Les llistes unitàries independentistes: tres anys i mig de pressió de l'espai convergent
El globus sonda de Carles Puigdemont insinuant que estaria disposat a anar de número dos d'Oriol Junqueras en una candidatura per a les eleccions europees que agrupés ERC, la Crida i el PDECat i la CUP suposa l'enèsim intent del seu espai polític d'aglutinar en una sola les propostes independentistes a les urnes.
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
Un cop més, l'espai ideològic de l'antiga Convergència posa damunt la taula la necessitat d'una llista unitària independentista. En aquesta ocasió ha estat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, actualment exiliat a Bèlgica, qui ho ha plantejat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Llançada com una idea no en ferm, la realitat és que la proposta sembla del tot improbable que pugui prosperar, bàsicament pel rebuig d'ERC i de la CUP.
Publicidad
En aquesta ocasió, però, Puigdemont ha manifestat que ell "només seria candidat com a número dos d'Oriol Junqueras" en una hipotètica llista unitària independentista per als comicis europeus, que se celebraran el 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals. Puigdemont també veuria amb bons ulls que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, actualment exiliada a Ginebra, fos la número 3 de la candidatura.
En la línia de que defensa la Crida, el moviment que ha impulsat juntament amb Quim Torra i Jordi Sànchez, entre d'altres, Puigdemont ha defensat la presentació de candidatures unitàries independentistes tant a les eleccions europees com a les municipals. En ambdós casos, la idea no compta amb l'aval ni d'ERC ni de la CUP, que no volen diluir-se en un projecte d'aquest tipus que, a més a més, no sembla que comporti precisament una major suma de vots. El mateix Oriol Junqueras ha defensat aquest dimarts en una entrevista a la Ser que la millor opció de cara a les europees són les llistes separades, perquè és més eficaç.
De Junts pel Sí a les llistes separades el 21-D
Les eleccions del 27 de setembre de 2015 han estat les úniques en què, de moment, s'ha articulat una àmplia candidatura independentista, formada per CDC, ERC i altres formacions minoritàries, mentre que la CUP va concórrer-hi en solitari. El procés de construcció de la llista, però, no va ser precisament senzill i van haver-hi moltes pressions de l'antiga Convergència i el seu espai mediàtic cap a Esquerra perquè l'acceptés, això sí amb el compromís que Artur Mas fos el candidat real a la presidència de la Generalitat, malgrat anar de número 4 a la llista. Crític va fer un acurat relat de tot el procés.
Publicidad
La següent cita electoral van ser els comicis al Parlament del 21 de desembre de l'any passat, convocades pel govern espanyola després d'intervenir les institucions via article 155 de la Constitució. L'ANC, sectors de l'independentisme liberal i dirigents del PDECat, començant pel mateix Puigdemont, van tornar a insistir en la necessitat d'una llista unitària independentista "per la llibertat dels presos política i la República". ERC, escarmentada d'una experiència no del tot satisfactòria amb Junts pel Sí, i la CUP no en va voler saber res. Finalment, Junts per Catalunya -la nova mutació de l'antiga CDC sota el format d'una llista presidencialista de Puigdemont- va superar pels pèls ERC i va mantenir-se com a principal força de l'independentisme, amb 34 diputats, per 32 dels republicans i 4 de la CUP.
El fracàs de les candidatures unitàries a les municipals
La demanda de candidatures unitàries independentistes ha tornat a agafar força de cara a les municipals del maig, sobretot amb la mirada posada en Barcelona i les principals ciutats metropolitanes. Tampoc aquí ni ERC ni la CUP han volgut saber res d'una proposta que reduiria les seves opcions de pactar polítiques socials transformadores amb, per exemple, els Comuns, amb qui han conviscut en alcaldies del canvi com Badalona o Sabadell durant bona part de l'actual mandat.