Objectiu RTVE: el PP es llança en tromba contra una televisió pública disparada en audiències

La crítica a Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE) ha passat a formar part de l'estratègia del PP contra el Govern estatal. Amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant —i molt secundat per Miguel Tellado i altres figures populars—, els atacs a RTVE són al dia a dia del partit i es produeixen tant amb topades directes amb algunes de les seves principals figures com en l'activitat parlamentària o en declaracions davant dels seus militants.  

També Vox ha posat el focus en una televisió pública que, a la llum de les dades d'audiència que es publiquen cada dia, s'ha convertit en l'opció cada vegada més seguida per bona part de la població a l'Estat. Sense anar més lluny, a l'octubre TVE va retallar distàncies amb Antena 3 i es va situar a només vuit dècimes de liderar el rànquing de canals televisius més vistos a Espanya, amb la franja del matí (La hora de la 1, amb Silvia Intxaurrondo, i Mañaneros, amb Javier Ruiz i Adela González) registrant el seu millor resultat dels darrers anys en el mes d'octubre.

De fet, aquestes altes audiències són l'explicació que troben al PSOE a la croada que manté el PP amb RTVE. Així ho explica a Público una veu autoritzada dels socialistes, que defensa el projecte de José Pablo López, president de RTVE: "Per fi tenim una televisió pública que informa i no manipula".

És una perspectiva evidentment oposada a la que ofereixen fonts del PP. "TVE és als mitjans de comunicació el que García Ortiz és a una Fiscalia o Tezanos a la demoscòpia", ironitzen. En l'entorn de Feijóo consideren que el que es fa en aquests moments a RTVE és un "combat ideològic" contra el PP "travessant límits que no sospitàvem". Tant en públic com en privat acusen la televisió pública de manipular i assenyalen directament periodistes com Javier Ruiz o Jesús Cintora. Incideixen, a més, que "hi ha opinions [en referència a quan es parla de 'cop tou' del Tribunal Suprem] que no tenen lloc als mitjans públics", informa Jose Carmona.

El cert és que la prèvia de les eleccions generals de 2023 ja projectava una relació entre la televisió pública i el PP que no seria fàcil. Passats els anys, l'absència de Feijóo del debat electoral de RTVE i l'entrevista de Silvia Intxaurrondo en què la periodista va desmentir el dirigent popular quan va dir que el PP sempre havia apujat les pensions conforme a l'IPC, s'han entès com dos dels fets que van marcar la campanya de Feijóo i que el van portar directe a l'oposició.

Público ja va informar el juliol de 2024 de la fixació del Grup Popular al Congrés amb la periodista Silvia Intxaurrondo, que aleshores havia protagonitzat desenes de preguntes parlamentàries dels populars a la Comissió Mixta de Control Parlamentari de la Corporació RTVE. I aquestes preguntes no s'han aturat. Ben al contrari.

En els darrers mesos, sense anar més lluny, han estat moltes les preguntes que s'han registrat des de les files populars sobre la informadora, sobretot en referència a la seva contractació a RTVE o a la "neutralitat" —que el PP nega— en les informacions polítiques d'Intxaurrondo.

L'animadversió dels populars envers la presentadora es va fer evident en antena divendres passat, quan Intxaurrondo i Tellado es van enganxar en directe a La hora de la 1 arran de la sentència del Tribunal Suprem contra l'ara exfiscal general de l'Estat Álvaro García Ortiz. Tellado va retreure que a la televisió pública es parlés de "cop tou" i va suggerir a la conductora de La hora de la 1 que s'hauria de fer una "anàlisi molt profunda" del que passa en una televisió "que els espanyols paguen amb els seus impostos".

Intxaurrondo li va respondre que prenia nota de la seva suggerència en un xoc que va ser molt comentat. "La seva opinió és molt interessant, la guardo al lloc que es mereix", va apuntar.

Unes setmanes abans, el mateix Feijóo havia carregat durament contra l'analista Sarah Santaolalla en un acte del partit a Santander. "Quan sento per aquí algunes terminals mediàtiques del Govern que com menys autònoms millor... però escolti, a què s'ha dedicat aquesta senyora?", va etzibar el líder popular sobre una opinió que va emetre la col·laboradora a Mañaneros, escenificant ben clarament la batalla que vol donar el PP a RTVE, qualificant-la com "una terminal mediàtica del Govern". Santaolalla és, d'altra banda, una de les figures televisives més perseguides per l'extrema dreta.

En les seves crítiques a RTVE per la "manipulació" del Govern, el PP no recorda en canvi de les seves televisions autonòmiques. A Galícia, els treballadors de TVG fa anys que estan en peu de guerra precisament per allò que consideren "manipulació" per part del PP. Molt sonat ha estat també el cas d'À Punt, al País Valencià, que va decidir emetre una correguda de bous de 1997 en lloc d'informar sobre la multitudinària manifestació contra Carlos Mazón, ja expresident valencià, que va tenir lloc el dissabte 25 d'octubre a València.

Telemadrid no queda enrere. El testimoni d'un treballador, secretari general de la secció sindical de CGT a Telemadrid, de la televisió pública madrilenya, és clarificador. "Tot s'hi val amb tal de fer fora Pedro Sánchez", lamentava en un article publicat en aquest mitjà: "Insults, mentides, mitges veritats, la deshumanització de l'adversari. No hi ha límits, ni línies vermelles".

Tema preferent del PP al Congrés  

Els atacs del PP a RTVE arriben per terra, mar i aire. No hi ha treva per als de Feijóo amb relació a la televisió pública i la tribuna parlamentària, el Congrés, és un dels escenaris preferits. Aquest mateix dimecres, en la sessió de control al Govern, Cuca Gamarra i Tellado han aprofitat per tornar a carregar contra el fet que "RTVE, la televisió que paguem tots, assenyali constantment jutges com a colpistes" i "parli de lawfare contra el Govern".

I menys mediàtics però igualment ferotges són els dards que es llancen a la comissió parlamentària de control a RTVE. Allà, Vox defineix la televisió pública com un aparell que serveix per riure-se'n "dels espanyols a la cara" i ha arribat a assegurar que, en cas d'irrompre el seu partit al Consell de RTVE, només tindrà el dubte de si entrar-hi "amb motoserra o amb llançaflames". El PP, per la seva banda, va criticar el president de l'ens públic per convertir RTVE en un "delivery 24 hores de propaganda política polititzant tota la graella".

PP i Vox van abocar aquestes crítiques en una sessió que va tenir lloc el 25 de setembre d'enguany, en presència de López, que va defensar el seu projecte com una televisió que no és per "exaltar un nacionalisme espanyol excloent que enfronta els territoris i els països". A més, va tirar d'ironia: "No em sembla una bona idea acabar amb el pluralisme a TVE i els ho dic perquè on vostès ho han fet, com és el cas de la Televisió de Galícia, el resultat ha estat dolentíssim".

En les darreres setmanes, també el fill de Xabier Fortes, que és ara mateix fent pràctiques a Televisió Espanyola, ha estat víctima d'una campanya d'assetjament ferotge originada per un comentari de Carmen Sastre, qui havia estat consellera de l'ens públic a proposta del PP. El Consell d'Informatius de RTVE, que ha estat crític en algunes ocasions amb la televisió, ha condemnat els atacs.