Sanitaris: exigim un referèndum

Marta Sibina i Camps. Infermera Quirúrgica i exdiputada al Congrés. @Marta_Sibina

Dimarts 16 de juny al matí: la Mesa del Congrés veta que s’investigui la corrupció de la monarquia. El mateix dimarts 16 de juny al matí: la Fundació Princesa de Asturias anuncia la concessió del seu premi a Carlos Sainz. No és una casualitat. És una estratègia de blanqueig de la corrupció profunda de la monarquia: impunitat total tapada amb silenci mediàtic, paper couché, princeses roses i somrients i gales glamuroses per entregar premis. Si Carlos Sainz vol acceptar un premi de mans d’una institució corcada per la corrupció és ben lliure, però el personal sanitari no pot participar en una estratègia de blanqueig d’una corrupció que tant de mal ha fet a la salut de milions de persones. És per això que moltes persones que hem treballat a primera línia en la lluita contra la COVID-19 creiem que cal refusar el Premi Princesa d’Astúries que se’ns vol donar.

Acceptar aquest premi de mans de la monarquia seria permetre que aquesta institució corrupta i impune es renti la cara amb el nostre esforç. Acceptar i anar a recollir aquest premi de mans de l’hereva d’una corona tacada per la corrupció és posar a disposició de la corrupció el bon nom i la bona feina feta per tots els professionals sanitaris. I fins aquí la meva opinió.

Aquesta és la meva opinió. Però és molt probable, però, que hi hagi companyes que tenen ganes d’acceptar el premi Princesa d’Astúries i segurament tindran els seus motius. I això ens posa davant d'un problema: refusem públicament el premi perquè algunes no el volem? O acceptem el premi perquè algunes el volen acceptar? Davant d'aquesta dicotomia només queda una opció: que totes les persones que hem estat premiades puguem decidir democràticament si acceptem o no recollir el premi. El que no pot ser és que, igual que ens obliguen a acceptar la monarquia sense poder votar-la, haguem d’acceptar el seu premi (i el rentat de cara que suposa) sense poder dirimir-ho democràticament. La monarquia s’imposa sense urnes, sense preguntar, sense possibilitat de rebuig i forma part del seu ADN imposar-se a la voluntat dels ciutadans. De veritat també els permetrem que facin i desfacin amb el bon nom de la nostra feina?

Fer-nos sentir

Un referèndum sobre l’acceptació o no del premi serviria per dirimir la qüestió concreta del premi, però també és una oportunitat per fer-nos sentir com a professionals que durant anys hem estat menystinguts, també per una monarquia massa propera a qui se’n beneficia de les retallades, de les privatitzacions i de l’empobriment i esquarterament del sistema sanitari públic. Deixar-nos imposar un premi sense que puguem dir-hi la nostra seria acceptar una condició de súbdits intolerable. Estic disposada a acceptar que la majoria de les meves companyes decideixin acceptar el premi. Però el que no puc consentir és que la monarquia me l’imposi.

El personal sanitari tenim diverses eines de representació dins el nostre àmbit professional: comitès d’empresa, sindicats, col·legis professionals, etc. Aquests organismes són, suposadament, l’extensió d’un sistema democràtic on els actors tenen veu i poden expressar les seves visions. La proposta d’un referèndum sobre si acceptar el premi o no, fàcilment es podria vehicular al voltant d’aquestes eines de representació. Si això no fos possible es confirmaria que tots els mecanismes democràtics i de representació queden supeditats a la voluntat majestàtica d’una corona, insisteixo, corrupta. Un referèndum sobre si acceptar el premi o no, seria una oportunitat d’obrir un debat no només sobre la monarquia sinó sobre els mecanismes institucionals, polítics i empresarials que atempten cada dia contra el dret a una vida saludable de milions de persones. Un referèndum d’aquest tipus serviria per posar en relleu, entre altres coses, que darrere els premis Princesa d’Astúries o Princesa de Girona, s’amaguen interessos empresarials absolutament foscos. Alguns exemples: al Patronat d’aquestes fundacions trobem representants d’empreses com Abertis, Telefónica, Banc de Santander, Bankinter, Ferrovial, Acciona, La Caixa, ACS, Enagás, Prisa, Banc Sabadell, Banc de Sabadell, Endesa…

De veritat aquesta gent ha de decidir si els professionals tenim un premi o no? Alguns sindicats, com el Sindicat d’Infermeres o col·legis com el de metges i el d’infermeres de Barcelona han manifestat la seva incomoditat amb el premi. Cal fer una passa més: referèndum.