País Valencià La Llei de Memòria Democràtica valenciana, en la corda fluixa

El jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de València anul·lava, el 13 de maig, la sanció administrativa de 4.000 euros contra una dona que havia exhibit una bandera espanyola amb l’escut del règim franquista imposada per la conselleria de Transparència. Una decisió fonamentada en una interpretació sui generis de la Llei de Memòria Democràtica que en el seu article 39 considera "contrari a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes: L’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o menciones [a la dictadura]". La jutgessa Laura Alabau considera en la resolució que la llei no menciona específicament les banderes i, per tant, no és sancionable l’exhibició d’aquestes.

"La jutgessa s’ha agafat a la literalitat de la llei i la interpreta a la seua conveniència" explica l’advocat Moisès Vizcaino. Per a Vizcaino "aquesta interpretació no deixa de ser forçada i discutible, però tècnicament és impecable i caldria preguntar al legislador perquè no va incloure específicament l’exhibició de banderes, si és l’element més comú. La gent no va a les manifestacions amb escuts o plaques"

Fonts de la conselleria de Participació i Transparència defensen que "l’escut no va independent, sinó que habitualment va incorporat a una bandera", pel que critiquen la interpretació judicial "per forçada". "No ens ha tocat la jutgessa més favorable", reconeixen.

Llibertat d’expressió i defensa de les víctimes

Però més enllà del posicionament ideològic de la jutgessa i la discussió sobre la seua peculiar interpretació –discussió merament teòrica, ja que la sentència no pot ser recorreguda per referir-se la causa a una sanció menor de 30.000 euros-, els juristes consultats apunten cap a un problema de fons en la Llei de Memòria Democràtica.

Per a Andrés Boix, "l'esquerra s’equivoca quan intenta entrar al joc de restringir més aquestes llibertats en lloc d’intentar incrementar-les" 

El professor de Dret Administratiu de la Universitat de València Andrés Boix fins i tot va més enllà i "aplaudeix" la sentència judicial. "Òbviament, la Constitució empara la llibertat d’expressió i, en cas que haja de ser restringida, no ho pot fer l’administració, sinó un jutge" –explica Boix, qui afegeix-: "La llibertat d’expressió va en totes direccions i si hui es restringeix portar banderes franquistes, demà es pot restringir portar banderes comunistes. Al meu entendre, l’esquerra s’equivoca quan intenta entrar al joc de restringir més aquestes llibertats en lloc d’intentar incrementar-les. És una estratègia equivocada". Boix també alerta que "és poc intel·ligent fer normes que poden ser tombades pels tribunals, siguen els espanyols o internacionals".

Iñaki Pérez, Director General de Qualitat Democràtica, de la conselleria de Participació i Transparència, defensa que "nosaltres no estem castigant cap ideologia, sinó que estem protegint les víctimes que poden sentir-se humiliades i menyspreades en veure aquests símbols pel carrer". La lògica de la norma, segons Pérez, "és la mateixa que la que protegeix les víctimes d’ETA de determinades declaracions o accions que es pot entendre que les fan reviure el dolor. No podem acceptar que hi haja víctimes de primera i de segona i, per tant, senzillament exigim la mateixa consideració per a totes".

Respecte als problemes judicials de la norma –aquesta era la primera volta que s’aplicaven les sancions previstes en la mateixa-, Pérez explica que la tardor passada "hi va haver una modificació de l’article 39 per especificar millor els elements que s’hi inclouen".

Els fets en concret es remunten al 12 d’octubre del 2020, quan diferents grupuscles d’extrema dreta van convocar una marxa de torxes pel barri valencià de Benimaclet, provocant una forta oposició veïnal, a més de diferents agressions i actes vandàlics.