L'accés a l'habitatge és un dels grans reptes de bona part dels municipis rurals o de muntanya de Catalunya. La majoria comparteix un parc de cases envellit, amb molts immobles buits que requereixen una important inversió de diners per ser habitables i, sovint, topen amb la negativa dels propietaris de posar-los al mercat per a nous residents. Paral·lelament, els migrats recursos econòmics de què disposen els consistoris converteix gairebé en una quimera poder tirar endavant projectes d'habitatge públic, a preu assequible.

A tot aquest còctel els darrers anys s'hi ha unit la proliferació d'habitatges turístics, que afegeix una nova dificultat per accedir a un sostre en molts pobles de la Catalunya rural, una qüestió imprescindible si es vol revertir la pèrdua d'habitants que pateixen centenars de nuclis poc poblats. L'increment d'immobles destinats als visitants ja fa temps que ha deixat de ser un problema exclusiu de Barcelona i de nombrosos nuclis de la costa.

Sobre aquesta darrera qüestió, però, comencen a produir-se moviments significatius, fonamentalment a través de la posada en marxa d'algun tipus de regulació sobre els habitatges d'ús turístic. Vielha (Aran), Porrera (Priorat), Rialp (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) són quatre exemples de municipis que ja han engegat algun tipus de normativa per limitar els immobles turístics o que estan en tràmits per fer-ho properament.

Tot i que cada cas presenta particularitats diferents, comparteixen dificultats per garantir l'accés a un habitatge tant per aquells veïns joves que s'emancipen com per aquelles persones nouvingudes que volen establir-se al nucli. El major rendiment econòmic dels pisos turístics en comparació amb el lloguer residencial és una de les raons que explica la proliferació d'aquest tipus d'immobles.

Porrera, al Priorat, té a punt una regulació pròpia per fixar un nombre màxim d'habitatges d'us turístic (HUT) al municipi, que està pendent de rebre el vistiplau final de l'àrea d'Urbanisme de la Generalitat -inserida en el Departament de Territori-. La intenció de l'ajuntament era establir un topall als pisos turístics que se situés al voltant del 7% respecte el total d'habitatges del poble, mentre que Urbanisme defensa posar una xifra absoluta. A l'espera de l'acord final, l'alcalde, Juan Carlos Garcia, explica a Públic que "tirem endavant la mesura per posar límits, perquè ara el poc que es rehabilita va per turisme i ens interessa tenir habitatge que es destini a primera residència".

El batlle afegeix que "estem encantats que hi hagi establiments turístics a Porrera, si pot ser vinculats a l'activitat agrària i a gent que ja estigui empadronada al poble". En aquest sentit, la regulació no limitarà les cases de pagès de persones amb ingressos agrícoles que també acullin turistes, ni els habitatges compartits en què hi hagi persones empadronades a Porrera, sinó que fonamentalment el que pretén és impedir que societats o propietaris d'altres nuclis massifiquin Porrera amb llits turístics. Amb tot just 428 residents, el municipi compta amb uns 90 llits d'aquest tipus.

Garcia també comenta que la voluntat, sobretot, és intentar incentivar que les cases es destinin a la residència habitual, una qüestió imprescindible per "garantir que la gent del poble tingui l'oportunitat d'establir-s'hi", i una mesura més per lluitar contra el despoblament que pateix. Porrera s'havia apropat als 1.900 habitants a finals del segle XIX, però va buidar-se acceleradament durant el segle XX. Des del 2000 ha perdut el 10% de la població, passant de 472 a 428 residents, una tendència compartida amb tot el Priorat. Cornudella del Montsant i Margalef són altres pobles de la comarca amb un elevant volum de llits turístics i que estudien implantar algun tipus de mesura per animar la posada al mercat de lloguer d'habitatges destinats a la primera residència.

