Plou sobre mullat. La recent sentència del Tribunal Suprem confirmant l’anul·lació de diversos articles de la llei que regula l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana que ja va avançar el TSJCV, ve a sumar-se a una setmana negra per la normalització del català. En pocs dies han coincidit, a més d’aquesta resolució, una altra del mateix Suprem prohibint l’educació 100% en català i l’anunci del Govern espanyol assegurant que es desdeia de l’acord signat per obligar a les plataformes audiovisuals internacionals a oferir almenys un 6% del seu catàleg en aquesta llengua.

En el cas de l’Oficina dels Drets Lingüístics, el Suprem ha suspès una dotzena d’articles que, a la pràctica, li impedeix qualsevol capacitat per tramitar queixes o denúncies per vulneracions de drets lingüístics, la seua principal raó de ser. La motivació és que l’Oficina es preocupava "només els drets dels valencianoparlants a expressar-se en valencià", i deixava "desemparades" les persones castellanoparlants. De fet, el procés judicial va iniciar-se arran d’una denúncia de l’associació en Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana i del PP.

Malgrat els entrebancs judicials, Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística, ha assegurat que "des de la Generalitat respectem la decisió judicial, però no la compartim. Aquesta sentència suposa que els valencianoparlants no tindran reconeguts els seus drets lingüístics". Amb tot, Trenzano ha promès que "continuarem buscant fórmules per tal que els drets lingüístics dels ciutadans estiguen garantits".

Però aquests casos no són únics. Els tribunals, en el seu moment, van tombar també el Decret que establia un model educatiu plurilingüe, forçant la introducció d’un mínim d’un 25% de castellà en l’educació, i el Decret 61/2017, que regulava els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, inclosa la polèmica prohibició de dirigir-se en valencià a les administracions catalana i balear amb el polèmic argument que "l’Estatut marca com a oficial el valencià en un territori i català en els altres dos".

La sentència ha revoltat les entitats en defensa del valencià. En una piulada, Escola Valenciana ha afirmat que "Ja és innegable que existeix una persecució 'de facto' sobre qualsevol norma o acció que regule a favor del valencià". Mentre que El Tempir, l’associació de promoció del valencià a les comarques del sud, ho considera "un exemple més de supremacisme lingüístic institucionalitzat".

Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, posa el focus en "l’evidència que no són casos jurídics aïllats, sinó una estratègia perquè una llengua minoritzada ho continue sent", dins d’un context d’una "onada centralista on el Govern espanyol busca buidar les competències de les autonomies".

Des de la seua posició d’advocada amb més de trenta anys d’experiència, Oliver rebutja els arguments del Suprem, ja que "el castellà no està discriminat ni minoritzat i, per tant, l’Oficina dels Drets Lingüístics no suposa cap perjudici per aquesta llengua". Ans al contrari, per a aquesta lletrada, aquest tipus de sentències i altres mesures, com la negativa a imposar una quota audiovisual amb la resta de llengües oficials, suposen "una contradicció amb la Carta Europea de Llengües Minoritàries i amb la mateixa Constitució espanyola, que obliga a remoure els obstacles que impedeixen la plena normalització lingüística". "No hi ha cap motiu que justifique la suspensió de les funcions de l’Oficina de Drets Lingüístics més enllà de la imposició del castellà", rebla Oliver.

Amb tot, l’activisme en defensa de la llengua no s’atura. Davant la sentència que desmunta el model d’immersió lingüística, la Plataforma per la Llengua ha publicat una enquesta on demostra que fins a un 80% dels residents de Catalunya donen suport a aquest model educatiu. També s’ha fet públic una declaració conjunta de diferents entitats en defensa de les llengües minoritzades d’arreu de l’Estat davant del projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual per tal d’instar que aquesta "incloga com a principi bàsic, el reconeixement, defensa, garantia i promoció de la pluralitat lingüística".

"Primer s’esgotaran ells", assegura convençuda Anna Oliver a la pregunta sobre si aquest mur judicial provoca cansament. "Estic convençuda de la nostra lluita i crec en el que faig. No només tenim la raó, sinó que si defallim desapareixerem com a poble. Així que no ho farem".