Público
Público

Un nou barri ressorgeix del passat industrial de Sant Adrià

La Generalitat ha aprovat inicialment el document que determina els usos de l'entorn de les Tres Xemeneies del Besòs, on es construiran 1.800 pisos i un gran parc

Passeig de 1989 de Sant Adrià de Besòs. Miguel Velasco Almendral
Passeig de 1989 de Sant Adrià de Besòs. Miguel Velasco Almendral

montse l. cucarella

La construcció de 1.844 pisos –el 40% de protecció oficial–, un parc de 40.000 metres quadrats i l'impuls de l'activitat econòmica relacionada amb el coneixement i la recerca. Aquestes són, a grans trets, les característiques d'un nou barri que comença a prendre forma en l'àrea metropolitana. És l'entorn de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, que, encara que de moment segueixin sense tenir un ús definit, ja compten amb l'aprovació inicial per part de la comissió territorial d'urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona del Pla Director Urbanístico (PDU) que va començar a gestar-se fa quatre anys.

Es tracta d'un terreny que ofereix múltiples possibilitats, tenint en compte que són 32 hectàrees de superfície situades en el litoral metropolità –delimitades per la via del tren, el mar, el riu Besòs i el barri de la Mora de Badalona–. "Aquest PDU és important des d'un punt de vista de país, per la seva ubicació i perquè converteix en públic el 70% d'un terreny que fins ara era privat", detalla Ferran Falcó, secretari general de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. I és que més de la meitat de la superfície pertany a Endesa i Metrovacesa, ara sota el paraigua de la societat Front Marítim del Besòs.

El Departament de Territori ha estat l'encarregat de redactar el document després que el 2016 els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona truquessin a la seva porta. "Després de quatre anys de discussió, hem configurat l'ordenació d'un sector que barreja el verd urbà i l'activitat econòmica, en la línia del que la societat reclama", afegeix Falcó. El sector preveu una àrea residencial de 190.000 metres quadrats amb 1.844 pisos. Fins a 738 seran de protecció oficial, i la meitat d'aquests, reservats per al lloguer. La superfície residencial, de fet, ha augmentat respecte al document inicial –que només contemplava 1.702 pisos– i s'ha reduït el sòl per a activitat econòmica. "Recuperem espai públic i guanyem un nou barri amb un entorn de grans àrees verdes. És un projecte de gran importància, que planifica com serà la nostra ciutat en els pròxims anys", assegura l'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau.

Un barri al front marítim

És precisament la creació d'un nou barri i l'arribada de nous veïns el que no convenç a un sector molt crític amb aquest PDU. La Plataforma per la Conservació dels Tres Xemeneies tem la creació "d'un barri segregat" que donaria l'esquena a Sant Adrià. "Calculem l'arribada de 5.000 persones; es convertirà en un barri d'alta densitat en una zona inundable i segregada de la trama urbana", afirma Roger Hoyos, president de l'entitat.

"El problema de l'habitatge no se soluciona construint més pisos en zones altament densificades", alerta la Plataforma. Clots recorda que les dades oficials registren 13.000 pisos buits a la zona. A més, el portaveu de l'entitat creu que destinar el 40% a protecció oficial "no és cap garantia de solució", pels elevats preus als quals s'estan venent aquests habitatges. "Nosaltres apuntem diverses propostes durant el procés participatiu: expropiació, negociació sobre la base de les concessions hidroelèctriques, permutes o transferència d'edificabilitat, però van ser rebutjades sense ni tan sols avaluar els costos", lamenta Clots. "No estem en contra del PDU, estem en contra d'aquest PDU, que reportarà uns beneficis obscens als promotors", afegeix.

La Plataforma per la Conservació dels Tres Xemeneies està formada per diverses entitats de la zona, entre elles l'Associació de Veïns Sant Joan Baptista, la més pròxima a les torres. Els seus membres temen que la zona que es pretén urbanitzar no estigui preparada per acollir un nou veïnat. "Ens sentim enganyats, estem en contra de la nova concentració de pisos", assegura el president de l'entitat veïnal, Antonio Pons. Una altra de les preocupacions dels habitants d'aquesta zona és l'espai destinat a equipaments. "Quin tipus d'equipaments? Ningú ens ha concretat res", lamenta Pons.

Els beneficis del pla

L'ordenació d'aquesta superfície anirà acompanyada d'altres projectes molt esperats tant per a Sant Adrià de Besòs com per a Badalona. Un dels més destacats és la connexió del transport públic. "Desencallarem l'arribada del tramvia al Port de Badalona", assegura categòric Ferran Falcó, des de Territori. Una ampliació prevista en el Pla Director d'Infraestructures –al costat de la prolongació de la L1 del metro– que s'ha anat retardant en el temps.
És precisament per exemples com aquest pel qual els veïns de la Mora esperen amb ànsia l'execució del PDU al voltant de les Tres Xemeneies. "És la nostra salvació", manté Laura Cillero, presidenta de l'associació de veïns d'aquest barri de Badalona, el més pròxim a les torres. La connexió del tramvia anirà acompanyada de la urbanització de l'avinguda Eduard Maristany, situada entre el ferrocarril i els habitatges, en l'actualitat molt degradada i en la qual conviuen amb dificultat el trànsit rodat i els vianants.