Topall del 10% a Rialp

El ple de l'Ajuntament de Rialp, al Pallars Sobirà, va aprovar al juliol per unanimitat una ordenança que fixa límits als habitatges d'ús turístics al municipi. En concret, la normativa estableix un topall de 77 immobles, que correspon al 10% del parc d'habitatge privat del nucli. Fins ara, Rialp ha atorgat una seixantena de llicències de pisos turístics. El seu alcalde, Gerard Sabarich, comenta que la primera raó per tirar endavant una mesura com aquesta és "la complicació que tenen els veïns per trobar una primera residència" i afegeix: "tenim un parc d'habitatges tirant a antic i pensat molt com a segona residència".

L'alcalde, del PDeCAT, exposa també que "posar una mica de límit en les llicències turístiques és l'única eina que tenim com a ajuntament per intentar que s'incentivi que els pisos surtin en lloguer com a primeres residència". Amb tot, subratlla que dubta que s'assoleixi el topall fixat a l'ordenança i, en el cas que això passi, per poder donar una nova llicència de HUT caldria que un dels pisos que en tenia prèviament es donés de baixa de l'activitat.

El gran problema, com a Porrera i també a gran part dels municipis de l'entorn, és l'accés a l'habitatge i, en aquest sentit, Sabarich detalla que "treballem amb la Generalitat per poder fer habitatge destinat a la llar habitual, perquè no disposem de sòl protegit. Tenim demanda de primeres residències, però no tenim habitatges en condicions ni sòl per fer promocions".

Rialb, que fa un segle superava el miler d'habitants, va anar-se buidant fins als 375 residents de 1981, per iniciar aleshores una recuperació demogràfica que li permetria arribar als 680 el 2012. Des d'aquell moment, però, la població ha evolucionat a la baixa i ara mateix té 658 persones empadronades, segons les darreres dades disponibles.

El precedent de Vielha

Ribes de Freser, al Ripollès, és un altre municipi rural -o de muntanya, en aquest cas- que busca maneres de facilitar l'accés a l'habitatge a les persones que ja hi viuen o volen fer-ho. La capçalera de la vall de Ribes ha passat de més de 3.500 residents a mitjans del segle XX als menys dels 1.800 actuals. Només en les darreres dues dècades ha perdut més de 300 empadronats. La seva alcaldessa, Mònica Sanjaume, declara que estudien establir algun tipus de regulació als HUT que hi ha al poble. Abans de decantar-se per una mesura concreta o altra, però, el consistori està pendent d'enllestir un cens per conèixer exactament el parc d'habitatges del qual disposa, un procés que també ha de permetre fer aflorar els pisos buits.

Sanjaume (Junts per Catalunya) afegeix que "l'accés a l'habitatge a Ribes i al conjunt del Ripoll és difícil, però depèn de molts factors, no només dels HUT. També hi ha moltes cases envellides o que són molt cares" que el compliquen, de manera que el consistori assegura que treballa en "d'altres estratègies" per millorar la disponibilitat d'immobles per establir-s'hi.

Un altre exemple de regulació dels HUT a Catalunya el trobem a Vielha. La capital de l'Aran ho fa des de l'estiu del 2020, a través d'un canvi en la seva planificació urbanística, que ara estableix que el lloguer d'immobles a turistes queda limitat a cases unifamiliars i a blocs on tots els pisos es destinin a aquesta finalitat. En el moment d'aprovació de la normativa, l'alcalde, Juan Antonio Serrano (Unitat d'Aran) va afirmar que amb la iniciativa "busquem assegurar una bona convivència, aturar la pujada dels preus dels lloguers i evitar problemes en les comunitats de veïns ocasionats per usuaris esporàdics". La ciutat compta amb uns 250 pisos turístics.

La problemàtica ni de bon tros es queda en els quatre exemples comentats i, per exemple, a la Cerdanya diversos municipis -com Lles, Martinet o Bellver, entre d'altres- també busquen fórmules per regular la proliferació de HUT que pateixen i que està dificultant, encara més, trobar un pis assequible en una comarca ja marcada per una abassegadora presència de segones residències i pels preus elevats.