Público
Público
CRISI AGRÀRIA

La pagesia, un sector en perill d'extinció

Els agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat denuncien frens al desenvolupament de la zona per l'excés de restriccions ambientals, que se sumen a la crisi global dels costos de producció.

Manifestació de pagesos a Lleida en defensa del món rural.
Manifestació de pagesos a Lleida en defensa del món rural. ANNA BERGA

La crisi del coronavirus ha esborrat bona del mapa mediàtic bona part de les reivindicacions que havien aflorat tot just fa unes setmanes. Un dels casos més evidents és el de la pagesia, un sector en perill d'extinció a Catalunya per culpa de la "malaltia dels preus". Així és com descriu el desequilibri en la cadena alimentària, que perjudica especialment el productor, el director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Oriol Anson. Una situació paradoxal si tenim en compte com la crisi del Covid-19 ha posat de manifest la importància de mantenir intacta la cadena alimentària per fer front a un confinament de la població que ningú podia preveure.

Aquest fenomen és el que ha fet sortir al carrer als agricultors amb un missatge unànime: els consumidors paguen un preu massa elevat en comparació amb les cotitzacions que reben ells pels seus productes en origen. Els agricultors, que s'han concentrat per tot l'Estat espanyol, reclamen cobrar una retribució mínima i que se sancionin les pràctiques comercials en què es vengui un aliment per sota del valor que ha costat produir-lo. A Catalunya la mobilització més important va ser la manifestació que es va celebrar a Lleida el 14 de febrer, impulsada de manera unitària per tots els sindicats agraris i liderada pel sector de la fruita dolça. Segons la Guàrdia Urbana de Lleida van participar 1.500 persones, encapçalades per uns 420 tractors.

La particularitat del Llobregat

A aquesta realitat global, se suma la situació específica que viuen els productors del Parc Agrari del Baix Llobregat, una zona formada per 3.000 hectàrees de cultius al voltant de la conca baixa del riu i a la qual pertanyen 14 municipis de la comarca. «No tenim agricultors que es guanyin la vida, i es volen anar, ja que ens trobem desemparats davant l'excés de normatives ambientals que frenen la nostra activitat». Aquest crit d'auxili el realitza Mauri Bosch, un productor de Viladecans que comercialitza verdures i hortalisses. Bosch, que pertany a l'organització agrària Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), lamenta que només 300 agricultors professionals sobrevisquin en l'actualitat a aquesta situació.

Bosch al·ludeix al fet que els pagesos del Baix Llobregat pateixen una doble crisi: la general dels preus i la d'un excés de zel en la legislació, que «converteix l'àrea en un parc natural, quan hauria de ser un parc agrari, en el qual es desenvolupessin activitats econòmiques». Els productors del Parc consideren que la gestió, duta a terme pel Departament d’Agricultura, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i el sindicat Unió de Pagesos (UP), no s'està orientant de manera adequada des d'un punt de vista agronòmic. «Les decisions polítiques ens afecten perquè percebem preus més baixos a conseqüència d'una qualitat i una productivitat menor dels nostres productes, al que cal agregar les pèrdues en les collites pels atacs de la fauna i les dificultats per a extreure aigua», resumeix Bosch. Davant les demandes dels agricultors, el Consell de Ministres del passat 25 de febrer va aprovar una sèrie de mesures per a millorar la llei de la cadena alimentària.

Controlar el cost de producció

Entre aquestes mesures, es troba la necessitat d'establir un contracte per escrit en el qual figurin els preus mínims i el control de la venda a pèrdues –pràctica en què el producte es ven per sota del cost que té elaborar-lo–. El valor, que pactaran l'agricultor i el comprador, prendrà com a referència l'índex de preus que publica el Ministeri d'Agricultura.

A l'única baula que, fins i tot amb la nova normativa, li està permès vendre per sota del cost de producció continuarà sent la distribució. La llei ho legitima per a afavorir la venda d'aliments peribles que estiguin a punt de caducar i evitar així el desaprofitament alimentari. A més, és una opció acceptada per les normes comunitàries. Això sí, les millores de la llei de la cadena alimentària prohibeixen utilitzar els productes com a reclam comercial. És a dir, regalar-los com recompensa per la compra d'uns altres.

UP exigeix una norma amb rang de llei, que reguli les pràctiques comercials deslleials

Després de conèixer el decret per a la millora de la cadena alimentària, les organitzacions agràries han reaccionat de manera recelosa. El sindicat Unió de Pagesos, majoritari en el camp català, considera insuficients les mesures aprovades. Així, UP denúncia que la normativa «encara deixa sense establir quina és la quota de mercat necessària per a determinar una posició de domini en la cadena alimentària, sigui l'agroindústria, el comerç minorista o especialment la distribució».

