Un pas més enllà en la solidaritat

"D'ençà que ha començat l'emergència sanitària hem hagut de fer un canvi important", assegura el coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, que detalla que en la seva entitat estan acostumats a les emergències, "sempre ha estat així", però remarca que aquesta "és molt diferent, perquè és sostinguda en el temps, amb sis mesos ja", i es registra, a més, en tot el territori i en tots els sectors. Morist subratlla que aquesta pandèmia ha vingut a sumar-se a la pobresa estructural a la qual ja assistia l'entitat, unes 100.000 persones a Catalunya, i que ara s'han quadruplicat, de manera que s'està atenent ja unes 400.000 persones –unes 120.000 famílies–. "És un esforç econòmic i de recursos humans i de logística que ens ha canviat la vida i la manera d'actuar de manera molt important", reconeix Morist.

Suport i sensibilització

Enric Morist (Creu Roja): "Ens ha canviat la vida i la manera d'actuar de manera important"

Així, a més de desplegar 13 albergs a Catalunya per allotjar aquells que han de sotmetre's a quarantena i no tenen on fer-ho, l'entitat ha reforçat l'acompanyament a 130.000 persones que viuen soles, i ha dut a terme una tasca de sensibilització juvenil que ha arribat a unes 70.000 persones i ha distribuït 60.000 màscares: "Són joves que informen joves". Així mateix, treballen en un programa amb la Generalitat per avançar-se a l'empitjorament de la pandèmia en llocs on creixen els casos. "Intentem arribar a col·lectius que no segueixen els mitjans de comunicació i que són vulnerables", narra el coordinador de l'entitat.

En aquest escenari, la pobresa estructural ha deixat de ser el comú denominador de les 400.000 persones ateses. Ara hi ha tres grans grups. El primer, les 100.000 persones que "ja estaven", molt vulnerables i que procedeixen de les dues anteriors crisis. A aquestes s'afegeixen ara dos col·lectius nous, "que sumen més del 50% del total", remarca Morist. D'una banda, persones que treballaven en l'economia submergida, dones que es dedicaven a les cures i a la neteja sense contracte estable, "que sobretot en el confinament no tenien ni ingressos ni prestacions i de les quals depenen moltes persones". I el tercer grup són persones en ERTE que no han cobrat i que treballaven en el sector dels serveis, "amb ingressos importants", però que ni en el confinament ni a l'estiu han pogut treballar. "L'increment d'usuaris nous que no havien vingut mai als serveis socials s'aproxima al 50%", insisteix. Aquest increment d'ajudes ha obligat a abandonar altres programes, com els dedicats a l'èxit escolar.

A la Creu Roja, gairebé 6.000 persones s'han ofert per ser voluntàries en els darrers mesos

Amb aquestes xifres gens esperançadores, Morist preveu "mesos molt complicats" fins al desembre, encara que assenyala que, si l'Ingrés Mínim Vital funciona, "pot alleugerir una mica la pressió". També podria influir l'evolució dels ERE i els ERTE: "Tindrà molt a veure amb què la gent acudeixi a demanar ajuda". No obstant això, Morist no gosa vaticinar res: "Tenim molta incertesa". Davant d'això, la seva capacitat d'intervenció "no és infinita" i, de fet, van "molt atapeïts".

Des de l'altre costat, el dels 229.0000 socis que sustenten l'entitat, el coordinador celebra una "resposta molt important" rebuda. "Gairebé 6.000 persones, majoritàriament joves, han sol·licitat ser voluntaris en els últims mesos. Ha estat impressionant. No ho havíem vist mai". En el terreny de les donacions, celebra haver superat els set milions d'euros destinats a la pandèmia gràcies a les ajudes de socis, empreses i institucions: "En un any normal no tenim aquest volum, ni el 10% d'això", assegura.

Serveis reforçats

En el cas de Càritas Diocesana, el seu responsable d'anàlisi social i incidència, Miriam Feu, explica que han hagut d'adaptar-se a la nova situació amb el reforç dels serveis d'atenció bàsica, com garantir l'alimentació i evitar desnonaments per impagaments de lloguer. En concret, en aquests mesos han reforçat 87 punts de distribució d'aliments i s'han obert alguns per "l'augment exponencial" de la demanda. L'entitat també ha reforçat set menjadors socials. Entre abril i agost, els serveis de primera resposta de Càritas Diocesana de Barcelona van atendre 15.500 persones, "el triple que en el mateix període de l'any anterior", i s'han multiplicat per tres les ajudes econòmiques per a aliments, destinant a això més de 850.000 euros, i per dos les destinades a garantir l'habitatge.

