Les Garrigues és l'única comarca catalana que ha perdut població empadronada entre el 2022 i el 2023. El territori de Ponent tenia 19.011 habitants l'1 de gener de l'any passat, i enguany ha caigut fins als 18.887, segons dades del padró publicades aquesta setmana. És el primer cop que només una comarca baixa en nombre de residents des del 2008. Aquell any el país es trobava immers en una onada migratòria que va contribuir a un creixement poblacional d'un milió de persones en set anys.

Les Garrigues havia encadenat quatre anys d'augments lleugers de població, però la tendència és a la baixa des de fa dècades. Tant és així que els empadronats a 1 de gener del 2023 són un 2% menys que l'any 2000, malgrat que la capital, Les Borges Blanques, ha crescut d'aproximadament 5.000 a uns 6.000 habitants en el mateix període.

Les altres dues úniques comarques que han perdut població en el que portem de segle són la Terra Alta, amb un 5,9% menys d'empadronats -ha passat de 12.189 habitants el 2000 a 11.472 en l'actualitat-, i el Ripollès, que ha patit una caiguda demogràfica de l'1,6% -uns 450 residents-.

La Ribera d'Ebre, amb un creixement poblacional de tot just el 0,2%, i el Priorat, amb el 2%, són les dues comarques amb menor guany demogràfic entre les que sí que sumen més empadronats que al 2000. En certa manera, tots són territoris que constitueixen la Catalunya buidada. 

Les comarques que més creixen

El darrer any, la Selva (3,1%), el Baix Penedès (3%) i la Garrotxa (2,7%) han liderat la pujada d'empadronats a nivell comarcal. Aquestes xifres segueixen la tendència a més llarg termini, ja que des de l'any 2000, la població del Baix Penedès s'ha duplicat, mentre que la de la Selva ha crescut un 58%. El Garraf (53,8%), el Tarragonès (51%) i el Gironès (49%) són les altres comarques que més població han guanyat en termes relatius en el que portem de segle.

El Barcelonès (1,7%) experimenta un increment lleugerament per sobre de la mitjana catalana (1,5%) en l'últim any. Des del 2000, però, tot just ha guanyat un 10,6% d'empadronats, molt per sota del 26,3% del conjunt del país.

El padró també revela que els municipis turístics de Platja d'Aro (Baix Empordà), Lloret de Mar (Selva) i Calafell (Baix Penedès) són els que han registrat un increment percentual d'empadronats més alt en l'últim any, d'entre els municipis de més de 2.000 habitants.

Els que més baixen percentualment respecte a l'any passat són la Quar (Berguedà), amb un 15% de caiguda; Cava (Alt Urgell), amb gairebé un 14%; i Crespià (Pla de l'Estany), amb un 12%. D'entre les poblacions de més de 2.000 habitants, és Flix (Ribera d'Ebre) la que cau més significativament, amb un 2,4%, seguit de Juneda (Garrigues), amb un 2,3% i Llançà (Alt Empordà), amb un 1,4%.

De fet, Flix també consta com a municipi de més de 2.000 habitants amb més caiguda percentual d'empadronats des de l'any 2000, ja que ha perdut més d'una cinquena part de la població (20,6%). Cardona (Bages), la segueix de prop (-17,9%), així com Badia del Vallès (Vallès Occidental, -15,8%).