Prosperitat compartida

Aquesta ha estat, potser, l’expressió més repetida pel president de la Generalitat, Salvador Illa, des de la seva presa de possessió.

Condensa així el vector principal en el que vol avançar el PSC, el de promoure la cohesió social i territorial del país, combatent tant els efectes com les causes de les desigualtats que encara llasten l’aspiració a que cadascun dels nostres conciutadans pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb autèntica autonomia i amb dignitat.

L’economia catalana està creixent de manera sòlida, creant ocupació i contribuint a millorar els ingressos tributaris de les administracions públiques. L’any 2024 l’economia catalana va créixer un 3,6 per cent. Aquesta bonança ha permès un increment d’un 14,6 per cent dels ingressos públics l’any 2024. Fins i tot s’ha recuperat el superàvit corrent, fins a 338 milions d’euros, circumstància en la que no ens trobàvem des del 2007. Però tot això no vol dir res si aquests recursos no s’empren per millorar els serveis públics i les condicions materials de vida pels catalans i les catalanes.

Resultava imperatiu, per tant, mobilitzar com correspon els vora de 4.000 milions d’euros que estaven disponibles, ja que no s’ha pogut aprovar un pressupost pel 2025. La fórmula ha estat l’aprovació de tres decrets de suplement de crèdit, successivament, al llarg dels darrers mesos, amb el suport socialista i d’altres dues formacions progressistes, ERC i els Comuns.

El Parlament acaba d’aprovar el tercer i darrer d’aquestes injeccions de recursos per la millora dels serveis públics del país, per import de 468 milions d’euros. Contempla dotacions pel reforç del sistema de salut, per la millora del servei educatiu, per la inversió en serveis socials, pel suport al món local i per reforçar el compromís amb l’habitatge digne.

Val la pena destacar que aquest decret no ha estat només fruit de l’acord amb les formacions d’esquerres, sinó que també és resultat del diàleg constant amb els agents socials —sindicats i patronals— amb qui s’han concertat fins a 71 compromisos. El diàleg, la negociació i l’acord permeten consensos amplis, aporten estabilitat i forneixen robustesa a les polítiques que es posen en marxa.

Fent la lectura conjunta d’aquest tercer decret i dels dos que l’han precedit, és possible copsar la coherència amb els objectius que s’ha proposat l’actual Govern de la Generalitat respecte a l’aprofundiment en el caràcter social de l’Estat, a l’impuls d’una transformació i millora de l’administració i dels serveis públics, a menar una transició ecològica socialment justa, o a centrar esforços en les polítiques d’habitatge, entre d’altres.

La prosperitat, quan és només la d’uns quants, és socialment corrosiva. Quan és compartida, socialment i territorial, genera les millors condicions pel progrés, per la sostenibilitat ambiental i sí, també per l’enfortiment de l’economia.