Antonio López, és una qüestió de drets

Jordi Rabassa, conseller tècnic de Ciutat Vella

Aquest diumenge l'Ajuntament de Barcelona retira l'estàtua d'Antonio López de la plaça que encara du el seu nom i que serà modificat properament. Aquest acte dóna compliment a una reivindicació històrica de múltiples entitats de defensa dels drets col·lectius, i compta amb el consens dels actors socials de la ciutat i dels veïns i les veïnes.

Qui ens vulgui fer creure que Barcelona ha crescut i s'ha urbanitzat a base de decisions tècniques menteix. Qui ens expliqui que l’art públic es decideix en base a criteris estètics no diu la veritat. La nostra, com totes les ciutats, s'ha desenvolupat conforme a principis ideològics de qui l'ha governada, ja fos en períodes democràtics com en dictadures o monarquies no democràtiques. L'espai públic és el lloc on s'experimenta la vida social, on ens retrobem i ens reconeixem, i com l’anomenem o l'art públic que s'hi erigeix es correspon amb concepcions del món i de la societat. Decidir dedicar una estàtua a algú és un fet polític, com ho és decidir retirar-la. I ambdues accions són legítimes.

S'ha explicat per activa i per passiva la motivació de la retirada: a l'espai públic barceloní no hi pot tenir cabuda representacions de persones que hagin atemptat contra els drets humans. Antonio López va traficar amb persones quan aquest comerç ja estava prohibit; però encara que no fos així, encara que el tràfic fos legal (com ho era fins algunes dècades abans) no és una activitat acceptable en el segle XXI en una ciutat de drets i d'acollida. No es tracta d’un debat de legalitats versus il·legalitats. És un debat de respecte als drets humans, que són universals, i que vulnerar-los no prescriu. Per aquests motius es retira l'estàtua. Per no homenatjar qui no ho mereix a ulls d'avui. Perquè les ciutats són organismes vius que evolucionen com ho fem els seus veïns. Retirar l'estàtua d'Antonio López és una festa de qui ha lluitat per la democràcia, de qui persevera denunciant les vulneracions als drets humans, de qui treballa per un món sense desigualtats, de qui viu respectant i valorant la diferència. El nostre espai públic és el nostre món, i volem un món lliure d’opressions i uns carrers i unes places que no honorin les vulneracions de drets.