“L'oficialitat del català a la UE obriria un camí per entendre millor la diversitat lingüística a nivell mundial”

L'oficialitat del català, el gallec i l'euskera està sobre la taula de la Unió Europea impulsada per les negociacions entre els partits independentistes i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez. Tot i que cap Estat membre la veta, hi ha reticències i dubtes i no hi ha un calendari clar sobre quan es podria aprovar.

En aquest context, Plataforma per la Llengua ha premut l'accelerador per convèncer els Estats i ha impulsat campanyes i activitats per mantenir la qüestió a primera fila.

Fa uns dies va ser el torn d'un seminari per comparar els diferents règims lingüístics europeus, en el qual va participar Elin Haf Gruffydd Jones, professora de Diversitat Lingüística i Indústries Culturals a la Universitat de Gal·les Trinity Saint David i presidenta de la Xarxa per la Igualtat de les Llengües Europees (ELEN).

La diversitat lingüística és una responsabilitat compartida entre parlants i no parlants de les llengües minoritzades

Atén Públic en un català impecable après de forma autodidacta, amb el qual defensa que l'oficialitat obriria nous horitzons pel reconeixement de la diversitat lingüística a la UE i arreu.

L'acadèmica, que també domina el gallec i l'euskera, insisteix en què "la diversitat lingüística és una responsabilitat compartida entre parlants i no parlants de les llengües minoritzades" i posa el focus sobre l'impuls que l'oficialitat donaria a la presència digital del català i a les noves oportunitats laborals pels seus parlants al si de la Unió.

Què suposaria aconseguir l'oficialitat del català -juntament amb l'euskera i el gallec- a la UE?

És important aconseguir l'oficialitat: és un pas endavant per al reconeixement dels valors europeus de la diversitat lingüística i cap a preservar-la a nivell global. Tenim la responsabilitat de posar en pràctica els nostres valors. La diversitat lingüística no depèn només dels parlants de llengües minoritzades, sinó també dels ciutadans que no les parlen. Per a mi és com la igualtat de gènere: no depèn de les dones, depèn de tothom. Posar en pràctica l'oficialitat de les llengües que no són les llengües oficials dels Estats -però sí que són llengües oficials als estats- és un pas molt important. A vegades no hi ha el respecte necessari fora de les zones on es parlen aquestes llengües. L'oficialitat del català obriria un camí per entendre millor la situació de les llengües minoritzades i la diversitat lingüística a nivell mundial.

És realista la demanda que s'aprovi en la propera trobada, el 15 de novembre?

Soc optimista, però tot això està ja fora del nostre control. Hi haurà coses totalment desvinculades de la política lingüística que influenciïn la decisió. Està fora de les nostres mans, però el que sí que hem constatat és que l'argument que això desencadenaria una onada de reclamacions de reconeixement de noves llengües oficials no és una realitat.

Per què?

Hem parlat amb els governs i els polítics de molts països i veiem que realment no hi hauria una massa de llengües que voldrien l'estatus de llengua oficial europea. Amb el Brexit, el gal·lès queda fora. I no hi ha moviments dins de les comunitats on es parlen altres llengües minoritzades. Abans d'arribar a la petició per l'estatus de llengua oficial a la UE, és necessari tenir-lo dins del territori o l'Estat. Això no serà la caixa de Pandora, en absolut.

L'argument que això desencadenaria una onada de reclamacions de reconeixement de noves llengües oficials no és una realitat

Letònia i Lituània han expressat reticències per si la comunitat russa dels dos països reclama l'oficialitat del rus.

En aquestes casos el rus no és oficial. I, per exemple, a Finlàndia el suec és oficial, però és que també ho és a Suècia. És diferent. Hi ha a tot Europa llengües minoritzades en un Estat que són dominants en un altre, però no oblidem que és el Govern espanyol qui ha demanat a la Unió Europea, als 26 estats membres, el permís per fer entrar el català, el basc i el gallec. Per tant, pel que fa a la minoria russa als països bàltics, això també seria una qüestió per als seus governs.

Quines conseqüències tindria sobre el català?

És important entrar en aquesta família de llengües oficials europees per la tecnologia i la infraestructura digital de la llengua. És assegurar que la llengua catalana està dins de tots els programes per amplificar la presència digital de les llengües europees. En segon lloc, és molt important també per la visibilitat des de fora, sobretot per estudiants o treballadors en mobilitat dintre de la Unió Europea, que el territori de la llengua catalana estigui marcat, com les zones lingüístiques diferents que tenim a Bèlgica. Es tracta d'explicar la realitat a les persones de fora; no és un secret, no és una cosa que has de descobrir en el moment que arribes al país. És una cosa que sabem tots, com quines llengües en general es parlen en quines parts d'Europa. Això facilitaria l'aprenentatge del català abans d'arribar a Catalunya, per exemple. També és important per a la llengua en els àmbits comercials, perquè el català sigui una llengua oficial en l'etiquetatge.

Afectaria també el sector privat?

Sabem que la normalització lingüística té molt més èxit al sector públic que al sector privat. Seria un pas important per canviar una mica l'entorn lingüístic en el sector comercial. Aquests són els avantatges més evidents, però també en tindria, per exemple, per als ciutadans que volen entrar a treballar a les institucions europees.

