Público
Público
CULTURA

Tigre de Paper: una dècada promovent el pensament crític

Parlem amb els impulsors d’una de les iniciatives de més èxit del món editorial català. Tigre de Paper celebra deu anys de creixement sostingut i es fixa ara mantenir-lo en la propera dècada.

L'equip de l'editorial Tigre de Paper a la seva seu, a Manresa.
L'equip de l'editorial Tigre de Paper a la seva seu, a Manresa. Tigre de Paper

Muntar una editorial, publicar llibre polític (i d’esquerres) en català, fer-ho en règim de cooperativa i no només sobreviure, sinó créixer. Tigre de Paper existeix per demostrar que no és impossible. L’editorial manresana està aquests dies d’enhorabona: enguany celebra el seu desè aniversari en un bon moment, malgrat la situació ocasionada per la Covid-19.

"Mai vam voler ser només una editorial, sinó un projecte cultural", assegura a Públic Simón Vázquez, un dels fundadors de Tigre de Paper. Crisi és una paraula que ell i els seus socis han escoltat més d’un cop i que mai els ha fet por. Quan van crear l’editorial "ens trobàvem en un moment post-crisi del 2008, sortint de la ressaca de la gran eclosió del moviment estudiantil, l’inici del gran moviment independentista... al maig del mateix any hi havia hagut el 15-M i al següent hi hauria la irrupció de la CUP al Parlament del Principat", explica.

"Pensàvem que el 'front cultural' de les lluites i dels moviments no estava a l'ordre del dia"

En aquest context "de conflictivitat creixent", continua, els preocupava "el creixement qualitatiu i no només quantitatiu de l’antagonisme social", en altres paraules, que el "que podríem d’alguna manera anomenar ‘front cultural’ de les lluites i dels moviments no estava a l’ordre del dia". I afegeix que "els projectes que existien, tot i que lloables, no havien aconseguit reeixir i no hi havia una correspondència cultural al creixement de la conflictivitat". "En aquest sentit, vam voler iniciar el que va ser Tigre de Paper, però també tot el projecte de Cultura 21", sosté Vázquez.

Per què una cooperativa? "No la imaginàvem de cap altra manera", respon Vázquez. El cooperativisme era el que "havíem mamat en la nostra experiència als moviments socials i polítics". També perquè "des del principi hem sabut que sense articular comunitat no podíem tirar endavant, per exemple amb el club o els micromecenatges". Tot plegat sense perdre l’ambició d’anar més enllà de "l’edició i publicació de llibres de pensament crític" per tal de contribuir a la formació d'una "cultura radical" i fer-ho "amb dinàmiques i patrons estètics que, tot i mantenir les referències històriques, ens allunyin dels marges." Ara, admet Vázquez, "ja no som una excepció", però reivindica el paper de l'editorial a l'hora d'obrir via a altres projectes.

Créixer sense fer por (o fent-ne a uns pocs)

Des de la seva fundació, Tigre de Paper ha anat amb el pas dels anys consolidant-se i creixent. Això els va portar a "desenvolupar nous projectes al costat d’altres projectes editorials i culturals de Barcelona per articular un sector cultural que hem anomenat el llibre radical". Un exemple és la Fira Literal –"no és només un projecte de Tigre de Paper", matisa–, que porta sis edicions i ha servit, en paraules del propi Vázquez, per "enxarxar aquesta part del sector": "On no hi havia res s’ha consolidat un projecte de fira que aglutina centenars d’editorials amb milers de lectores i lectors de Barcelona any rere any" i que és, alhora, "un espai de trobada de les editorials radicals del món". L’èxit de la Fira Literal demostra en la seva opinió "que es pot tornar a posar el pensament més radical en l’agenda cultural sense fer por a ningú". Vázquez fa una pausa i bromeja: "Bé, a alguns sí però son pocs".

Sobre la Literal: "On no hi havia res s’ha consolidat un projecte de fira que aglutina centenars d’editorials amb milers de lectors"

Una altra iniciativa que demostra l’empenta del projecte és l’adquisició d’una part del fons de l’editorial Bellaterra, una operació amb la qual Tigre de Paper "ha volgut donar continuïtat a un dels projectes independents de pensament crític i ciències socials més rellevants del que ha estat el panorama editorial de Barcelona." Vázquez es desfà en elogis cap als seus antics editors, José Luis Ponce i Gloria Mendoza, als qui anomena "pares professionals" amb els quals "vam començar Literal i de qui hem aprés tant." L’objectiu, precisa l'editor de Tigre de Paper i ara Bellaterra, és "aprofundir entrant en la publicació acadèmica", i el repte, agrega, "consolidar-la més enllà de la universitat i de l’àmbit acadèmic i ampliar els camps d’estudi sense perdre l’essència".

La revista 'Catarsi'

Tigre de Paper també es troba al darrere de la revista teòrica Catarsi. Segons el seu coordinador, Arnau Barquer, aquesta proposta "va néixer a partir de la sensació que el debat d’idees en el cicle polític precedent havia quedat posposat", ja que "des de l’activisme polític i acadèmic els esforços anaven destinats al moment i molts debats van quedar en el tinter o es van resoldre de forma instrumental i en fals". La meta de Catarsi, per a Barquer, és "rearmar ideològicament l’esquerra catalana".

La revista pretén "rearmar ideològicament l'esquerra catalana"

La revista té una edició web i una altra en paper, "amb la idea de poder-hi acollir no només els debats urgents, sinó també, i especialment, aquells necessaris per bastir propostes de canvi amb accent català". Barquer considera que "Twitter ha pres el protagonisme com espai en el debat d’idees, però les constriccions del format i els condicionants que imposa la mateixa interfície deriva més aviat en dinàmiques de polarització d’idees que ajuden molt poc." A l’hora de fer balanç, valora positivament sobretot haver assolit "una base de subscriptores sòlida" i haver "publicat tres números que han tingut molt bona rebuda", però jutja que els "objectius més ambiciosos" són en realitat "a mig i llarg recorregut".

Hora de posar, per tant, la mirada llarga: On es veu Tigre de Paper d’aquí deu anys? "Quan vam començar el 2011 l’àmbit de les lletres radicals als Països Catalans era un erm", reflexiona Vázquez, "ara no podem dir que sigui un verger, però hi ha verd". L’editor espera que en els propers deu anys tots els projectes que han engegat estiguin "plenament consolidats", però també que n'hagin "nascut de nous que ajudin a reforçar el pensament crític", i que la cooperativa que va ajudar a fundar fa una dècada "sigui un dels artefactes que enforteixin aquest camp".