Un total de 323.705 persones van ser desnonades a Catalunya entre l'any 2008 i el 2019, xifra que ascendeix per sobre dels 1,7 milions en el conjunt de l'Estat, segons un nou informe publicat aquest dimecres per l'Observatori Desc. L'entitat sosté que l'emergència habitacional "segueix viva a uns nivells preocupants" dotze anys després de l'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica del 2008.

El recompte situa en 684.385 desnonaments en tot el període a nivell estatal, amb una quantitat de desnonaments anuals del període 2012-2019 "amb uns nivells molt superiors als anys posteriors a l’esclat de la crisi (2008-2011)". Per tant, "es constata no només que no hem tornat a la situació prèvia a la crisi econòmica, sinó més aviat que s’ha consolidat", recalca l'informe. A Catalunya, en total hi va haver 130.000 desnonaments, amb el 2013 com a sostre (16.008) i l'any passat amb 12.446 execucions. Els desnonaments per impagament del lloguer "han crescut exponencialment" i, de fet, l'any passat van suposar el 68% dels que es van portar a terme al Principat.

El document recalca que la situació és conseqüència d'un model d'habitatge que "no funciona, en què les lleis que sobreprotegeixen o faciliten els interessos de mercat tenen un paper fonamental com a 'codi' de la vulneració de drets". També alerta que el que en els anys 2008-2012 era una situació inicial d'emergència s'ha convertit en el període 2008-2019 en "una realitat permanent". A nivell positiu, el treball conclou que "la protecció de les persones que havien patit abusos bancaris o en base a d'altres normatives ha millorat amb el pas del temps a conseqüència del sorgiment de plataformes ciutadanes com la PAH", entre d'altres.

L'informe "L'evolució dels desnonaments 2008-2019: de l'emergència a la consolidació d'una crisi habitacional" té en compte un "context canviant", amb la bombolla immobiliària, l'augment de la precarietat habitacional i les diferents polítiques i lleis aprovades. Es basa en dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i d'administracions locals. Inclou una aproximació als desnonaments d'ocupacions, que s'han incrementat "notablement" en els últims anys i mostren una nova cara de la crisi habitacional.

Risc d'una nova onada de desnonaments

La crisi econòmica i social provocada per l'emergència sanitària del coronavirus ha suposat una paralització dels desnonaments durant l'estat d'alarma, però els reials decrets 8/2020 i 11/2020 no contemplen l'obligació de condonar el deute, ni per als grans tenidors, denuncia l'Observatori Desc. Per això, alerta que es pot produir "una nova onada de desnonaments" un cop els procediments judicials dels desnonaments es reactivin, el que pot passar des del passat 4 de juny.