La lluita contra el sensellarisme incorpora la perspectiva feminista

Centenars de notícies, reportatges i iniciatives de fundacions i altres ONG han posat al descobert una realitat que fins fa poc era invisible als nostres ulls: el sensellarisme. Però si avui pensem en una persona sense sostre, continuem imaginant a un home que viu al carrer o, com a molt, a una família que acaba de ser desnonada. No obstant això, també és sense llar una dona que no té casa i va passant d'un pis d'un familiar al d'un amic i així successivament. Què entenem per sensellarisme i com s'incorpora la perspectiva de gènere? Barcelona comença a plantejar-s'ho i reorganitza els seus serveis socials en conseqüència.

Vulnerabilitat de la dona sense llar

El reciclatge de l'enfocament és a càrrec de Laura Pérez, la Tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGBTI. "Fins ara la foto estava molt reduïda i no tenia en compte a la dona que està dormint en el sofà de casa de la seva cosina, en un infrahabitatge sense subministrament d'aigua o a la qual viu amb un home que abusa d'ella", admet. Sales explica com en alguna entrevista una dona li ha dit que preferia estar amb un home que abusava d'ella a ser al carrer, on els agressors podien ser més d'un.

Gemma lamenta sobretot de la falta d'espais per a les dones, com a dutxes que han de compartir-se amb els homes en molts albergs. "En [el centre de] Zona Franca són 150 homes i 18 dones, hi ha molt poc suport a les dones", confessa. Des que té el seu propi pis, les coses han canviat molt: "d'estar en un aeroport, en un caixer o al carrer (...) ara en el pis he pogut seguir el tractament i el fetge se m'ha curat". Fins i tot ha acollit a un gos i el fet de no haver de complir amb uns horaris per a no perdre la plaça, com en els albergs, li ha retornat a la vida.

Ampliació amb el programa Primer la Llar

Però el cas de Gemma, amb llar pròpia, continuarà sent una novetat fins que l'Ajuntament sumi les 80 noves places amb les quals ampliarà el programa Primer la Llar per a allotjar a dones sense llar. El programa compta ara amb 68 pisos als quals se sumaran allotjaments temporals amb suport social a dones i famílies monoparentals femenines. El model a seguir és el de l'equipament del carrer Tànger, una finca de microapartaments on l'atenció dels serveis socials està centralitzada.

Espais com els que ofereix Primer la Llar suposen un acompanyament més flexible. "Fins ara teníem espais comuns que no fan sentir a casa a la persona i ara introduïm més apartaments en els quals es poden estar dos o tres anys, et pot visitar la teva família, pots tenir el teu espai" detalla Sales. Els albergs no desapareixeran, però canviar l'enfocament integral de serveis socials sobretot per a casos que s'hi han cronificat era imprescindible.