compra de grans
quantitats d'aquestes matèries, que posteriorment es transformarien en substàncies i artefactes explosius llestos per a la seva utilització".

El segon dels cinc blocs de l'informe –al qual Público ha tingut accés íntegrament– "descriu la conformació i composició de la cèl·lula terrorista, el paper d'Abdelbaki ÉS SATTY en aquesta, i la utilització d'Alcanar (T) com a lloc de producció de substància explosiva i confecció d'artefactes explosius".

L'apartat on se cita la declaració de Soliman

Foli 11.420 del sumari de la causa dels atemptats comesos a Barcelona el 17-A.

I és en aquest "Bloc B: La cèl·lula terrorista" –l'inici del qual reproduïm aquí–, on els dos agents que ho redacten es troben amb la necessitat d'explicar la seva "conformació i estructura" (apartat B.2.) resumint com arriba És Satty per segona vegada a Ripoll, després de la seva estada a Bèlgica. I de les seves activitats en aquest país només tenen una referència: l'informe que la Fiscalia Federal belga va enviar l'octubre de 2017, com a resposta a la comissió rogatòria d'Interior, que inclou el testimoni complet de Soliman Akaychouh. Aquest apartat comença:

El mes d'octubre de 2015, Abdelbaki ÉS SATTY es trasllada a Bèlgica, suposadament amb la intenció de trobar treball com Imam en alguna mesquita pròxima a Brussel·les. A la fi d'octubre, principis de novembre va començar a exercir com Imam no oficial en la Mesquita "Youssef" de la localitat de Diegem (Bèlgica).

Després veurem que aquesta afirmació és errònia –i copiada d'informes anteriors de la Guàrdia Civil–, perquè segons el testimoni del mateix president d'aquesta mesquita, És Satty no la va visitar per primera vegada fins al gener de 2016.

En qualsevol cas, l'informe continua citant la declaració de Soliman Akaychouh, com es pot veure en el següent foli que reproduïm aquí:

Foli 11.421 del sumari de la causa dels  atemptats comesos a Barcelona el 17-A.

El 13 d'abril de 2016, Abdelbaki ÉS SATTY va tornar a Espanya després de cessar la seva activitat a la Mesquita "Youssef" a causa de la desconfiança que havia sembrat en el president de la Mesquita, Soliman AKAYCHOUH, qui va esmentar (7) que tenia una actitud força extremista i radical en qüestions religioses.
En aquestes dates s'havia produït una escissió en la comunitat islàmica de ElFath, propiciant la creació d'una nova comunitat islàmica a la localitat de Ripoll, denominada "Annour" (8).
​La recentment constituïda comunitat islàmica Annour va contractar com Imam Abdelbaki ÉS SATTY, atraient a la gran majoria dels joves que formaven l'antiga comunitat Islàmica. Entre ells es trobaven Youssef AALLA, Younes ABOUYAAQOUB i Mohamed HICHAMY, els qui formarien en el futur al costat de Abdelbaki ÉS SATTY el veritable nucli de direcció de la cèl·lula terrorista que atemptaria a Catalunya.
Aquest és possiblement el punt d'inici a la preparació dels plans per cometre una o diverses accions terroristes a Espanya.

L'informe resumeix en cinc línies el testimoni de cinc pàgines de Soliman davant la Fiscalia Federal de Bèlgica

Més succint no pot ser el resum que fan els agents de l'UCE-2 sobre la llarga declaració de Soliman davant la Fiscalia Federal Belga: "És Satty va tornar a Espanya després de cessar la seva activitat en la Mesquita "Youssef" a causa de la desconfiança que havia sembrat en el president de la Mesquita, Soliman AKAYCHOUH, qui va esmentar (7) tenia una actitud força extremista i radical en qüestions religioses". Això és tot.

No obstant això, aquesta nota (7) a peu de pàgina remet a: "Documentació sobre les recerques realitzades sobre els atemptats en relació amb Bèlgica, remesos per la Fiscalia Federal Belga". I, per tant, en l'últim annex de l'informe es reprodueix íntegra la traducció del testimoni de Soliman, que per fi apareix en els folis (del 11.503 al 11.509) del sumari del 17-A. La sol·licitud de comissió rogatòria reclamant aquest testimoni està al foli 008 de la Peça 9 (Tom 1) d'aquest mateix sumari, i està datada un any, cinc mesos i vint-i-un dies abans.

De fet, la traducció de la declaració de Soliman no va ser trobada pels lletrats de les víctimes fins que va transcórrer un altre any més, i va ser gràcies a la minuciosa recerca processal de l'exmagistrat Agustí Carles Garau, contractat per Jaume Alonso-Cuevillas per a l'equip d'advocats de la defensa, a la vista de la magnitud del sumari que havien d'estudiar.

I en aquesta llarga declaració hi ha contingut força més cridaner que el del biaix integrista de l'imam de Ripoll. A continuació, reproduïm dues de les cinc pàgines (i transcrivim diversos paràgrafs) d'aquesta traducció oficial del trestimoni de Soliman Akaychouh davant la Policia Judicial Federal belga de la província d'Anvers, que està encapçalada com a "CONFIDENCIAL":

Soliman Akaychouch: "Vaig preguntar qui era i em va contestar que parlava amb els serveis secrets d'Espanya"

Foli 11.506 del sumari de la causa dels atemptats comesos a Barcelona el 17-A.