Sense dret a prestacions

Aquests increments també tenen nous públics: "Hem detectat que més del 50% de les famílies que s'acosten per primera vegada a Càritas són noves o tornen després de no necessitar l'acompanyament de l'entitat des de fa anys", apunta Feu. En general, assegura, són famílies que mai abans els havien demanat ajuda i arriben després d'esgotar els estalvis i recórrer a familiars. "La Covid-19 ha destruït la seva feina, relacionats amb la neteja a domicili, la cura de gent gran o tasques en el sector turístic o el de la restauració", treballs en condicions precàries que ara no els permeten sol·licitar cap prestació, detalla.

Segons ha precisat, el 2020 destinaven una mitjana de 225.000 euros mensuals a ajudes econòmiques directes per cobrir les necessitats bàsiques, que es van convertir en 500.000 només per aliments o despeses d'habitatge al maig i juny, i en 600.000 al juliol: "Estem desbordats". També a Càritas esperen que l'IMV i la Renda Garantida Ciutadana facin miracles i acabin implicant una cobertura més àmplia cap a col·lectius que en l'actualitat no tenen accés a ella. "Si no hi ha una resposta ràpida i decidida per part de les Administracions, és possible que una bona part d'aquest milió de persones que es trobaven en situació de precarietat acabin caient en l'exclusió social", avisa Feu.

Ajuda internacional... i local

Mila Font (Metges Sense Fronteres): "L'opció de no fer res no era una opció possible"

Altres entitats, que a priori presten un tipus d'ajuda més internacional, han vist també remoguts els seus fonaments. És el cas d'Open Arms, que en els pitjors moments de la pandèmia va ajudar en la desinfecció de residències, i que aquest estiu ha organitzat projectes per assistir temporers. Igualment, Metges Sense Fronteres (MSF) ha hagut de modular les seves operacions. Segons explica la seva delegada a Catalunya, Mila Font, l'impacte que ha tingut a Europa i, en particular, a Espanya –que durant mesos ha estat un dels països amb major nombre de morts i contagiats–, els va portar a prendre la determinació de posar a la disposició de la societat espanyola la seva experiència en la gestió d'epidèmies.

"L'opció de no fer res no era una opció possible", recorda Font. No obstant això, aquesta decisió els va obligar a reorganitzar equips de treball i crear un específic per al seguiment de la Covid-19 a Espanya, amb una intervenció que es va prolongar fins a finals de maig, i que va generar també una ampliació dels col·lectius vulnerables als quals normalment es dirigeixen, de manera que van centrar el seu treball en la gent gran a residències.

Font assegura que la seva presència operacional a l'Estat espanyol, per primera vegada en molts anys, els ha acostat a la societat i els ha permès retornar part del suport que han rebut tot aquest temps. Durant l'emergència, la resposta de la societat espanyola ha estat molt positiva: "Malgrat l'enorme incertesa econòmica i laboral de la situació sense precedents que vivim, els nostres socis han mantingut la col·laboració i fins i tot en molts casos han realitzat aportacions extra per donar suport a la nostra feina. També hem rebut una quantitat aclaparadora d'iniciatives solidàries", explica Font.

No desatendre altres necessitats

"Les crisis humanitàries, lamentablement, no es detenen a causa de la Covid-19", assegura Font, que vaticina a la resposta al coronavirus "serà una feina dura i prolongada", especialment en països amb sistemes de salut molt fràgils en els quals caldrà fer costat a poblacions especialment vulnerables. "Ens enfrontem a una situació extremadament desafiadora. A mesura que els casos confirmats augmenten, no ens podem oblidar tampoc de la resta de necessitats", avisa la delegada, que recorda la importància de continuar ajudant també als qui el necessiten. "Mai abans havíem bregat amb una situació d'emergència en tots els països en els quals treballem al mateix temps. El virus ens obliga a adaptar els nostres projectes, bé per tractar casos de la Covid-19, bé per prendre totes les mesures de prevenció per evitar la seva propagació, al mateix temps que hem de seguir amb les nostres activitats regulars, que responen a necessitats crítiques de les poblacions a les quals atenem".