Público
Público

MOVIMENTS SOCIALS 'Influencers' antiracistes, feministes i climàtiques contra l’odi

En els últims anys hi ha hagut un boom de l’activisme a les xarxes, sobretot de noies de finals dels 90 i els 2000, que difonen contingut polític, accessible i viral a partir de les seves vivències.

Maria Bouabdellah en un dels seus vídeos.
Maria Bouabdellah en un dels seus vídeos. YOUTUBE

Són millenials o generació Z, es defineixen com a youtubers o comunicadores i creen contingut polític a xarxes com Instagram i Youtube. No militen en cap partit i tenen un discurs molt treballat en matèria d’antiracisme, feminisme i emergència climàtica. Tot i no identificar-se del tot amb l’etiqueta d’influencers, reconeixen exercir certa influència sobre els seus milers de seguidors i per això senten una "responsabilitat". Una d’elles és Safiya Kerchaoui: "Jo lluito a través de les xarxes. Intento conscienciar la gent sobre el que visc des d’un cos de noia jove mora, d’origen magrebí, musulmana, que porta hijab".

El racisme, la islamofòbia, el masclisme o l’exclusió escolar, entre els temes que tracten

Kerchaoui és de Lleida, té 19 anys i està estudiant Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Crea contingut al seu Instagram sobre temes que l’afecten directament, com el racisme, la islamofòbia i el masclisme: "M’interessa parlar de tot tipus d’opressions". Va començar amb 16 anys "des de la ràbia" per coses que li passaven. "Després dels atacs a Barcelona i Cambrils vaig començar a rebre molt de racisme i no sabia com gestionar aquesta por i odi que em tenia la gent". Per això, des d’aquell moment i fins avui, per ella les xarxes són una manera de "desfogar-se" per "sobreviure".

Quan va començar, eren molt poques o inexistents les instagramers racialitzades, però això ha anat canviat amb els anys. Safia El Aaddam també és una d’elles: va començar escrivint textos a Facebook fa sis anys i ara té més de 30.000 seguidors al seu compte d’Instagram, @hijadeinmigrantes. "La primera raó de compartir el que em passa és conscienciar. Identificar situacions perquè la gent ho pugui veure i corregir", assenyala. Per aquesta jove de 25 anys, igual que per Kerchaoui, exposar vivències personals no només l’apropa a la gent, sinó que significa "sanar". "Trobar-me amb d’altres persones a qui li ha passat el mateix o que la gent reconegui que ha estat fent això i d’ara endavant no ho farà, la veritat és que em compensa molt".

Una de les publicacions més virals d’El Aaddam és sobre l’exclusió escolar dels infants en situació de pobresa. "La meva graduació és la de la meva mare" és una de les frases que acompanya les fotos de quan es va graduar en Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona (UB), i on explica la duresa d’anys de no tenir llibres escolars perquè la família no s’ho podia permetre. La mare d’El Aaddam és analfabeta i per ella, tenir estudis universitaris ha suposat navegar en un sistema ple d’obstacles. "No, els pobres i els immigrants pobres no fracassen a l'institut. No ens costa. No és que no vulguem estudiar i fracassem, és que no ens deixeu. Estudiar és de rics, no de pobres", sentencia. El Aaddam és també educadora social i escriu sobre antiracisme, classisme i com afecta la pobresa als infants i fills d’immigrants a l’Estat. "Som un mitjà de comunicació directe. La gent, sobretot jove, passa molt de temps a les xarxes i l’apropament fa que ens segueixi i li agradi el contingut".

El Aaddam: "La primera raó de compartir el que em passa és conscienciar"

Maria Bouabdellah és @viiirginmeri a Instagram, té 18 anys i també és activista antiracista, a més d’estudiar periodisme a la UAB. "Hi ha una falta de representativitat de fills de persones migrades i persones racialitzades a les xarxes i a tot arreu en general. Com a persona a qui li han mancat aquests referents, crec que és important que hi hagi algú que et parli sobre com va renunciar als seus orígens perquè així creia que podia encaixar en allò estàndard", explica. Ella parla als seus vídeos d’allò que l’interpel·la i l’afecta, i el racisme és un dels elements principals, però també fa contingut més banal. Molts dels vídeos els comparteix al Youtube de Canal Malaia, una plataforma que busca promoure els creadors de contingut digital en català.

