Público
Público
coronavirus

Les llars d'infants privades temen el tancament i apel·len a l'ajuda de les famílies i l'Administració

Són 700 centres que oferten 30.000 places a Catalunya. "Entre les que ja han decidit tancar i les que s'ho plantegen, temem que hi pugui haver una desaparició de la xarxa important de cara a l'any que ve", alerta el secretari general de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya, Jordi Fibla.

Una aula de la Llar d'infants municipal Els Minairons de la Seu d'Urgell totalment buida i amb diversos grups de taules amb les cadires al damunt. Albert Lijarcio / ACN
Una aula de la Llar d'infants municipal Els Minairons de la Seu d'Urgell totalment buida i amb diversos grups de taules amb les cadires al damunt. Albert Lijarcio / ACN

Les llars d'infants privades a Catalunya, tancades des del passat 13 de març, afronten la situació d'incertesa actual amb la preocupació afegida sobre si podran reobrir quan s'acabi l'emergència sanitària. Es tracta d'uns 700 centres que apleguen al voltant de 30.000 places per infants de 0 a 3 anys, i que depenen exclusivament de les quotes de les famílies per tirar endavant. Des del cessament d'activitat, però, amb els ingressos a 0, temen haver de tancar i demanen ajuda a les famílies i a l'Administració per assegurar la supervivència dels centres.

"Entre les [llars d'infants] que ja han decidit tancar i les que s'ho plantegen, temem que hi pugui haver una desaparició de la xarxa important de cara a l'any que ve", alerta Jordi Fibla, secretari general de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya. La majoria dels 4.000 professionals que hi treballen ja han patit un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Aquests centres pràcticament no perceben subvencions públiques -només el 20 % rep al voltant de 500 euros anuals per rebaixar les quotes- o sigui que els ingressos depenen fonamentalment de les quotes. 

"Fem una crida a les famílies per demanar una solidaritat i col·laboració voluntària, les necessitem per sostenir la xarxa, amb aportacions mínimes"

"Fem una crida a les famílies per demanar una solidaritat i col·laboració voluntària, les necessitem per sostenir la xarxa, amb aportacions mínimes i evidentment en funció de la situació de cada una", afirma Fibla. La majoria de famílies han reaccionat bé, tot i que n'hi ha que consideren que no han de pagar, una cosa que Fibla reconeix que és totalment legítima.

L'associació lamenta que el Govern espanyol les posés "al mateix sac" que els gimnasos o d'altres equipaments en el paquet d'ajudes en què es recollia l'opció que els clients recuperessin les quotes del temps en què no havien gaudit del servei. "Som escoles que formem part del sistema educatiu de Catalunya", reivindica Fibla.

Un altre punt feble és que no poden oferir serveis en línia, igual que els altres nivells educatius, degut a l'edat dels infants.

Solucions específiques pel sector

Fibla explica que estan en negociacions amb el Govern per veure quin tipus de finançament podrien obtenir, ja que els crèdits no sempre són una opció, i critica que pateixen un oblit institucional de llarg recorregut. "Demanem una solució específica pel sector, per la funció social que desenvolupem".

Si finalment part de les 700 llars han de tancar, "podria suposar un retrocés important" en la xarxa educativa a Catalunya, afegeix Fibla, que a més remarca que la situació variaria considerablement en funció de si poden obrir encara durant aquest curs o ja no ho fan fins el setembre. Un escenari que, de moment, continua incert.