Pere Foix: crònica d’una epopeia col·lectiva

Era el 1939, i després d’una cruenta Guerra Civil, Pere Foix no va tenir altre remei que marxar pels Pirineus i recaure en un dels camps de concentració amb què les autoritats franceses rebien la diàspora d’exiliats. Trobar-se fora del país no li era aliè. Portava mitja vida fugint de la repressió, d’aquí que aviat va tornar a escapar-se i, després d’una llarga travessia, va instal·lar-se a Mèxic, on va posar-se a escriure.

Ara, els sociòlegs Antoni Estradé i Ariadna Fitó han relligat l’original i els paràgrafs que Foix va incloure el 1976 per treure "la versió definitiva" d’Apòstols i mercaders. Una obra que ens acosta a la força transformadora que la CNT va tenir el primer terç del segle passat. Cal recordar que, l’any 1919, el sindicat llibertari va arribar a comptar amb 425.000 afiliats, dels quals 250.000 a Barcelona, fet que representava un quart part dels habitants.

"Foix ens dibuixa un moviment que realça la capacitat de l’home per assumir reptes i entregar-se a la comunitat"

"Foix ens dibuixa un moviment que realça la capacitat de l’home per assumir reptes i entregar-se a la comunitat". Així ho explica Ariadna Fitó, per qui el llibre del militant anarquista rememora una generació d’homes i dones que va enfrontar-se al sistema de dominació coercitiu que representava l’Estat i el moral que exercia l’església sobre la classe obrera.

Anys de plom i ploma

Editat per Tigre de Paper, Apòstols i mercaders ens apropa a les lluites compartides que van protagonitzar gent molt cultivada el terreny polític i intel·lectual. "No es tracta d’un assaig tradicional, sinó un compendi de memòries intercalades sobre persones a qui Foix va tenir el privilegi de conèixer i admirar per la seva vàlua humana i cultural", explica Antoni Estradé.

Portada del llibre 'Apòstols i mercaders'.

A colofó d’aquesta tríada, Foix inclou Eusebi C. Carbó, excomissari de Propaganda de la Generalitat i promotor de la revista Reivindicación; Josep Maria Foix, exgovernador civil i més tard empleat municipal, de qui repassa nombroses desventures; així com Joan Roigé, representant de la CGT en el Comitè Revolucionari de Barcelona i del qual l’autor recorda la seva lleialtat amb l’obrerisme i els principis republicans.

Estradé i Fité qualifiquen Apòstols i mercaders com "una oda a la pària", en al·lusió a "aquells homes i dones que es van guanyar la vida amb esforç i responsabilitat". Pels dos sociòlegs, professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Pere Foix (1893-1978) ens proporciona una "epopeia col·lectiva" amarada d’humanitat, alhora que posa al servei de tothom "un document extraordinari per tal que les noves generacions no oblidin el pòsit ideològic que va representar la CNT en aquesta etapa tan dramàtica de la història contemporània".