L'ampliació del llistat d'estats que la UE considera paradisos fiscals per la seva falta de cooperació i opacitat en matèria de transparència tributària ha esquitxat l'Estat espanyol: deu de les 35 companyies de l'Ibex, entre elles diverses de les més potents, acumulen fins a 28 filials de paper que no es dediquen a la seva activitat principal a Panamà i a les Illes Caiman, dos dels quatre països que passen a engreixar la llista negra juntament amb Palaos i les illes Seychelles.

Cap d'aquests quatre Estats, ni els vuit que ja estaven en la llista (Fiji, Guam, les Illes Verges dels EUA, Oman, Samoa, Samoa Americana, Trinitat i Tobago i Vanuatu) compleix els requisits mínims d'intercanvi d'informació sobre l'activitat real de les empreses radicades en ells.

En aquest sentit, la resolució de l'Ecofin, el consell de ministres d'Economia que aquesta setmana se celebra a Brussel·les, incorpora a la llista negra Panamà perquè "no ha resolt el problema" que li impedeix aconseguir l'homologació del Fòrum Global per sobre Transparència, mentre que afegeix a les Caiman per mantenir un nivell d'opacitat inassumible sobre les societats d'inversió col·lectiva (les sicav) que operen en el seu territori.

Deu dels principals grups empresarials espanyols operen amb fins a 28 filials radicades en aquests dos estats, segons van explicar fonts d'Intermón-Oxfam, una ONG que fa anys que fiscalitza la transparència de les companyies de l'Íbex35: lidera el rànquing Naturgy amb cinc (tres a Panamà i dos a les Caiman), a la qual la segueixen amb quatre ACS (dues i dues), BBVA (totes a les illes) i Mapfre (totes a Panamà) i, amb tres, Santander (una i dues) i Meliá (dues i una).

Repsol compta amb una a les illes, mentre que Acciona (una), Tècniques Reunides (una) i Arcelor Mittal (dues) operen només al país centreamericà.

Cap d'aquestes empreses, entre les quals es troben algunes de les de major valor borsari del selectiu, els dos bancs i les dues energètiques, ni tampoc les altres 25 de l'Íbex, compten amb filials en cap dels vuit estats que ja estaven en la llista negra ni en els altres dos que s'han incorporat aquest dimarts, segons han explicat fonts de l'ONG, que no computa com a paradís Oman i Trinitat i Tobago.

Una tasca pendent del Govern espanyol

La decisió de l'Ecofín posa sobre la taula una de les incongruències que genera l'absència de polítiques econòmiques i tributàries comunes a la UE. Cada estat membre té la seva pròpia llista de paradisos i la Unió, una pròpia. No obstant això, ni estan coordinades ni operar en aquests territoris té les mateixes conseqüències.
"La llista de la UE és una referència. El que té conseqüències és operar als països que apareixen a l'espanyola", explica Carlos Cruzado, president de Gestha, el sindicat dels tècnics d'Hisenda, per a qui "l'espanyola està desactualitzada, i revisar-la és una de les tasques que el Govern espanyol té pendent des de fa temps".

Operar mitjançant filials radicades en algun dels 33 països que queden en ella activa la normativa antielusió, amb el que la companyia afectada perd, per exemple, el dret a algunes de les reduccions i bonificacions en l'Impost de Societats. Això, a més del desgast reputacional i el major zel que una dada d'aquest tipus desperta en la Inspecció.

La mateixa Agència Tributària va posar fa uns mesos sobre la taula en el seu Informe País per País, elaborat amb dades de 2016, com les 134 multinacionals espanyoles que facturen més de 750 milions d'euros anuals paguen menys d'11.600 euros en impostos després de declarar només 91.849 de beneficis amb un volum de negoci de 934.408.

La meitat d'aquests guanys, 45.049 milions derivats d'una facturació de 413.815, tributen en la pràctica per sota del 6%.

Operar amb països de la llista comunitària, per contra, només té efectes reputacionals perquè no existeix una directiva que estableixi mesures concretes, encara que en aquest cas amb una novetat òbvia. "La UE diu que Panamà no compleix amb els requisits internacionals de transparència, i això crea un problema d'incongruència" que hauria de resoldre el Govern espanyol, explica Cruzado.

