A vuit dies de les eleccions generals del 23-J, el Pride Barcelona ha viscut la seva mobilització més multitudinària, amb una desfilada en què han assistit 110.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, per reivindicar els drets LGTBIQ. Sota el lema "L'orgull de les nostres vides: fer anys, acompanyant-nos, és créixer", el Pride ha dedicat l'edició a reivindicar la diversitat a totes les edats.

La desfilada ha sortit del parc de les Tres Xemeneies, passant per l'Avinguda Paral·lel i passant per la plaça Espanya per arribar fins a l'escenari principal, a l'avinguda Maria Cristina. Malgrat la intensa calor, gent anònima de totes les edats, famílies, però també les carrosses d'entitats, partits, empreses i institucions han protagonitzat una rua molt festiva. En total hi havia 51 carrosses.

Durant la desfilada, els assistents han mostrat pancartes amb lemes com "All you need is Love" (Tot el que necessites és amor) o "Units en els nostres drets".

Major reivindicació

Diversos participants a la marxa de l'Orgull han assegurat, en declaracions a Efe, que aquest any el Pride era especial davant la perspectiva de les eleccions generals del dia 23 i pel temor que després d'aquests comicis puguin arribar al govern estatals opcions polítiques d'extrema dreta com a Vox.

La consellera d'Igualtat de la Generalitat, Tània Verge, ha assegurat en declaracions als mitjans que aquest és el "Pride més reivindicatiu", perquè arriba "en un context en què l'extrema dreta i la dreta més reaccionària amenacen de derogar les lleis vigents", per la qual cosa ha cridat els catalans a votar pels seus drets. Si venç la dreta, "trobarà un país dempeus" i un Govern que "no es resigna" davant la defensa dels drets de la comunitat LGTBI+, ha advertit.

La marxa, que ha congregat polítics com el cap de llista per Barcelona de Sumar, Aina Vidal; la del PSC, Meritxell Batet; la de Junts, Miriam Nogueras; o bé el candidat d'ERC, Gabriel Rufián; així com el líder de la UGT, Pepe Álvarez. També hi era l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

L'actor Enric Majó ha estat un dels encarregats de llegir el manifest final i ha homenatjat persones del col·lectiu LGTBI+ que "des dels anys 80 van lluitar pels drets que ara, després de més de 40 anys, la nostra societat gaudeix".

Majó ha assegurat que aquestes persones van ser criminalitzades i empresonades per lleis franquistes i que fins i tot algunes van morir per defensar els seus drets, i ha assegurat que aquesta memòria "ha de servir per no tornar a l'època fosca en blanc i negre... i molts grisos" . "A nosaltres, com sabeu, ens agraden els colors, i com més, millor", ha afegit Majó, en defensa de la pluralitat d'orientació sexual a Espanya.