Cap a la meitat del quart foli d'aquest "Atestat successiu" policial belga (identificat com 520423/2017 - 20-08-2017 Anotació FD.35.98.000223/2017), es pot llegir, del testimoni de Soleiman, el següent:

​"Em pregunta també quina informació tinc sobre Abdelbaki ÉS SATTY. Ell sabia que estàvem buscant un imam i es va oferir a nosaltres. Li deixem clar que buscàvem a algú amb totes les coses oficials en regla, apte per a un nomenament oficial. Havia de tenir tots els papers de la residència en regla i coses així.
La primera vegada que ens va visitar va ser el mes de gener de 2016. Va haver-hi un moment que em vaig adonar d'una cosa que no em va agradar. Vaig entrar a la seva habitació i estava parlant per telèfon amb algú en espanyol. Li vaig preguntar qui era i em va contestar que estava parlant amb els serveis secrets d'Espanya i que, entre altres coses, li preguntaven on estava i coses així. No li podria dir exactament quan va ser això, va ser durant els tres mesos que va estar ell aquí.


I llavors vaig anar a veure a Tarik de la policia de Vilvoorde, qui em va dir que portés els seus papers, així que vaig portar una còpia dels seus documents d'identificació a Tarik. Tarik em va dir que esperés quinze dies, però després de quinze dies encara no havia rebut resposta de les persones a les quals havia demanat informació. Més tard em va dir que no podia esmentar res respecte a l'imam que no estigués en regla.

"Aquí no se sentia a gust. Tenia la sensació que tothom el vigilava, mentre que a Espanya et deixen en pau"

Demanem llavors a ES SATTY que ens presentés un certificat de bona conducta. Va dir que anava a anar a Espanya per a sol·licitar-ho. Quan va tornar no portava aquest certificat.
Va dir que no podia presentar-lo perquè havia comès una falta i que per això no podia presentar cap certificat. Llavors li expliquem que no podíem continuar treballant amb ell.
Ens va explicar que hi havia una nova mesquita a Espanya i que aniria a treballar allà. M'ha preguntat on era, però no li ho sé dir amb exactitud. No era a Barcelona, però sí en algun punt pròxim a Barcelona.

Aquí no es trobava a gust. Tenia la sensació que aquí tothom el vigilava, mentre que a Espanya et deixen en pau. Així és com va sortir.
A partir d'aquí mai més vam tenir cap contacte".


Aquesta explicació sobre per què va tornar l'imam a Ripoll brilla per la seva absència en el breu resum del que l'informe de la Guàrdia Civil estima que va ser "possiblement el punt d'inici en la preparació dels plans per cometre una o diverses accions terroristes a Espanya", com hem vist abans.

Soliman: "És Satty m'havia dit que a Espanya gairebé tots els imams estan en contacte amb el servei secret"

Foli 11.507 del sumari de la causa dels atemptats comesos a Barcelona el 17-A.

Soliman torna a esmentar a la següent pàgina (que aquí reproduïm) els suposats contactes telefònics de Es Satty amb "el servei secret" espanyol:
​"Em pregunta quina impressió em causava ÉS SATTY. Em va semblar una persona radical, bastant extrema en qüestions religioses. Una vegada arribem a parlar de Sant Valentín. A l'Alcorà es parla molt del profeta Mohammed i com es comportava amb la seva dona. Va començar a comparar peres amb pomes i treure a relluir coses que no tenien res a veure, sobre Història i coses així. Li vaig deixar clar que era improcedent. Em va fer sospitar. Igual que aquesta trucada seva en espanyol i coses per l'estil, va fer que sospités d'ell. Perquè, sobre aquesta trucada havia dit que era amb el servei secret i que a Espanya gairebé tots els imams estan en contacte amb el servei secret.

Em pregunta si seria capaç de situar-ho dins d'algun corrent. Jo diria que pertany al salafisme, però existeixen moltes variants del salafisme. Jo ho situaria dins d'una corrent extremista, per l'extrem dels seus punts de vista.

Són molt llestos, al principi mai es mostren tan extrems.
No diries que fos així per com es comporta amb la gent, sinó per com són els seus sermons.
Un altre exemple: és bastant habitual recitar un capítol de l'Alcorà entre maghreb i isha. Però a ES SATTY li semblava una cosa innovadora i ho desaprovava".


La declaració testifical del president de la mesquita belga en la qual l'imam de Ripoll va dirigir els resos abans de tornar a Espanya per preparar els atemptats del 17-A és molt més extensa, però aquests extractes deixen clar que les cinc línies que li dediquen els investigadors en el sumari, com a únic resum informatiu dirigit al jutge, no fan honor al contingut de les seves afirmacions.

Tampoc es compadeix aquesta declaració del qual fos cap d'Es Satty just abans que comencés a formar la cèl·lula terrorista, amb la resposta de la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional que va denegar la sol·licitud de les defenses que es fessin diligències sobre els contactes de l'imam de Ripoll amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), al·legant que van ser molt anteriors als atemptats i per tant no podien tenir res a veure amb el 17-A.