Manifestació a la Cerdanya contra una "immobiliària de luxe": demanen "poder viure" a la comarca

Una seixantena de veïns de la Cerdanya s'han manifestat aquest divendres davant la "immobiliària de luxe" Alex Ros per reivindicar "limitar les segones residències de luxe que estan empobrint a la classe treballadora". Convocats pel Sindicat d'Habitatge de la Cerdanya, l'Ateneu Popular de Cerdanya, l'Assemblea de joves de Cerdanya i Pirineu Viu, critiquen que l'agència ha impulsat "una agressiva campanya de màrqueting".

"Cal un canvi de rumb en el model econòmic de la Cerdanya i del Pirineu", ha declarat aquesta tarda Arnau Corberó, portaveu de Pirineu Viu. "Volem poder viure a la Cerdanya", detalla l'organització en una nota de premsa on també exigeix "la fi de l'especulació amb l'habitatge". La protesta s'ha fet davant d'"una de les majors immobiliàries de luxe" que operen a la comarca, amb seu a Puigcerdà.

Pirineu Viu aposta per "una diversificació de l'economia que potenciï el turisme popular, la pagesia i la indústria". Consideren que el que cal és "generar feina estable i de qualitat" que els permeti "treballar tot l'any i viure amb condicions" en lloc de "continuar posant tots els ous a la cistella de l'especulació immobiliària".

"Les concentracions i mobilitzacions de la societat civil reflecteixen la creixent preocupació davant la situació", afegeix la nota. Els manifestants critiquen que el model de turisme residencial està desplaçant la població local, i reclamen polítiques efectives per garantir el dret a l'habitatge i un futur econòmicament sostenible per a la Cerdanya. La concentració ha rebut el suport d'una trentena d'organitzacions del Pirineu.

Problemàtica a l'alça

Tal i com recorda Pirineu Viu, la problemàtica de l'habitatge és "cada cop més greu" a la comarca, "amb l'expulsió de les classes populars que no poden afrontar els preus desorbitats". Segons detalla, les segones residències de luxe s'han "apoderat dels pobles", arribant a ocupar fins al 80 % de l'habitatge. "Afecta tan joves com a famílies senceres que no poden continuar vivint a la comarca", apunta.