No hi haurà troika: Alemanya i Holanda comencen a acceptar préstecs sense condicions per a la crisi del coronavirus

Des que Pedro Sánchez i Giuseppe Conte es van plantar a la cimera europea de fa deu dies si Holanda i Alemanya no acceptaven alguna de les peticions del sud per fer front a la crisi econòmica que ha portat el coronavirus, entre elles els coronabons, les pressions contra tots dos Governs per cedir a una resposta econòmica solidària més potent han anat en augment. I semblen estar fent efecte.

Malgrat aquests esforços, la idea dels coronabons segueix sense calar al nord. Però Alemanya sí que comença a donar signes de sensibilitat cap a la utilització del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) sense reformes estructurals (retallades) associades. L'ús del fons de rescat creat durant la crisi financera, però sense troika, era la principal reivindicació d'Espanya i Itàlia en l'última cimera europea. I sembla que el missatge comença a fer efecte. Els dos principals ministres socialistes de govern de coalició alemany, Olaf Scholz (Economia), i Heiko Maas (Afers Estrangers) escrivien aquest cap de setmana en diversos mitjans que els possibles préstecs que doni el MEDE per sortir de la crisi del coronavirus no haurien d'estar "supeditats a requisits innecessaris, que suposarien una recaiguda en la política d'austeritat".

Uitstekend interview.

Nederland is rijk geworden van de EU. Nu in heel Europa banen en inkomens op het spel staan door de #coronacrisis mogen we onze vrienden niet laten stikken. Alleen samen redden we ons hieruit. https://t.co/qgLeUchg1N

— Rob Jetten (@RobJetten) March 27, 2020

Rutte ha estat a més el líder que més obertament ha admès estar en contra de l'ús del MEDE sense condicionalitat associada. Encara que es podria veure arrossegat si Alemanya acaba cedint, ja que es veuria en una posició minoritària. A més, Rutte ja ha aconseguit un dels seus objectius al marcar una posició tan dura amb el sud: assegurar-se que l'extrema dreta no li guanya terreny en les eleccions que tindran lloc en aquest país l'any que ve. La idea que el sud es podria aprofitar del nord per gastar més del compte és un dels punts de la narrativa d'aquests partits a Holanda, explica Mathieu Segers, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Maastricht.

Tres opcions sobre la taula

Amb aquest panorama, els ministres de Finances de la Unió Europea recullen aquest dimarts a la tarda la pilota llançada pels seus caps per fer el que ells no van poder fa deu dies: posar-se d'acord en una solució comuna. Sobre la taula virtual, tres solucions principals.

La tercera opció que s'estudia és crear un sistema de reassegurança d'atur específic per aquesta crisi

Tercer: un sistema de reassegurança d'atur específic per aquesta crisi. Una iniciativa que sembla comptar amb bastants suports, segons explicava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant la presentació de la proposta la setmana passada. La idea és que Brussel·les oferiria préstecs per un total de 100.000 milions d'euros als Estats perquè puguin finançar reduccions de jornada per als treballadors afectats per la crisi, de manera que aquests no perdin els seus llocs de treball. Per a això, les capitals haurien de posar uns altres 25.000 milions d'euros en avals.

Aquestes tres mesures anirien dirigides a assistir com més aviat millor les capitals que pitjor ho estan passant, sobretot Itàlia i Espanya. Per al mitjà termini, segueixen sobre la taula la idea dels coronabons i la d'un Pla Marshall per finançar la recuperació de l'economia. Encara no està clar que Espanya, Itàlia i França convencin Holanda i Alemanya en l'emissió de deute comú, però la creació d'un pla de desenvolupament és una cosa que es dóna gairebé per segur, encara que queden per definir molts detalls sobre com es durà a terme.