On són les dones artistes?

La vida cultural als pobles és molt més intensa i enriquidora del que s’imagina des de les capitals. Més enllà de l’impacte que puguin tenir alguns macroconcerts i festivals musicals dels mesos d’alta temperatura, hi ha cites literàries i artístiques amb un poder de convocatòria que sorprendria a no pocs dinamitzadors i gestors culturals acostumats a la mobilitat entre semàfors.

Si us acosteu qualsevol dels pròxims divendres per Agullana, poc abans de dos quarts de vuit de la tarda, pregunteu per "la sala", o per "la societat", o "La Concòrdia", com vulgueu, i us podreu reunir als seus jardins amb desenes i desenes de persones interessades per la lectura, amb ganes d’escoltar i parlar amb una escriptora o escriptor que durant el darrer any hagin publicat un llibre.

El passat dia 8 de juliol la convidada al Punt de lectura d’Agullana va ser Tània Juste, premiada el 2021 amb el Prudenci Bertrana de novel·la, pel seu Amor a l’art, (Columna, 2021), un llibre reivindicatiu de les dones artistes i de la seva obra.

Es tracta, va dir, d’una novel·la pensada al llarg d’un bon grapat d’anys, perquè ella, llicenciada en Història de l’Art, mentre estudiava i estudia textos sobre la matèria, es va fer i es fa tot sovint una pregunta: "On són les dones artistes?". En aquest llibre ofereix abundants respostes, per rescatar de l’oblit l’art de dones lliures que van donar vida al Montparnasse parisenc dels anys vint.

"El motor de la novel·la", va explicar Tània Juste, és l’amor a l’art d’ella mateixa i de la principal protagonista del seu relat, Olivia, una jove barcelonina, estudiant de Filosofia i Lletres, que viu amb el seu avi antiquari i l’ajuda en la seva feina. És en aquesta ocupació que descobreix un autoretrat excepcional, amagat sota una altre llenç, el de Valèria Sans, sobre la qual inicia un extens treball de recerca.

Olivia fa el seu descobriment a mitjans dels anys 70 i no és una època triada a l’atzar. "Eren anys molt intensos", va explicar Tània Juste. Per casa seva, quan era nena, passava molta gent. Hi havia reunions i converses fins les tantes de la matinada, entre persones de la generació dels seus pares, implicades en activitats culturals i polítiques gairebé sempre clandestines, sota la dictadura franquista.

L’autora dedica el llibre, significativament, al seu pare, Lluís Juste de Nin, i "a totes les dones lliures, independents i valentes que han triat i defensat una vida pròpia".

Valèria Sans és producte, precisament, de la immersió en la trajectòria de moltes dones artistes, reals, que van haver de lluitar per actuar d’acord amb el que van escollir com a eix de la seva vida.

Amb relació a aquest personatge i el seu perfil, l’impulsor i organitzador del Punt de lectura, Enric Tubert, va obrir el llibre per llegir unes paraules ben impactants de reflexió de la Valèria: "Havia decidit renunciar a l’home que l’estimava i a uns futurs fills per dedicar-se plenament al seu art. O una cosa o l’altra, les dones sempre havien d’escollir. Escollir a què renunciaven, en favor del que més estimaven. I els homes? Ells no renunciaven a res. Ells ho podien tenir tot".

'Punt de lectura'

La cita dels divendres a la tarda als jardins de la sala d’Agullana és sempre excepcional per la seva invitació a la conversa i la reflexió sobre literatura i, a través d’ella, sobre les empremtes de la humanitat en el nostre planeta. Tal com va explicar Enric Tubert, hi ha moltes maneres d’entendre el fet d’escriure. Les més de cinquanta autores i autors que s’han desplaçat "allà dalt", com diuen alguns, a aquell extrem geogràfic de Catalunya, en els darrers dotze anys, han deixat bona mostra de la diversitat cultural. I així seguirà.

El passat 1 de juliol, va ser amb Rafel Nadal, sobre el seu llibre Quan s’esborren les paraules, en el qual també és una dona la protagonista principal, com a "líder intel·lectual" d’una gran família gironina.

Juste i Nadal han compartit en les seves obres, de diversa manera, la inquietud davant la gran dificultat que representa la reparació necessària dels danys causats contra la memòria.

Sergi Belbel, Maite Salord, Xavier Aliaga, Glòria de Castro i Agnès Marquès seran els pròxims convidats al Punt de lectura d’Agullana. La darrera xerrada d’enguany d’aquesta trobada literària tindrà lloc el 26 d’agost, amb Laia Aguilar, a una localitat més petita del mateix municipi: la plaça Major de l’Estrada.