Cargando...

Les empreses catalanes incrementen les emissions de CO2 tot i el context d’emergència climàtica

Un informe del CTESC ho atribueix a l’excessiva dependència dels combustibles fòssils, mentre que Ecologistes en Acció insisteix en la necessitat d’apostar per les renovables, que només suposen el 17% de la producció energètica

Publicidad

El complex industrial de Tarragona de Repsol. — Cedida Repsol / ACN

BARCELONA, Actualizado:

Després de més de dos anys de pandèmia, que han agreujat la percepció de la importància de descarbonitzar l’economia, les dades no sembla que acompanyin aquest propòsit. A Catalunya, les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) van assolir les 43,9 milions de tones de CO2 l’any 2021, un 0,7% més que el 2019, any anterior a la Covid i últim del qual es disposen dades. Així ho constaten les xifres extretes de la ‘Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya’ del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc).

Publicidad

L’informe evidencia que les empreses catalanes no han reduït les seves emissions de CO2 i les perspectives encara són pitjors, en un context global caracteritzat per la crisi energètica per la invasió russa a Ucraïna i l’aposta pels combustibles fòssils com el carbó i l’energia nuclear de països com Alemanya o França.

Click to enlarge
A fallback.

L’entitat atribueix el grau elevat de les emissions de l’economia catalana a la intensitat energètica i a la dependència dels combustibles fòssils

Tot i que el Ctesc conclou que Catalunya ha aconseguit reduir les emissions de GEH un 25% entre 2005 i 2020 gràcies als sectors regulats, matisa que el repte per complir amb el propòsit de l’any 2030 és gran. L’entitat atribueix el grau elevat de les emissions de l’economia catalana a la intensitat energètica i a la dependència dels combustibles fòssils. Una dada que ho exemplifica es troba en les emissions verificades, les reals, que superen en un 64,8% les assignades inicialment, el que representa un cost anual de 270 milions d’euros per la compra de drets de CO2.

Publicidad

Una de les conclusions de l’informe és que la societat i l’economia catalana van ser més dependents de les importacions i menys eficients en el consum de recursos i l’ús de materials. Encara que l’impacte mediambiental dels complexos industrials ha millorat pel que fa a les emissions contaminants a l’atmosfera i el sòl, no ho han fet els residus i la valorització. Tot i l’impacte de la Covid-19, els residus no s’han reduït el 15%, però sí que ha disminuït un 30% la petjada de carboni que suposa gestionar-los durant el període comprés entre l’any 2012 i el 2020.

A l’altra banda, la capacitat per generar electricitat ha augmentat molt poc l’any 2021, només ho ha fet la solar fotovoltaica i el biogàs. Fruit d’aquesta anàlisi, el Ctesc afirma que "la reducció de la generació d’electricitat renovable d’origen hidràulic i, per tant, de les renovables en general, mostra l’esforç i la inversió que encara s’ha de fer per satisfer el 50% de la demanda elèctrica amb renovables l’any 2030".

Publicidad

Cap al consum sostenible?

Des del punt de vista de les perspectives econòmiques, el Ctesc no preveu que el PIB recuperi els valors previs a la crisi de la Covid abans de finals de l’any 2023. Com a factors estratègics, la memòria de l’entitat dibuixa un escenari amb una producció més sostenible, però sense l’acompanyament del consum. Davant la realitat del canvi climàtic, que "requereix una adaptació urgent", el Ctesc insta a mesures immediates, com electrificar i planificar la instal·lació de renovables, impulsar l’autoconsum col·lectiu i millorar l’eficiència energètica per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Com a tasques per l’administració, recomana avançar en una reforma fiscal verda que redueixi l’extracció i la importació de materials i n’augmenti la recuperació.

Per cada euro generat a l'economia catalana, s'emeten 0,18 tones de CO2

Publicidad

Per cada euro generat a l'economia catalana, s'emeten 0,18 tones de CO2. La xifra és inferior a les 0,25 de fa una dècada, però fa un parell d’anys que es troba estancada. La mateixa Llei Catalana del Canvi Climàtic, aprovada l’any 2017, estableix que s’haurien de reduir les emissions de GEH un 40% el 2030 en comparació l’any 1990. La realitat és que els nivells d’emissions actuals se situen un 13% per sobre dels de fa tres dècades.

"A Catalunya encara estem molt lluny dels objectius generals, ja que països com Alemanya estan apostant pel carbó per evitar la dependència del gas rus, mentre que França ha passat de ser un exportador net d’electricitat a voler construir tres nous reactors nuclears". La visió d’Eloi Nolla, responsable d’energia d’Ecologistes en Acció, mostra el repte ingent que es torna a presentar després de l’esclat del conflicte entre Rússia i Ucraïna i que esquitxa la Unió Europea en l’àmbit energètic.

Publicidad

La perversió de la taxonomia verda

"A Catalunya encara estem molt lluny dels objectius generals"

Nolla qualifica de "perversió" la taxonomia verda impulsada per Brussel·les, que ha inclòs el gas i la nuclear com energies verdes en el camí cap a la descarbonització de l’economia. "Si les emissions de CO2 no han crescut, ha sigut per la pandèmia i la recessió, no per una voluntat política". El responsable d’Ecologistes en Acció creu que l’únic factor positiu del conflicte bèl·lic és que les institucions comunitàries han pres consciència de la necessitat d’articular una transició energètica sostinguda amb les renovables. "Ara estan a la cerca de l’autonomia energètica", afegeix. En el cas de Catalunya, la dependència de les fonts externes és d’un 75%, col·locant a l’equació l’urani per produir energia nuclear, una matèria primera que s’obté de la importació.

Publicidad

"No ens queda cap altra alternativa que apostar per les renovables, encara que s’hagi d’assumir certs impactes sobre el paisatge"

"No ens queda cap altra alternativa que apostar per les renovables, encara que s’hagi d’assumir certs impactes sobre el paisatge. Es tracta de minimitzar aquests riscos per diluir la dependència respecte als combustibles fòssils i nuclears". Eloi Nolla proposa solucions a mitjà termini abans del desplegament inevitable de les renovables. Entre aquestes, es troben canviar les formes de vida, incrementar l’eficiència dels recursos i la producció de renovables com l’eòlica, la solar, la hidràulica, la biomassa o el biodièsel. Nolla precisa que el creixement de les emissions de CO2 són conseqüència del consum derivat d’un model energètic i econòmic que s’ha de revisar.

Publicidad

La pandèmia i la guerra sembla que han fet tornat a la casella de sortida el repte immens de la transició ecològica. Alhora, existeix una certa unanimitat a pensar que tot i la disponibilitat de més mitjans sostenibles a utilitzar per empreses, administracions i ciutadans, aplicar-hi les mateixes receptes acabarà donant els mateixos resultats. A Catalunya, l’energia que prové de fonts renovables només és un 17% del total. El camí a recórrer és evident.

Publicidad