En quin sentit?

Has d'entrar amb tres llengües, doncs podries entrar amb el català, el castellà i, no sé, anglès o francès. I suposo que hi hauria gent que diria, però, oh, entre el català i el castellà no hi ha gaire diferència. L'espanyol i el portuguès tampoc són molt diferents, o entre l'espanyol i l'italià la distància lingüística és molt poca, com entre el danès i el suec. Això és curiós, perquè hi hauria gent que diria això, però alhora després hi ha gent que diu que no pot parlar català perquè és molt difícil. En què quedem?

Quan estem a Anglaterra i parlem gal·lès, hi ha gent que no sap quina llengua és

Podria tenir conseqüències pel model lingüístic de l'Estat espanyol?

Jo crec que és important que tots els ciutadans d'un Estat coneguin la realitat lingüística. Jo visc a Gal·les, però m'interesso també per la situació a Anglaterra i Escòcia, per exemple. És una responsabilitat meva conèixer una mica la realitat lingüística a Escòcia. Per exemple, quan estem a Anglaterra i parlem gal·lès, hi ha gent que no sap quina llengua és. Però això és un Estat, almenys ara, és l'Estat de tots nosaltres. Hi ha d'haver una responsabilitat més evident per part de tothom per saber més de la diversitat i la realitat lingüística. És una responsabilitat compartida entre parlants i no parlants.

En què es diferencia el model espanyol del que hi ha a altres països com Bèlgica o Suïssa?

El model a Espanya és el d'una llengua dominant, oficial a tot el territori, i altres llengües cooficials als seus territoris. A Suïssa, la situació és diferent, i a Bèlgica també. No hi ha una sola llengua que domina, que és oficial a tot arreu i que no comparteix la seva oficialitat. Però a tota Europa hi ha models diferents. Per exemple, a Irlanda hi ha l'irlandès com a primera llengua oficial de l'Estat, però és una llengua utilitzada en el dia a dia per menys de 100.000 persones. Hi ha models diferents i això és un valor europeu. Hi ha diversitat però l'hem de respectar.

Publicidad

A Europa hi ha models lingüístics diferents i això és un valor europeu. És una diversitat que s'ha de respectar

El model espanyol perjudica les llengües minoritzades?

Crec que no és problema del model sinó de la manera en què s'interpreta a vegades, massa rígida. Per exemple, en aquest moment el Tribunal Constitucional està revisant l'acció de la Mancomunitat de Municipis Bascos (UEMA, per les inicials en euskera), que utilitzen l'euskera com a llengua de comunicació normal. Això és una interpretació molt rígida de l'estatus de l'espanyol com a llengua oficial de l'Estat. Si la interpretació del model és sempre massa rígida, s'hauria de canviar per assegurar la continuïtat de l'ús social de les llengües. Perquè això va en contra dels valors d'Espanya com a Estat plurilingüe, amb llengües amb estatus oficial i amb programes de normalització lingüística des de fa més de quatre dècades.

Si la interpretació del model lingüístic espanyol és sempre massa rígida, s'hauria de canviar per assegurar la continuïtat de l'ús social de les llengües

La globalització ha comportat inevitablement l'avenç de les llengües majoritàries?   

Sí, però també depèn de quines llengües majoritàries. Per exemple, si parlem del macedoni, de l'eslovè o del letó, que són majoritàries als seus territoris, però que tenen poblacions petites, és diferent. Crec que es tracta de l'avenç d'un número menor de llengües majoritàries.

Quina és la situació a Gal·les?

Hi ha gent de 90 anys que viu en pobles on fa anys tothom parlava gal·lès, però ara hi ha molt pocs parlants. Això és el problema que hem tingut, sobretot a Europa, on hem passat de l'ús social d'una llengua a l'ús social de la llengua dominant. Quan en aquest cas el gal·lès tenia més ús social, no tenia presència al sistema escolar, i no l'hem canviat en el bon moment, sinó molt tard. Ara les nostres vides són molt més oficials que abans.

Precisament relacionat amb l'educació, la immersió lingüística a Catalunya ha tingut un rol clau per fomentar l'aprenentatge del català, però des de fa uns anys rep atacs. Quin paper ha de tenir l'educació?

La immersió en la llengua minoritzada és normalment el sistema més eficaç per sortir de l'escolaritat amb el nivell més alt de bilingüisme. En aquest moment no hi ha recerques o evidència en contra d'això. Però és important que sigui no només la llengua de la classe, sinó també de l'entorn lingüístic de les escoles. És educació, sí, però és més: és l'entorn i el projecte de crear espais.

L'oficialitat de l'irlandès ha patit un endarreriment d'anys degut, sobretot, a la manca de traductors. Podria passar el mateix amb el català?

Això depèn de la infraestructura lingüística del català, i diria que no. No hi havia suficients intèrprets en irlandès, ni tampoc tecnologia per escrit. Crec que el català, a nivell de recursos lingüístics, infraestructura i traducció automàtica, totes aquestes eines les té.