A la dimissió de Mónica Oltra com a vicepresidenta del govern valencià i com a diputada no li ha faltat èpica. En una sala de premsa abarrotada fins a la bandera, flanquejada per alguns dels principals dirigents de Compromís i en un ambient carregat d'emoció en què no han faltat llàgrimes.

Oltra ha anunciat que abandona el Consell per "no ser una coartada per poder fer fora Compromís del Govern i que deixin de fer-se les polítiques progressistes que la gent necessita". Així, la ja exvicepresidenta ha acusat Ximo Puig i el PSOE d'amenaçar d'expulsar Compromís de la coalició si ella no renunciava i, així, permetre que "guanyin els dolents".

Uns dolents que no serien només l'extrema dreta que ha posat les querelles, sinó també l'estructura judicial que les ha admès a tràmit, els mitjans de comunicació que "han convertit el rumor del senyor Fuentes en una realitat" –en una dur dard al sistema mediàtic– i les empreses perjudicades per les polítiques progressistes que haurien finançat l'operació, tal com va denunciar ella mateixa a l'abril des de la tribuna de les Corts.

"En un país on la inscripció de M. Rajoy a la llibreta de Bárcenas no és un indici, a mi se m'imputa amb zero indicis. El que em fa més mal és que la gent pensi que no es pot plantar cara als poderosos perquè et fulminen", ha continuat en un discurs en què no han faltat referències a la Lawfare, ha recordat el cas de "les mainaderes" o el d'Alberto Rodríguez, i on ha descrit la seva persecució com "una de les infàmies més grans que ha vist aquest país".

L'anàlisi d'Oltra és recolzada, en públic i privat, per tots els membres consultats de Compromís, des dels alts càrrecs fins als mers afiliats de base. Això és potser la primera vegada que passa en anys a la coalició (la inestabilitat de Compromís és gairebé una part substancial del seu ADN).

Cada decisió estratègica ha vingut acompanyada d'irats dissensos públics; el congrés del seu principal partit, Més Compromís, va acabar amb gairebé el 40% de vots crítics; i el debat sobre el paper d'Oltra i les seves possibles alternatives feia saltar espurnes només d'esmentar-ho. Ara, la sensació d'injustícia viscuda conjuntament dona a la formació un relat que la unifica i la pot consolidar internament.

"Perdre Oltra a un any de les eleccions és una putada, però la bona notícia és que encara falta un any", resumeixen des de la coalició. D'una banda, Oltra era l'actiu electoral més potent dels valencianistes. De l'altra, el seu hiperlideratge generava moltes friccions internes.

Per a Compromís, mantenir els seus 17 diputats amb un altre cap de cartell serà complicat, i amb això és tot el Botànic el que perilla; però alhora, la seva posició de víctima d'una injustícia la pot reforçar a llarg termini. "Aquí hi ha el cas de Lula", repeteixen des de Compromís en referència a l'expresident brasiler, víctima de la Lawfare (va arribar fins i tot a ser empresonat) i que ara parteix com a favorit per a les properes eleccions presidencials.

Un problema més gran serà refer els ponts amb el PSOE si, finalment, el 2023 les forces progressistes tornen a sumar. L'enuig amb els socialistes no és exclusiu d'Oltra ("Puig ja em va cessar una vegada", ha recordat l'exvicepresidenta en referència a la dissolució unilateral del Consell el 2019 contra el criteri de Compromís) sinó que és compartit per tots aquells que han viscut aquests dies a primera línia.

"La pressió del PSOE ha estat brutal", reconeixia un diputat valencianista. De fet, entre els valencianistes hi havia els que estaven disposats a "trencar amb tot" i sortir del govern, encara que al final ha guanyat l'opció més prudent.