Davant aquesta indefinició, UP urgeix a la Generalitat de Catalunya al fet que, a través d'una norma amb rang de llei, reguli les pràctiques comercials deslleials, com la venda a pèrdues, i apliqui sancions a les empreses que incompleixin la legislació.

El cas de la fruita dolça

En l'àmbit de la fruita dolça, un dels més afectats per la crisi de preus, el responsable del sector del sindicat, Francesc Pena, reclama al Ministeri d'Agricultura que estableixi un pla d'arrencada de 10.000 hectàrees per a rebaixar la collita un 30% en l'àmbit estatal, a més d'adequar la fiscalitat per a la declaració de la renda d'enguany, ajustant-la a la reducció dels ingressos. Així mateix, UP sol·licita una rebaixa en les quotes que han de pagar els agricultors a la Seguretat Social.

Per part seva, l'entitat agrària JARC valora el primer pas realitzat pel Govern, encara que matisa: «Estem expectants de com s'aplicarà en realitat i qui exercirà el control perquè es compleixi i sigui efectiu». El president de JARC, Xavier Vela, precisa: «Hem de veure si la indústria i la distribució són capaces d'acceptar els preus, ja que ells posseeixen una posició de poder que els fa formalitzar contractes per sota dels costos de producció». L'organització exigeix un compromís al Govern perquè «l'aplicació de les mesures no impliqui una pujada del preu al consumidor, perquè el marge de benefici és prou alt per a evitar encariments en el valor de venda al públic». Més enllà d'aquestes modificacions, JARC planteja la importància de crear un registre dels contractes entre el productor i la indústria, per a poder emprendre accions en cas que es produeixi un conflicte jurídic.

Un sector estratègic

Aquestes reivindicacions es registren en el si d'un sector, l'agroalimentari, amb un pes clau en l'economia catalana. El 2019, el valor de les exportacions catalanes va aconseguir els 10.677 milions d'euros, superant per primera vegada la barrera dels 10.000 milions d'euros. Les dades, facilitades pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, constaten que les vendes exteriors van créixer un 8,5% l'any passat, acumulant l'increment més alt des de 2015. Per primera vegada, l'àmbit agroalimentari se situa com el tercer sector més exportador de l'economia catalana, superant al de l'automòbil i només per darrere del químic i del dels béns d'equip. Ara, només fa falta que aquests beneficis es reparteixin de manera equitativa entre tots els agents de la cadena alimentària.

Orientar la producció als mercats locals

Una de les denúncies més repetides durant les últimes manifestacions és la falta de rendibilitat. Aquest diagnòstic el comparteix l'ONG Justícia Alimentària, que advoca per canviar el model agroalimentari. En un comunicat, l'organització recorda que un 80% de les despeses que han d'afrontar els pagesos procedeixen dels fertilitzants, els plaguicides, els fàrmacs o els pinsos. Per a modificar aquest paradigma caduc, només rendible amb el petroli barat, l'ONG proposa «canviar el model de producció d'aliments i centrar-lo en sistemes de temporada, menys demandants d'energies fòssils i de la indústria petroquímica». La solució implica «orientar les collites als mercats locals».

Menys recursos i més poders pels estats

D'altra banda, en el procés de revisió de la Política Agrària Comunitària (PAC), que afrontarà enguany la Comissió Europea, les previsions indiquen que destinarà menys pressupost i que aquest es renacionalitzarà, tenint els Estats més pes de decisió. A més de la retallada, «el problema es genera en com es fa i com es reparteix». Aquest és l'anàlisi que efectua el president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant.

Renacionalitzar la PAC és una mala notícia per a Catalunya

Reguant recorda que si Brussel·les vol apostar per la innovació, la modernització, les concentracions d'oferta i les polítiques mediambientals solo ho pot fer a través de la reducció de les ajudes directes, les que van a la butxaca de l'agricultor: «Renacionalitzar la PAC és una mala notícia per a Catalunya. En aquest cas, és necessari que l'Administració de-
fienda la distribució dels fons comunitaris sota criteris estrictament tècnics i econòmics, deixant de costat el component polític».

La proposta inicial de la CE és retallar un 3,5% les ajudes directes, conegudes com Feaga, i més d'un 15% els programes de desenvolupament rural –fons Feader–, cofinançats pels Estats i que es perceben després de complir requisits de condicionalitat. Els agricultors catalans van cobrar l'any passat 316,6 milions d'euros en ajudes directes. En el cas dels Feader, està previst que enguany rebin 115,8 milions d'euros, dirigits sobretot a la inversió en actius físics i en pagaments a zones amb limitacions naturals. La Generalitat creu que el plantejament comunitari resulta injust perquè va en contra de les polítiques de cohesió de la UE.