El massís del Montseny pateix amb força els efectes d'una sequera "inèdita"

El massís del Montseny està patint amb força els efectes de la sequera. Torrents i fonts seques o amb molt poca aigua i grans extensions de bosc mort són els signes més evidents d'una situació pràcticament "inèdita" a la zona, un dels espais naturals més humits de Catalunya.

Els que ho estan patint més són els pagesos i ramaders, que s'estan quedant sense aigua per donar als animals o per conrear, i també el sector turístic. "Si no fos per les cubes d'aigua que em van portant hauria de plegar", apunta Alfons Planas, president de l'Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM).

Planas mai havia viscut una sequera com l'actual: calcula que les reserves d'aigua a torrents i fonts estan avui dia al 10% i pronostica la situació "es pot complicar molt" si no plou aviat. Fins ara ha tingut aigua suficient per mantenir el bestiar, però que com molts veïns ha deixat de plantar els conreus que més aigua necessiten.

La situació és "molt preocupant" i "molt complicada", i si es manté pot canviar el paisatge i les espècies que hi viuen, reconeix Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny. Recorda que, en tractar-se d'una zona molt humida, les masies no tenen dipòsits pluvials perquè agafaven l'aigua directament de torrents i fonts. Això fa que es quedin sense aigua a l'estiu quan les reserves d'aigua naturals es van esgotant.

Per Guinart, l'actual situació està portant a "un canvi de paradigma" que obliga als gestors del parc, de la mà de pagesos, ramaders i empresaris turístics, a treballar plegats per "revertir la situació". Clama per adaptar-se a la nova realitat a través d'"optimitzar l'aigua disponible", amb la recollida de pluvials i un ús més sostenible de l'aigua dels torrents, per exemple.

Boscos i espècies amenaçats

Guinart explica que la sequera està posant en perill molts boscos del parc. Durant l'últim segle el bosc ha anat creixent amb plantacions d'espècies exòtiques de pins que estan patint molt la falta d'aigua, ja que no estan acostumades al clima mediterrani. "Molts propietaris que van plantar aquestes espècies per treure'n un rendiment econòmic estan veient com aquest banc de diners que tenien guardat a la muntanya corre perill", afegeix.

A més, el 80% dels boscos del Montseny són privats i que, com a la resta del país, la gran majoria no es gestionen adequadament. Això fa, alerta Planas, que aquests boscos "sobrecarregats" es "beguin l'aigua que abans manava de fonts i rius".

Daniel Guinart creu que si la manca d'aigua esdevé crònica hi pot haver una "transformació" dels boscos del Montseny en les pròximes dècades on l'alzina, que aguanta molt millor la sequera, substitueixi els faigs i els pins exòtics, que necessiten hàbitats molt més humits. La transformació afectarà de retruc també les espècies que hi viuen, com el tritó del Montseny, endèmic del parc, que està patint la manca d'aigua i la seva població es manté a l'"UCI".