Quinze baixes a la llista espanyola

"Les empreses de l'Íbex35 són cautes i eviten els paradisos de la llista" de la UE, explica Miguel Alba, un dels investigadors de l'ONG que ha participat en l'elaboració dels diferents informes de transparència dels últims anys.
No obstant això, a vegades s'emporten sorpreses. Panamà, que va sortir de la llista espanyola de paradisos el 2011, dos anys després que una UTE liderada per Sacyr resultés adjudicatària de les obres de modernització del canal, a penes havia estat un mes en la inicial que la UE va elaborar el 2017, poc després d'esclatar, precisament, l'escàndol dels papers de Panamà. Els estats de la UE van donar per bons els seus compromisos de transparència, els mateixos que ha acabat incomplint.

Entre 2003 i 2014 van sortir de la llista espanyola Andorra, les Antilles Holandeses, Aruba, Bahames, Barbados, Xipre, la Unió dels Emirats Àrabs, Hong Kong, Jamaica, Luxemburg, Malta, Panamà, San Marino, Singapur i Trinitat i Tobago, segons l'Agència Tributària.

El treball de l'ONG, per part seva, només inclou les societats filials ‘de paper’, les que no es dediquen a l'activitat principal de la matriu i/o manquen de personal o instal·lacions. "Acostumen a ser entitats instrumentals o financeres que s'utilitzen per moure diners", explica Alba. "Som molt escrupolosos en diferenciar l'activitat operativa de l'empresa de la qual no té relació amb ella", afegeix.

Una de les pràctiques més habituals d'elusió fiscal de les multinacionals consisteix a triangular beneficis entre societats filials per a generar, a vegades aparentment, despeses amb els quals els guanys, i en conseqüència la seva tributació, es redueixen.

On és Delaware?

Al llistat de la UE, que inclou dos territoris de dependència estatunidenca com Samoa i les Illes Verges, no fa referència, per contra, al paradís de moda entre les grans empreses espanyoles: Delaware, un petit Estat de menor grandària que Euskadi i situat entre Mariland i Nova Jersey en el qual tenen la seva seu 352 filials, assenyala l'últim informe d'Intermón-Oxfam sobre la transparència de les companyies de l'Íbex35.

Aquest, "juntament amb Holanda (119 filials), Irlanda (75) i Luxemburg (56) acumulen el 75% del total de filials d'empreses de l'Íbex35 a paradisos fiscals", assenyala l'estudi, que veu en aquesta distribució geogràfica "una clara aposta" de les multinacionals espanyoles "pels territoris més nocius en competència fiscal, aquells que atreuen la major part de la inversió fantasma i els preferits per empreses de tot el món per a desviar beneficis".

L'Ecofín sotmetia aquest dimarts a examen l'evolució de 26 estats en matèria de transparència tributària i cooperació internacional en el qual juntament amb els suspensos de Panamà, les Illes Caiman, les Seychelles i Palaos, altres 16 van obtenir un aprovat que, en tots els casos després de diverses pròrrogues, els permet sortir de la ‘llista grisa’.

Es tracta d'Antigua i Barbuda, Armènia, Bahames, Barbados, Belize, Bermudes, Cap Verd, Curaçao, Illes Cook, Illes Marshall, Illes Verges Britàniques, Montenegro, Nauru, Niue, Sant Cristóbal i Nieves i Vietnam.

Paral·lelament, el consell de ministres d'Economia donava un marge de deu mesos i mig a Turquia, fins a final d'any, perquè millori de manera "efectiva" el seu sistema d'intercanvi automàtic d'informació tributària amb els estats membres de la UE, i donava un termini que venç el 31 d'agost per signar el Conveni d'Assistència Administrativa Mútua de l'OCDE a Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Jordània, les Maldives, Mongòlia, Namíbia i Tailàndia.

"Els governs de la UE han alliberat a les Bahames, les Bermudes i les Illes Verges Britàniques, alguns dels paradisos fiscals més nocius del món", ha assenyalat Chiara Putaturo, assessora de polítiques de la UE d'Oxfam sobre impostos i desigualtat, que sosté que "aquests països tenen una competència fiscal injusta i lideren la carrera cap al fons en impostos corporatius en oferir taxes d'impostos zero o taxes d'impostos molt baixes, perquè les empreses evitin pagar la seva part justa".

D'altra banda, ha afegit, "la credibilitat del procés d'inclusió a llistes negres continua sent soscavada per [l'absència de] els paradisos fiscals de la UE".