Exposar-se per connectar

L’exposició pública és un dels aspectes més delicats del seu activisme. Les tres comparteixen vivències personals a les xarxes, i això les preocupa, però alhora assenyalen el poder catàrtic d’adonar-se que les seves experiències són compartides. "Creus que una cosa l’has viscuda tu i és molt forta, però ho publiques i veus que és estructural", diu Kerchaoui. Per Bouabdellah, val la pena exposar-se en tant que "ajudes a traçar aquest camí cap a una societat antiracista". També les connecta entre elles: "Vas creant una xarxa bonica de recolzament amb altra gent que visibilitza altres opressions. Ens ajuda a formar-nos i a incentivar més la lluita antiracista, feminista i contra la islamofòbia", apunta Kerchaoui.

Denuncien la falta de representativitat de persones racialitzades a les xarxes

Més enllà de l’activisme antiracista, en els últims anys també han augmentat les influencers feministes i per l’emergència climàtica. Carlota Bruna té més de 170.000 seguidors a Instagram i explica que va començar a fer activisme fa cinc o sis anys, quan es va fer vegana. "És quan m’adono que el que estic menjant contribueix al maltractament animal i la crisi climàtica i vull que la gent també se n’adoni". Bruna, de 23 anys, és nutricionista però actualment es dedica exclusivament a la creació de contingut. Quan va començar, no esperava aquest impacte: "No m’esperava interès per la crisi climàtica, perquè al final significa estar tot el dia compartint problemes", diu. Però actualment "hi ha molta gent disposada a canviar dia a dia per ajudar el planeta i els animals".

Laura Grau també és youtuber. Té 25 anys i és @inflowenser a Twitter i Instagram, on va començar a compartir vídeos curts fa uns tres anys. Ara penja vídeos a Youtube amb Canal Malaia. "Comparteixo idees que tinc sobre alguns temes i que poden tenir un impacte polític, que poden ajudar a transformar algunes maneres de fer", explica. També comenta temes que qualifica de banals. Al vídeo Masclisme i monogàmia a la Isla de las Tentaciones, per exemple, analitza de forma crítica aquest controvertit i exitós programa de televisió. "Agafo temes que m’interessen i que parlaria amb les meves amigues", diu. El feminisme, el consum local i responsable i la gestió de les relacions són alguns dels seus temes principals.

Per a totes elles, el seu públic majoritari són noies d’entre 17 i 25 anys, ja siguin de Catalunya, l’Estat o d’altres llocs, com l’Amèrica Llatina. "Internet, ens agradi més o menys, és com un punt de trobada, i més en pandèmia", diu Bouabdellah. Coincideixen en què és un lloc de conscienciació per a la seva generació. "Crec que és la gran eina per formar-nos políticament i decidir en quines lluites volem estar i en quines no", apunta Grau. I això es tradueix als carrers. "Les xarxes s’han convertit en una cosa imprescindible per a la lluita real", afegeix Kerchaoui. I és que tot el contingut que es crea, es difon i es comparteix estableix una base a partir de la qual lluitar per la transformació social: "Som una generació que trepitjarà molt fort en el futur i canviarà moltes normes socials", conclou l’activista.

De la pantalla als carrers

Per a les activistes Safia El Aaddam i Safiya Kerchaoui, l’activisme a xarxes els ha obert la porta a l’acció política als carrers. La primera és impulsora de projectes com la campanya Cede tu voto, que promou que persones que s’abstenen a les eleccions cedeixin el vot a una persona sense dret a votar, és a dir, les que no tenen la nacionalitat espanyola. Kerchaoui ha participat en col·lectius com la Xarxa Antiracista de Tarragona o Noies musulmanes d’Elx. "Està bé parlar a les xarxes, arribes a molta gent, però necessitem accions a nivell de manifestacions i acció política", afirma. Cada vegada hi ha més joves racialitzats que s’exposen públicament i actuen de referents. Per a Kerchaoui, això es deu a què els fills de persones migrades han après "a no callar i visibilitzar aquest tipus de coses". "Abans no hi havia tanta comunitat, però en canvi ara aquesta generació ens recolzem i ens donem força entre totes, i crec que a poc a poc ens ha anat marxant la por de visibilitzar i consicenciar".