Núria Garrido és una periodista amb anys d’experiència a diferents mitjans. Ara farà un any, treballava a un programa informatiu a À Punt, la televisió pública valenciana. Llavors va saltar a les xarxes i a "alguns pocs mitjans de comunicació" les denúncies per assetjament sexual i abusos realitzar per un centenar d’estudiants de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Llavors Garrido va proposar cobrir la història per al programa, però la direcció ho va rebutjar perquè "és un tema molt delicat", segons explica ella mateixa al documental.

"Vaig pensar que no podia deixar-ho passar, aquestes històries són les que donen sentit al periodisme", explica la periodista a Públic. Així que va decidir llençar-se a la piscina i enredar la càmera Lidia Pérez per realitzar un documental. Un any després, el resultat d’aquella aventura es diu Mujeres que no callan, un reportatge d’una hora de duració que aquest cap de setmana es presenta a Castelló i València.

"Al principi anàvem a Castelló els caps de setmana per poder gravar les diferents testimonis i ho fèiem quan podíem, en eixir de treballar o a les nits –detalla Garrido, qui va encarregar-se del guió, la direcció i la producció- i ja després del setembre, quan em vaig quedar sense feina, vaig poder-li dedicar més temps i vam aconseguir acabar tot el muntatge i la postproducció".

Sense cap productora darrere ni cap tipus d’ajuda, Garrido i Pérez han sufragat totes les despeses de la seua butxaca. No soles els viatges a Castelló o algun material, sinó també una setmana d’estada a Madrid, on viu ara una de les testimonis principals, o a Barcelona, ja que en ple rodatge va esclatar una altra denúncia col·lectiva d’abusos a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i van decidir incloure la història al documental. "Ambdós casos tenen molt en comú, ja que són professors que actuen durant més de deu anys sense que els passe res. Així que ens va semblar molt lògic relacionar-les", explica Garrido.

Un any de denúncies sense resultat

L’escàndol a la UJI va esclatar fa poc més d’un any, quan en el marc d’una jornada contra la violència de gènere, el col·lectiu d’estudiants Subversives va col·locar una exposició interactiva on les alumnes podien denunciar les experiències masclistes que havien patit. "Nosaltres vam ser les primeres sorpreses, ja que esperàvem coses com comentaris o mirades desagradables i, en canvi, ens vam trobar amb autèntiques denúncies d’abusos", expliquen des de Subversives.

Un dels professors més assenyalats per les estudiants és Francisco José López Cantos, que ja va ser sancionat a tres mesos de feina i sou el 2014 per haver assetjat una alumna. La seua víctima en aquella ocasió, Nadia Garcia, és una de les principals testimonis del documental i explica, no sols les agressions que va patir, sinó també les dificultats que li van posar des de la UJI per portar la denúncia.

Malgrat que Garcia va seguir tots els procediments formals per aquest tipus de casos, va ser qüestionada en moltíssimes ocasions i el rector del moment –sempre segons el seu relat- li va dir que no hauria d’haver denúnciat per escrit, sinó que "aquestes coses s’arreglen parlant". Malgrat que al final del procés, López Cantos va rebre una sanció, Garcia es veuria obligada a abandonar la universitat i traslladar-se a Madrid.

Altres testimonis del documental expliquen que no van poder acabar la carrera per culpa de situacions similars. Des del 2014 no hi ha hagut cap altra denúncia seguint els procediments oficials a la UJI. Segons Subversives, l’experiència de Garcia explicaria la renuència de les assetjades a denunciar públicament. Les denúncies anònimes, però, superen el centenar només el darrer any.

La Universitat Jaume I no va voler donar la seua versió en el documental –tampoc en aquest reportatge de Públic-  però en una gravació inclosa en el vídeo, dues responsables de l’Institut Feminista de la UJI, reconeixen que "amb els testimonis que s’han recopilat, de tocaments... Això no pot quedar així. Això ha de ser un punt d’inflexió". Malgrat aquesta declaració d’intencions, però, un any després de les denúncies, la universitat ha tancat tots els casos i segueix sense reconèixer les denúncies anònimes com a vàlides.

"És una contradicció que una universitat pública, que es declara feminista i que ofereix màsters amb perspectiva de gènere, tinga dos professors que continuen rebent denúncies i seguisquen donant classes tranquil·lament –alerta Garrido.- Tot això decep molt, sobretot quan penses en totes aquestes xiques a les quals han destrossat la seua vida universitària".

Per ara, a més de les presentacions a Castelló i València, Mujeres que no callan viatjarà a un festival amb perspectiva de gènere a Eivissa i també es projectarà a diferents universitats. "Creiem que és l’espai més important per difondre aquesta història, ja que ha de servir per generar el debat i forçar a les institucions universitàries a posicionar-se", explica Garrido. Per ara, estan intentant recuperar la inversió feta amb donacions voluntàries a les projeccions i també esperen poder assistir a alguns festivals. "Quan ens vam llençar a fer-ho no en sabíem gaire. Per al pròxim ho farem diferent", avisa amb un somriure.