Mor Núria Feliu, icona de la música catalana

La cantant Núria Feliu ha mort aquest divendres als 80 anys d'edat, segons ha informat la família. Feliu és una de les icones de la cançó en català, tant pel que fa a la cançó popular com en l'àmbit del jazz en què va popularitzar la versió en català dels grans èxits internacionals.

Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, concretament a la plaça Osca, va començar a cantar en públic el 1965 i ha protagonitzat una de les carreres més extenses de la música catalana. Feliu ha residit fins a la seva mort al barri de naixement on estava profundament arrelada. Va ser la primera pregonera de les festes de Sants triada per votació popular i els darrers anys es va crear la figura de la geganta feta a la seva imatge.

La popular cantant va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans en versió catalana i versions de poetes catalans

La popular cantant va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans en versió catalana i versions de poetes catalans. Tot plegat recollit en una extensa discografia de prop de 50 discos. El gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. La seva salut es va complicar durant la pandèmia amb una pneumònia. L’any 2016 va publicar les memòries ‘Dies i records d’infantesa’ i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria. La cantant va patir un ictus a principis del 2021.

Feliu es va iniciar quan era petita en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre ha estat molt arrelada, i va fer també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica. Després va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

El 1964 va debutar com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores va actuar amb continuïtat i va realitzar nombrosos enregistraments discogràfics. Va publicar, un any després, els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent, versions catalanes de cançons nord-americanes. L’any 1966 va començar una col·laboració amb Tete Montoliu, que va culminar amb l’aparició d’un LP enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. El 1997 es va publicar un àlbum recopilatori amb el títol Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990.

Des del 1991 les seves aparicions als escenaris van ser esporàdiques, i el gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe

L’any 1995 va editar el llibre Vols ballar? 93 cançons i ballables, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seva carrera musical. Des del 1991 les seves aparicions als escenaris van ser esporàdiques, i el gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. L’any 2016 va publicar les memòries Dies i records d’infantesa i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria.

Nombrosos premis 

Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis que van des del trofeu de l’any de Ràdio Barcelona a la millor cantant (1966); el premi del Ministeri de Cultura al millor disc de cançó tradicional per Cançons d’Apel·les Mestres (1976); la Medalla del Cercle Català de Madrid (1979); millor disc de l’any de Ràdio 4 per Viure a Barcelona (1979); la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Obra del Ballet Popular "Dia de la Sardana" (1989); el Premi Sant Jordi a la difusió de música cinematogràfica (1990); el Premi SGAE a la difusió d’autors de cançons (1990); el Premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995); la Medalla al Mèrit Cívic de l’Obra del Ballet Popular (2001) ; el Premi Altaveu Honorífic a la trajectòria (2005) i el Premi Enderrock d’honor (2020).