Un altre dels beneficis col·laterals serà el trasllat del col·lector de Llevant de Badalona, situat en l'actualitat a la platja de la Mora. Un fort temporal el va trencar fa tres anys i, a l'espera del seu trasllat, s'han anat fent arranjaments temporals. "El trasllat del col·lector farà que puguem recuperar definitivament la platja de la Mora", relata satisfeta Cillero. Els últims temporals de pluja han agreujat la situació d'aquesta infraestructura que canalitza les aigües residuals i que ha portat de cap als dos municipis. "El trasllat del col·lector farà que nosaltres també comencem el procés de recuperació de la nostra platja", agrega l'alcalde de Sant Adrià. Per a Joan Callau, els beneficis d'aquest PDU són múltiples.

També ho són per a l'Ajuntament de Badalona, a pesar que li correspon només prop del 15% de la pastilla de terreny. "És una bona aposta per fer un salt qualitatiu a aquesta zona que està per desenvolupar-se", assegura l'alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol. No en va, es tracta de la superfície més gran de Catalunya pendent d'urbanitzar en el front marítim. "Badalona es beneficiarà perquè, on ara hi ha un solar buit, tindrem un gran passeig i zones verdes", afegeix.

El PDU de l'entorn de les Tres Xemeneies no sols contempla l'ordenació de les 32 hectàrees que miren a la mar. Compta amb una altra zona d'actuació: 98 hectàrees després de la via del tren on ara hi ha magatzems i àrees industrials. És una oportunitat, segons les Administracions, per reformular i donar-li un nou impuls al polígon industrial Badalona Sud, que compta amb un elevat nombre de magatzems de venda a l'engròs de tèxtil i complements. "Pot servir per rellançar el polígon industrial, un canvi que li donaria un valor afegit a aquesta àrea", detalla Falcó. "Aquesta ordenació no està pensada perquè vingui indústria pesant, sinó per complementar els laboratoris i les oficines i per atreure a programadors i investigadors", afegeix el secretari general de Territori i Sostenibilitat.

El pla, a exposició pública

Parlar de terminis amb les Administracions sovint no resulta realista. En aquest cas, l'únic que s'ha atrevit és Falcó, a qui li agradaria que s'iniciés el projecte en aquest mandat. Ara, una vegada aprovat el PDU de manera inicial, s'obrirà a exposició pública i tindrà lloc un període per presentar al·legacions. La Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies ja té preparades les seves. Es basen en la seva oposició al model que planteja el pla urbanístic i al rebuig al fet que els privats "especulin i es beneficiïn" en excés del projecte, detalla Roger Hoyos.

Un altre dels retrets de l'entitat cap a les Administracions és que hagin elaborat aquest document sense tenir en compte quin serà l'ús definitiu de les Tres Xemeneies. Consideren primordial que primer es defineixi quin equipament s'instal·larà en la nau de turbines per a, després, ordenar el territori que l'envolta. Van intentar que abans de la redacció del PDU es decidís el gran projecte previst per a l'interior de les Tres Xemeneies, però no el van aconseguir. Des de la Generalitat mantenen que aquest és el procés adequat.

Després del període d'al·legacions, el document tornarà a emportar-se a aprovació als ajuntaments –en aquest cas de manera provisional–, que, de nou, donarà pas a la definitiva. Així es completarà un procés que, de moment, porta quatre anys de recorregut. Durant els dos últims, Sant Adrià de Besòs i Badalona han realitzat trobades amb la ciutadania en un procés participatiu durant el qual s'han escoltat diferents propostes i demandes. Els ajuntaments ho han vist com una cosa positiva, però les entitats s'han emportat una decepció després de veure el resultat. La Plataforma per la Conservació dels Tres Xemeneies no descarta, fins i tot, anar als tribunals i presentar un contenciós administratiu per evitar l'arribada de 1.800 habitatges a primera línia de mar, en un entorn amb passat industrial que comença a veure la llum.

Què passarà amb les tres icòniques torres?

És encara el gran dubte sense resoldre. La sala de turbines serà un equipament i les Tres Xemeneies tenen qualificació d'activitat econòmica. L'any 2008, una consulta ciutadana va decidir que es mantinguessin en peus, i des de 2011, quan va tancar l'antiga central tèrmica, es plantegen diferents opcions. De moment cap ha donat els seus fruits, principalment pel context de crisi econòmica que ha frenat els grans projectes urbanístics. Entre les opcions, les Administracions implicades reconeixen que hi ha un líder: Màrius Rubiralta, exrector de la Universitat de Barcelona i exsecretari general d'Universitats, que impulsa projectes estratègics de coneixement i innovació.