Als jubilats que llegeixen diaris a l'entrada s'hi sumen els joves estudiant al pis de dalt, infants remenant llibres a la seva sala i barcelonins de totes les edats fullejant volums als diferents espais de lectura.

Això és l'univers habitual d'una biblioteca, però a la Gabriel García Márquez també s'hi afegeixen tik tokers i visitants esporàdics que venen a admirar un dels equipaments que més expectatives ha aixecat en l'últim any a la capital catalana. Ara és candidata a millor biblioteca del món, una veredicte que arribarà el proper dia 21.

La llum és l'ítem que destaquen tots els visitants entrevistats per aquest diari un matí de juliol. També l'amplitud, la tranquil·litat i la bellesa del lloc, que conviden a llegir, estudiar i remenar el fons de més de 40.000 documents disponible, especialitzat en literatura llatinoamericana.

La biblioteca central del districte de Sant Martí, inaugurada el maig de 2022, és la tercera més gran de Barcelona. Amb prop de 4.000 m2 s'ha convertit en tot un referent i la seva construcció de fusta, amb amplis finestrals per on es veuen els arbres i amb molts espais per seure i llegir, ha conquerit un barri que abans allotjava la biblioteca més petita de la ciutat.

Però no s'hi conformava, i la lluita veïnal va ser clau per articular aquest projecte. "És una biblioteca molt desitjada", confirma Neus Castellano, directora de l'equipament.

"Els llocs entren pels ulls, que sigui maco convida més; al final es tracta d'obrir la cultura a tota la població", diu la Maria José, que està asseguda a la zona d'ordinadors fent recerca pel seu proper viatge. No viu al barri, però sí a prop, i ve cada vegada que en té l'ocasió, també amb la seva filla.

Uns 1.100 visitants al dia i multipremiada

La biblioteca porta el nom del periodista i escriptor colombià, premi Nobel de literatura, que va viure a la ciutat entre 1967 i 1975, i s'ha convertit en un emblema per tota la ciutat. Rep prop de 1.100 persones al dia. "Al principi pensàvem que era l'efecte inicial, de la novetat, però no. S'ha consolidat i té molta activitat cultural i efervescència", apunta Castellano.

El seu primer dia va registrar 7.000 visites, i en el primer any s'hi han apropat prop de 280.000 persones. Per a l'equip, una de les dades més especials és la dels 6.000 carnets a nous usuaris que han expedit en aquests 12 mesos.

Ara, el seu ressò ha travessat fronteres: es troba entre les quatre finalistes al Premi internacional de Millor Biblioteca Pública del 2023, que lliura la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA).

El veredicte se sabrà el 21 d'agost, i les altres tres finalistes són la Janez Vajkard Valvasor Krškov Public Library (Eslovènia), la City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina). "La sorpresa va ser estar entre les quatre finalistes, no hi havia arribat mai una biblioteca de l'Estat. Això ja és un premi", diu Castellano.

El disseny de l'edifici ja li va valdre a l'estudi SUMA Arquitectura el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura 2022, i l'equipament també és finalista als premis FAD d'arquitectura i interiorisme.

Hamaques, balancins i silenci

A l'espai infantil s'hi concentren els visitants de menys edat, nombrosos en aquest dia de vacances. El Sergio Sánchez ve sovint però és el primer cop que ho fa amb el seu fill, que està començant a llegir. "Vull anar-li despertant l'interès per la lectura", explica mentre remenen contes junts.

A prop se situa l'espai dedicat a Francisco Ibáñez, l'autor de còmics icònics com Mortadelo i Filemón que era veí del barri i que va morir fa poc. Acull prop de 500 obres.

Hamaques, balancins, catifes i cortines són alguns dels elements que marquen uns espais més còmodes que la majoria de biblioteques. "Abans, a l'altra, estava tot molt atapeït, era desagradable, aquesta em fa venir més", reconeix Consuelo Andreu, veïna del barri i usuària també dels cursos d'alfabetització digital que s'hi fan. Avui, però, ha vingut a buscar llibres per la seva neta.

Al pis de dalt, Silvina Mocci fa un vídeo mentre baixa les escales. Des d'aquesta posició privilegiada, fa un pla general de les prestatgeries, els usuaris que remenen llibres, els que estan acomodats a les butaques llegint.

És arquitecta i professora universitària de Buenos Aires (Argentina) i cada cop que fa vacances viatja per conèixer noves obres i ensenyar-les als seus estudiants. El que li ha cridat més l'atenció és "l'espacialitat i l'accessibilitat" d'un equipament també valorat per la seva gestió, més enllà del disseny en si. "És un exemple de política pública que acosta la cultura i l'educació als barris, no només als que més poden", resumeix.

L'Anna és una de les que està buscant una lectura d'estiu i que potser s'ha colat en algun dels plans de Mocci. "Al centre ja tenen les seves coses, les seves biblioteques, és bo que els barris també en tinguin perquè no ens haguem de desplaçar. Si no, molta gent ja no hi aniria", afirma.

"El barri és bonic i gran, però no hi havia coses així. És ampliar el barri a millor", coincideix Celestino Peláez, a la secció de diaris. Des que s'ha jubilat, ve cada dia per fullejar-ne uns quants. Júlia Tomàs ha vingut a recollir uns llibres que havia demanat i aprofita l'estona dins l'equipament per refrescar-se una mica: "Té bons horaris, està oberta als matins, així tinc un lloc on venir. Valoro molt la part de refugi climàtic", apunta, amb relació a la contenció que ofereix davant les successives onades de calor.

Teixint barri amb projectes comunitaris

A part de l'espai, la biblioteca també teixeix barri amb projectes com la Ràdio Maconda, que és l'emissora de les biblioteques públiques de Barcelona, amb un enfocament comunitari. El nom homenatja una vegada més a Gabo adaptant el topònim Macondo, poble on passen bona part de les seves obres, la més famosa de les quals, Cien años de soledad.
​
"Vam començar al febrer i ha tingut molt bona rebuda, la portem el personal bibliotecari de diversos equipaments", explica Castellano.

L'especialització en literatura llatinoamericana ha provocat també que l'espai s'hagi erigit com el centre cultural que la comunitat llatina no tenia a Barcelona, i epicentre del festival KM Amèrica, centrat en aquesta literatura i organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona i pel qual han passat prop de 4.000 persones en aquesta segona edició.

"No només té projecció de ciutat sinó internacional", reconeix Castellano, que informa que la Fundació Gabo aviat aterrarà a l'Estat a través de la biblioteca que porta el nom del periodista i escriptor colombià. "Respon a la idea de biblioteca com a lloc on poder-se trobar i fer xarxa entre veïns", conclou Tomàs abans de dirigir-se a l'àrea de préstec a demanar els seus llibres.