Països Catalans Tigre de Paper convida a resseguir el fil roig del catalanisme popular

"Són dos camins que es creuen", assegura Xavier Milian a Públic. Els dos camins són el de l’editorial manresana Tigre de Paper, per una banda, i el de la tarragonina Lo Diable Gros, per l'altra. La meta de Fil Roig és publicar, com diu la nota de premsa conjunta enviada als mitjans de comunicació, "obres de pensament polític o sobre la història dels Països Catalans escrites per referents intel·lectuals de l'esquerra, des del republicanisme fins a l'anarquisme, passant pel socialisme i el comunisme, i des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX".

La col·lecció es planteja recuperar autors "que han patit una censura del relat oficial", però que "han estat claus per entendre la política catalana"

Marc Garcès, de Tigre de Paper, desenvolupa aquesta mateixa idea en conversa amb Públic. Per a Garcès, "era necessari, en un sentit de responsabilitat històrica, recuperar aquesta tradició política catalana, que, sent molt prolífica, en va plena, d’obres que es trobaven descatalogades, desaparegudes, que han estat molt poc o gens llegides". En opinió d'aquest editor, ens trobem davant d’autors "que han patit una censura del relat oficial", però que "han estat claus per entendre la política catalana". "En un moment polític com l’actual, de cruïlla", explica Garcès, "pensem que tornar als vells referents, que són la base nacional-popular catalana, pot enriquir el debat i situar nous horitzons i ajudar-nos a entendre moltes coses de la nostra històrica recent i donar eines per articular lluites futures".

Milian menciona com a exemples dels objectius que s'ha marcat aquest projecte la publicació d’Antoni Altadill i La monarquía sin monarca, una crònica "de com es va viure la primera República, un període molt important i molt desconegut, clau per com després es va entendre la Segona República", i a Antoni Feliu i Codina, "un republicà federalista que va escriure les seves memòries, que es van publicar per fascicles al diari El diluvio de Barcelona i es deien Memòries d’un veterà de la república". Milian creu que aquests memòries són "molt interessants" perquè "expliquen com es va proclamar el sexenni republicà a Catalunya, i expliquen la seva decadència, però sobretot són molt importants perquè expliquen com es va desenvolupar la vida cultural, política i social a la ciutat de Barcelona a la segona meitat del segle XIX fins a l’arribada de la Primera República".

Síntesi del republicanisme, el catalanisme i el socialisme

Per què es van decidir els responsables d'aquest fil roig per començar per un autor com Gabriel Alomar? "Ens vam decidir per Alomar perquè és el primer en plantejar la necessitat, o complementarietat, del catalanisme i el socialisme", respon a la pregunta Garcès. "I no sols això", continua, "sinó que fa una aportació fonamental per entendre el republicanisme en el tombant de segle, i com a mallorquí veia amb naturalitat els Països Catalans, que en aquell moment no es tractava gaire". Per això considera a aquest autor com "una bona síntesi dels autors que volem publicar". Alomar, reitera Garcès, va ser "dels primers en plantejar superar el republicanisme per avançar al socialisme" i en ell "trobem tots els ingredients que després trobem més desenvolupats a la resta d’autors que aniran veient la llum en els propers anys".

Però si es van decidir per aquest autor i no per un altre és sobretot perquè "articula molt bé tots aquests espais polítics: el catalanisme, el moviment obrer i la tradició republicana." "Sap posar molt bé en diàleg aquests tres espais polítics", aclareix Milian, qui pensa que "través d'Alomar seu podem veure com poden ser espais i tradicions que conflueixen, que beuen les unes de les altres i que han d’estar en diàleg per a la construcció d’un projecte polític guanyador".