Público
Público

Per què comencen a escassejar alguns productes bàsics i com afectarà els consumidors

L'escassetat de minerals deixa a l'aire la fabricació d'aparells tecnològics i de metalls fonamentals per a la indústria com l'alumini i l'acer, mentre l'encariment de l'energia dispara els preus dels productes a escala global i conflictes com el Brexit afecten de ple a sectors com el de l'oci

Por qué comienzan a escasear algunos productos básicos y cómo va a afectar a los consumidores
La ruptura de la cadena de subministraments està començant a afectar productes com les pintures  Zvica / Pixabay (CCO)

La combinació de diverses crisis que se superposen de manera simultània, una relacionada amb la tecnologia i l'extracció de minerals, una altra vinculada a l'energia i una més associada al transport, a les quals se sumen altres de puntuals com les que tenen a veure amb el Brexit o amb l'aturada de l'activitat per la pandèmia, està començant a provocar una escassetat de matèries primeres i de components intermedis. Això, que porta mesos afectant a la indústria, ja comença a deixar-se notar en la disponibilitat de productes de consum mentre els experts pronostiquen que aquestes situacions s'intensificaran en els propers mesos.

De fet, la recent onada de canvis en les etiquetes de diferents productes envasats i embotellats i la incipient distribució d'altres en llaunes que presenten bona part de la superfície sense decorar no respon únicament ni en tots els casos a criteris d'imatge i de màrqueting dels fabricants, sinó també a l'escassetat d'alguns pigments per la menor disponibilitat de polímers. La seva producció va començar a caure ja abans de la pandèmia.

Passa una cosa semblant amb el plàstic: la seva disponibilitat depèn també de la producció de petroli i l'escassetat té com un dels efectes més comentats el probable encariment de les joguines per a la propera campanya nadalenca.

No obstant això, les conseqüències de la combinació de crisis que es manifesta amb aquests símptomes van força més enllà dels canvis que puguin percebre en l'etiquetatge de les ampolles de cervesa i les llaunes d'espàrrecs o del risc que un ninotet de PINYPON pugui cotitzar per sobre dels deu euros a final d'any, ja que comporten el risc de provocar una situació de col·lapse en un sistema de producció globalitzat, més enllà dels primers efectes que van començar a aflorar la passada primavera a la indústria de l'automòbil.

La crisi dels minerals i la tecnologia

"El problema dels microxips és la punta de l'iceberg del que està passant", explica Alícia Valero, professora d'Enginyeria a la Universitat de Saragossa i responsable de l'àrea d'Ecologia del CIRCE (Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics), que situa al centre de la crisi actual l'"augment exponencial de l'extracció de recursos minerals" i la seva elevada demanda.

"Al segle XXI hem consumit tant coure com en tota la història, i en països com els EUA ja admeten que el problema no és la producció sinó el subministrament de matèries primeres", assenyala, alhora que adverteix que "hi haurà colls d'ampolla amb les reserves de matèries primeres que són elements essencials per a la transició ecològica i la digital".

Això està passant ja amb el cobalt, el liti o el magnesi, fonamentals per a la fabricació de bateries; amb el tàntal, que s'usa en els condensadors que s'instal·len en diferents aparells; amb el tel·lurur de cadmi, clau per a la producció de plaques fotovoltaiques; amb el gal·li i el germani dels llums led, i amb el neodimi i el disprosi, dos dels elements que es troben en les 'terres rares' i amb els quals es construeixen els imants permanents en què es basa el funcionament dels aerogeneradors, però també amb el coure, bàsic per als aparells elèctrics i l'electrònica en general.

La producció de la pràctica totalitat dels articles i productes en els quals s'utilitzen aquests minerals està patint tensions, alentiments i aturades, des de les bombetes de baix consum fins als mòbils i, també, els automòbils.

Diversos d'aquests minerals, entre els quals s'inclou l'indi, que és la base de les pantalles tàctils de mòbils i ordinadors, són en realitat residus del tractament d'altres com el zinc, el coure o el plom, per la qual cosa una menor producció n'arrossega a la baixa la seva.

Xina, que acapara el 90% de la producció que consumeix Europa d'alguns d'aquests materials, ha reduït la seva producció afectada pels encariments del transport marítim, que li ha fet perdre competitivitat, i de l'electricitat, que l'està portant a aturar la producció de fàbriques de sectors d'elevat consum com la siderúrgia. Això, al seu torn, afecta les cadenes globals de subministrament d'alumini i de ferro.

El que hi ha i el que es pot extreure

"És el preu d'externalitzar la producció", factor al qual s'afegeix "l'escassetat de fàbriques capaces de produir i refinar materials", indica Valero, que apunta que "la societat de l''un sol ús' no és sostenible. Ens n'adonarem a força de parades en l'economia".

Llavors, estem davant un esgotament dels recursos minerals d'ús tecnològic i d'ús industrial? No ho creu així la investigadora, autora de diversos llibres sobre la matèria, entre ells Tanathia: els límits minerals de la planeta, que considera que "es van a trobar nous jaciments, però això serà la xocolata del lloro amb la demanda que hi ha", entre d'altres coses per la progressiva dificultat per a les extraccions.

Coincideix amb Antonio Turiel, investigador del CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques) a l'Institut de Ciències de la Mar (ICM), per a qui "hi ha moltes reserves, però la clau no es troba en què hi ha sinó quant en pots extreure, en els límits físics de l'extracció. Hi ha reserves per segles, però s'extraurà cada vegada menys perquè allò fàcil ja ha sortit".

