El magistrat instructor de la causa de l’1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, es planteja la possibilitat de presentar davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre els criteris per executar euroordres, després que la justícia belga denegués l’entrega de l’exconseller Lluís Puig. Llarena ha donat tres dies a les parts perquè es pronunciïn, ja que considera que el TJUE hauria de dictaminar quins són els criteris correctes d’execució de les euroordres, si els belgues o els del Suprem espanyol.

Llarena ha concedit tres dies de termini al fiscal, a les altres parts acusadores i als advocats dels processats a l’exili, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí, perquè formulin al·legacions sobre la necessitat de dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió prejudicial sobre l'abast de les possibilitats de petició i de les raons de denegació d'una ordre de detenció i lliurament europea, per poder establir criteris estables que condueixin la decisió de mantenir, retirar o emetre noves Ordres Europees de Detenció contra tots o alguns dels processats en l'esmentada causa. 

En una providència, que ha estat notificada aquest dijous, Llarena explica que l'autoritat judicial d'execució belga li va comunicar oficialment l'1 de febrer de 2021 la decisió de denegar el lliurament de l’exconseller Lluís Puig. En aquest marc, considera que la interpretació del dret de la Unió "discrepa de la que sosté aquest Tribunal Suprem, i que la interpretació definitiva de la norma no només afecta les decisions de lliurament que s'hagin de prendre en un futur i a la seva eficàcia processal, sinó que condiciona la subsistència d’unes mesures que impacten directament i permanentment en el dret a la llibertat dels afectats, no només pel que fa a la seva llibertat de moviments en l'actual país d'execució, sinó tots aquells altres estats de la Unió on avui opera la seva ordre de detenció i que puguin restringir la llibertat en un futur".