Després de nou anys des de l’anterior congrés, en part per culpa de la situació sanitària, la Federació Escola Valenciana ha inaugurat de nou aquest espai de formació i reflexió sobre l’escola actual. No només centrat en la situació del valencià en l’ensenyament en un context de pressió judicial per imposar el castellà i d’un alumnat cada volta més divers. També la coeducació, els mandats de gènere o la transformació digital són eixos centrals del congrés.

Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, ha reivindicat la necessitat d’abordar "tots aquells reptes i canvis que cal impulsar des de les escoles" i s’ha referit específicament al feminisme com una ferramenta "imprescindible per eradicar des de les aules el masclisme i així poder contribuir a construir una societat respectuosa amb la llibertat sexual i relacions més sanes i igualitàries".

Una mostra d’aquesta aposta per la igualtat de gènere s’ha vist en les conferències inaugurals del congrés. La primera ha sigut a càrrec de la professora de la Facultat de Magisteri de la UV, Carme Agulló Díaz, qui ha volgut recordar la figura de la mestra injustament oblidada Empar Navarro, feminista, antifeixista i introductora de les pedagogies renovadores i del valencià a l’escola.

En la segona, la sociòloga de la Universitat de Barcelona Marina Subirats, ha defensat una coeducació que vaja més enllà "d’introduir nenes a l’escola de nens", sinó que servisca per a "revertir el caràcter androcèntric del món educatiu per fer-lo androgin, que reflecteixi les aportacions culturals d’homes i dones perquè les necessitem totes. Fins ara la cultura creada per dones no s’ha considerat cultura i ha estat invisibilitzada i la humanitat necessita tot el conjunt per poder avançar".

Per això, Subirats ha recordat que el gènere "és un model de comportament social imposat a sang i foc, i encara que ara sembli que s’estiguin diluint, encara segueixen existint i entre els tres i quatre anys, la canalla ja té feta la distinció jeràrquica que això suposa, i que significa que manen els nens. I encara que l’escola hagi canviat una mica i que part de les famílies estigui evolucionant, els mitjans de comunicació i la indústria cultural són els principals transmissors d’un sistema obsolet i hem de vigilar-los molt". 

També l’escriptora Bel Olid ha reflexionat sobre l’eix de coeducació, reivindicant "una criança flexible amb el gènere, on s’actuï fent el que et vagi bé o t’agradi i no el que digui el mandat de gènere". Per això, Olid –qui s’ha definit com a "persona no binària"- ha reivindicat una "coeducació que superi el binarisme. No només per integrar els que no caben en aquests criteris, sinó també perquè tota la gent entengui que poden desobeir el mandat de gènere".

Aquesta imposició dels gèneres l’ha exemplificat en la dificultat perquè les nenes, a partir dels 8 anys, perden, estadísticament, l’interès per les matemàtiques. "No hi ha una distribució del talent matemàtic per gèneres, en tot cas hi ha una castració o una potenciació del talent matemàtic per gèneres", ha assegurat per tal d’explicar la importància i els objectius d’aquesta superació dels rols binaris a les escoles.

A més d’Agulló, Subirats i Olid, el congrés també comptarà amb la participació dels filòlegs Avel·lí Flors i Raquel Casesnoves o els pedagogs Vicent Pascual Granell i Josep Mª Baldaquí Escandell. En canvi, l’escriptota Najat El Hachmi ha disculpat la seua presència a última hora per ser contacte estret d’una persona positiva de Covid.

Suport social, acadèmic i institucional a Escola Valenciana

La inauguració del Congrés s’ha realitzat al paranimf de la Universitat de València i ha comptat amb l’acompanyament i suport del gruix de les institucions valencianes, així com els partits d’esquerra, moviments socials, acadèmia i indústria cultural. La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, ha donat suport a l’acte en un vídeo gravat, mentre que a la sala han intervingut la vicerectora Isabel Vázquez, el vicepresident valencià, Hèctor Illueca, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo i la vicepresidenta de la Diputació València, Maria Josep Amigó. Una fotografia del suport social i institucional de la que gaudeix Escola Valenciana que contrasta vivament amb els intents de demonització i marginació que va patir durant els anys de majoria absoluta del PP, quan va aconseguir resistir gràcies a un enorme suport i compromís popular.

"La defensa del valencià a l’escola ha estat sinònim de la defensa dels valors democràtics", ha declarat Illueca en la sessió inaugural i, en aquest sentit, "els valencians tenim la sort de comptar amb Escola Valenciana»" a qui ha definit com "un pilar de la societat civil valenciana des de la seua fundació el 1990".