A això se li afegeixen les dificultats per reciclar i reutilitzar aquest tipus de materials, per les elevades barreges dels mateixos en els components, la qual cosa dificulta (impossibilita, més aviat) la seva posterior separació, i per l'escàs desenvolupament de tecnologies per a extreure'ls. "Fem servir processos senzills per recuperar el més pesat, però no per l'escàs", anota Valero.

Quan l'energia i el transport afegeixen complicacions

Amb aquest quadre "interactuen els preus de l'energia i els del transport, al que es van sumant altres problemàtiques concretes com les relacionades amb la pandèmia o amb el Brexit", assenyala Turiel, que pronostica "un hivern dur, per la major demanda d'energia pel fred i la mobilitat, a què seguirà una millora a la primavera per la menor necessitat abans de l'estiu, quan tornarà a créixer. El procés s'anirà repetint".

Els trajectes en vaixell entre Europa i Àsia són fins a sis vegades més cars que fa un any mentre l'encariment s'acosta al 1000% a escala global, segons les dades de Drewry, la principal consultora mundial de trànsit marítim, mentre que Freihgthos el situa en el 840%.

Aquesta pujada "és incompatible amb l'activitat econòmica", assenyala l'investigador, que adverteix que la producció de petroli ja acumula un dèficit del 2,5% front a la demanda, un desfasament que es cobreix tirant de reserves. Això, però, no resol els problemes de qualitat de les extraccions, el deteriorament arrossega a la baixa de la producció de dièsel, que ha caigut un 10% des de 2018 amb el consegüent augment de preu, que tira cap amunt dels preus del transport.

En els darrers quinze anys, els 1,358 euros que aquests dies costa el litre de gasoil d'automoció a les gasolineres espanyoles només s'havien donat entre agost de 2012 i octubre de 2013.

La pujada del dièsel, que sol passar desapercebuda en situar el focus habitualment en l'evolució dels preus del petroli, encareix l'extracció de minerals en una nova volta de rosca a la situació, un efecte similar al que està tenint la pujada del gas en la producció de fertilitzants nitrogenats en diversos països europeus i la de l'electricitat a les siderúrgies.

Aquests quadres projecten, al seu torn, núvols sobre altres sectors com l'agrari, que comença a témer una escassetat d'abonaments per a les sembres de l'any que ve, i l'industrial, per la menor disponibilitat d'alumini i l'acer, que també es veuen afectats per altres factors: el tancament dels subministraments de magnesi des de la Xina fa que les reserves d'aquest mineral, fonamental per a l'elaboració d'aquests metalls, no durin més enllà del mes de novembre a països com Alemanya.

La previsible afecció de la menor disponibilitat de coure i de plàstic apunta, d'altra banda, a un coll d'ampolla de conseqüències imprevisibles en la producció de cables elèctrics.

La UE preveu que la tempesta duri any i mig

El comissari europeu d'Indústria, Thierry Breton, va aventurar fa unes setmanes que l'escassetat de semiconductors i microxips podria prolongar-se al voltant de divuit mesos, el que situa l'horitzó a la primavera de 2023.

En aquells dies, la UE encara no tindrà en marxa l'"ecosistema de xips d'última generació" que va anunciar la presidenta de la Comissió, Úrsula von der Layen, en el seu discurs sobre l'estat de la Unió.

"No es convertirà en quelcom estructural. Serà una cosa conjuntural, segons les previsions de la UE", indica Garbiñe Mirall, secretària general de la Federació d'Indústria de CCOO, que reclama al Govern espanyol "mesures perquè no hi hagi un impacte directe en l'ocupació".

Les conseqüències de les interrupcions de la cadena de subministrament s'estan centrant en el sector de l'automòbil. Els principals fabricants han hagut de recórrer de nou a les regulacions d'ocupació que ja havien començat a aplicar la passada primavera, amb especial intensitat en les empreses auxiliars que fabriquen components per a les marques.

CCOO ha demanat també al Ministeri de Transició Ecològica que apliqui la bateria de mesures que impulsa la UE per reduir la factura energètica de la indústria electrointensiva.

Els efectes en l'alimentació

Mentrestant, sectors com els de la distribució (supermercats) i el gran consum (productors d'aliments envasats) descarten que s'hagi de produir desproveïment d'articles de primera necessitat a mig termini.

"La majoria dels productes d'alimentació que es distribueixen als supermercats són d'origen espanyol", assenyalen fonts del sector de la distribució, que apunten que "els principals proveïdors són nacionals, i fins i tot algunes cadenes disposen de naus als mercats".

"No tindrem problemes, no hi haurà problemes de subministrament d'aliments i begudes com tampoc va passar res durant la pandèmia gràcies a què comptem amb una cadena de subministrament robusta", va assegurar a Efe Ignacio González, president de l'Associació d'Empreses de Gran Consum (Aecoc), qui, tot i això, ha admès que "ni la pujada del preu de les matèries primeres ni l'increment del preu del transport són temes que es resolguin a curt termini. Han arribat per quedar-se, al menys un temps".

No passa el mateix en el sector de l'oci nocturn, que ha començat a patir processos de "trencaments de l'estoc" d'alguns licors com la ginebra, el vodka i el tequila, que han deixat d'arribar als distribuïdors a ciutats com Barcelona.

"Escassegen els tres en alguns proveïdors des de fa més de dos mesos", explica Ramon Mas, president d'España De Noche, la patronal de l'oci nocturn, que confirma com resulta pràcticament impossible proveir-se de ampolles d'algunes de les principals marques d'aquests tres licors blancs.

Algunes de les marques afectades es fabriquen al Regne Unit, el teixit productiu del qual està patint diverses tensions després del Brexit. No obstant això, Mas rebutja vincular el trencament d'aquesta cadena de subministrament amb la sortida de la UE. "Hi ha problemes de botelleria i d'etiquetatge, però no sabem a què es deuen", assenyala.